Vida

Estàndard

Per què és important la vacuna contra l’ebola?

Foto: MIAID
Foto: MIAID

L’any 2016 ha estat ple de males notícies, com els atemptats dels terroristes islàmics a Niça o Berlín o la quantitat d’immigrants que han mort intentant creuar el Mediterrani per arribar a Europa, però es va acabar amb una de molt bona. El 23 de desembre passat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar que s’ha trobat una vacuna eficaç contra l’Ebola. Aquest virus, molt contagiós, va causar més d’11.000 morts entre els més de 28.500 contaminats entre el 2014 i el 2015.

Com sabem que funciona?

La vacuna ha estat provada en unes 6.000 persones a Guinea, país situat a la costa oest d’Àfrica, on va aparèixer el virus el 2013. Cap no ha tingut la malaltia, mentre que, entre uns altres 6.000 habitants que no van ser vacunats, es van registrar 23 casos. «Això suggereix que la vacuna té una eficàcia del 100 %. Si es produeix un nou cas o una epidèmia, ara estem preparats per respondre-hi», ha dit la doctora Marie-Paule Kieny, subdirectora general de l’OMS.

Quan estarà disponible?

La companyia farmacèutica dels Estats Units que elabora la vacuna, Merck, s’ha compromès ha tenir a disposició 300.000 dosis per a usos d’emergència. Així, encara que la llicència oficial es completarà aquest any –segurament no serà a les farmàcies fins al 2018–, les persones necessitades podran rebre la protecció per mitjà del denominat «ús compassiu» després de donar el seu consentiment. Mentrestant, es realitzen estudis addicionals sobre la seguretat de la vacuna en els nens i en persones amb malalties del sistema immunològic.

Quin mètode s’ha seguit?

El procediment d’administració s’ha realitzat seguint l’estratègia de la «vacunació en anell», un mètode pel qual s’immunitza les persones que hagin estat en contacte amb un infectat pel virus, així com a totes aquelles amb les quals s’hagin relacionat. Seguint aquest model, l’equip de recerca va fer un rastreig de totes les persones que tenien la possibilitat d’haver estat en contacte amb l’infectat durant les tres setmanes anteriors, identificant un total de 117 grups (o «anells»), formats per una mitjana de 80 persones.

Té efectes secundaris?

Com a mitjà de control, els individus vacunats van ser observats durant els 30 minuts després de l’administració de la vacuna, amb atenció mèdica repetida durant les 12 setmanes següents. Prop de la meitat només va manifestar símptomes lleus poc després de rebre la dosi, com mal de cap, fatiga o dolor muscular, i es va recuperar dies després i sense efectes a llarg termini.

«Aquest assaig històric i innovador ha estat possible gràcies a la col·laboració i la coordinació internacional, així com la contribució de multitud d’experts en tot el món i la forta participació local», ha explicat John-Arne Rottingen, director de la Divisió de Control de Malalties Infeccioses de l’Institut Noruec de Salut Pública.

L’última epidèmia

Entre el 2014 i el 2016 es va produir el brot d’epidèmia més gran de l’Ebola. Va sorgir a Guinea el 2013 i es va estendre a Libèria, Sierra Leone, Nigèria, el Senegal, Mali, els Estats Units, Espanya i el Regne Unit. En aquests tres últims hi va haver molt pocs casos, en persones que procedien dels països africans afectats per l’epidèmia i, en alguna ocasió, el personal sanitari que els va atendre. A Espanya es van repatriar tres missioners –un d’ells va morir– i una cooperant, que treballaven a la zona afectada pel brot. Durant el tractament aplicat a un dels afectats, una infermera de l’hospital Carlos III de Madrid va patir un contagi, el primer de la història que es produïa fora d’Àfrica. L’OMS va declarar el final de l’emergència de salut pública d’importància internacional el 29 de març del 2016, encara que manté la vigilància als països més afectats.

Etiquetes