Món

Estàndard

Pobles italians reneixen gràcies als refugiats

Els refugiats s’enfronten a un fort rebuig. Tant els que fugen de la guerra com els que escapen de la misèria topen amb les barreres per entrar a Europa o als Estats Units, on, a més, el seu president, Donald Trump, vol impedir l’entrada de persones procedents de set països àrabs. Però no tot és intolerància. Hi ha qui els rep amb els braços oberts. Llocs com el poble de Camini i el de Riace, al sud d’Itàlia. Aquests municipis, que havien caigut en l’oblit a causa de la seva pobresa, han renascut gràcies a l’arribada de refugiats de diferents països.

No poden rebre tots els immigrants, però posen el seu gra de sorra. Es calcula que l’any passat en van arribar 105.000 amb vaixell a les costes d’Itàlia i que 2.726 van morir ofegats. La guerra civil de Síria, en la qual han mort més de 270.000 persones en els últims cinc anys, ha provocat una onada de més de 4 milions de refugiats.

Una oportunitat per superar la crisi

Mohamed al-Okla, la seva dona Amal i els seus cinc fills van haver d’abandonar la seva casa i la seva ciutat. Les seves vides estaven en perill a causa de les bombes i la violència causades per la guerra civil que està arrasant el seu país: Síria. Després d’un llarg periple, van aconseguir arribar a la costa d’Itàlia. I es van instal·lar a Camini, un poble situat a la regió de Calàbria, una de les més pobres del país. Van haver de començar de zero. Però es van sentir acompanyats, i ara Camini s’ha convertit en la seva llar.

En les últimes dècades, Camini va anar perdent habitants. Molts van emigrar al nord d’Itàlia, a França o a Alemanya a la recerca de feina. L’alcalde, Rosario Zurzolo, va decidir canviar aquesta situació i convertir el poble en un lloc d’acollida per als refugiats. «No vam creure mai que serien una font de revitalització per a nosaltres. Simplement volíem rebre persones que fugen de la guerra i oferir-los hospitalitat», explica l’alcalde. Ara, Camini compta amb 250 habitants, dels quals 150 són immigrants.

Com s’ha reactivat la població?

Per acollir els refugiats, l’alcalde va crear una cooperativa, que rep ajuts de l’Estat italià: 200 euros per cada immigrant. D’aquests diners, 75 euros es lliuren en la moneda europea i 125, en una moneda local, que només pot utilitzar-se als comerços de la zona. D’aquesta forma, s’ha reactivat l’activitat a les botigues locals.

També s’han reconstruït velles cases abandonades per instal·lar-hi els immigrants. L’empresa que fa les obres compta amb vuit empleats, dels quals quatre són immigrants. Els fills dels nouvinguts han permès recuperar l’escola, que la falta d’alumnes havia reduït a una sola classe. Ara n’hi ha dos. Els nens aprenen l’italià molt de pressa, més ràpidament que els seus pares. En algunes famílies en les quals els pares només parlen àrab, els nens fan de traductors.

Per als refugiats, la vida a Camini és molt millor que als seus llocs d’origen. «Aquí els nens són feliços i jo també. És un poble tranquil i agradable. Ara vivim en un país democràtic i el més important és que hi ha pau», diu Mohamed al-Olka. Els habitants del poble també estan contents perquè han trobat noves oportunitats de feina. Més de 30 persones –educadors, psicòlegs i acompanyants– ajuden els immigrants a integrar-se.

L’exemple de Riace

Unes quinze poblacions més de la regió de Calàbria han seguit l’exemple de Camini. La localitat pionera en acollir refugiats va ser Riace. En les últimes dècades, havia passat de 2.500 habitants a 400. Gairebé tots se’n van anar al nord a la recerca de millors oportunitats de feina. L’alcalde, Domenico Lucano, va considerar que els refugiats, en lloc de ser un problema, podien convertir-se en una oportunitat. «Els hem acollit els últims quinze anys i han salvat el poble», afirma.

Els primers als quals van donar la benvinguda van ser 218 refugiats kurds que van arribar amb vaixell procedents de Grècia. Els kurds vénen de la regió muntanyosa de Kurdistan, situada principalment entre Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran, i pertanyen a un poble perseguit pels estats en els quals es troba el seu territori. Arran de la seva arribada, es va posar en marxa el projecte «Refugiats benvinguts» i ara viuen a Riace immigrants procedents de vint països diferents. Algunes botigues han reobert i la població torna a comptar amb 2.500 habitants.

Què fem aquí?

El Govern català ha expressat la seva voluntat d’acollir 4.500 refugiats, per a la qual cosa ha demanat al Govern d’Espanya que acceleri el seu compromís amb la Unió Europea per poder rebre’ls. Fins ara Espanya només ha acollit uns 800 refugiats dels més de 17.000 que es va comprometre a atendre.

A Catalunya s’ha posat en marxa una campanya solidària anomenada «Casa nostra, casa vostra». Per recaptar fons, s’ha organitzat un concert al Palau Sant Jordi, al qual assistiran 15.000 persones. Participaran grups com Sopa de Cabra, Txarango o Macaco, els actors de la sèrie Merlí i grups de castellers. El 18 de febrer s’ha convocat una manifestació a Barcelona amb el lema «Volem acollir» per reclamar que es pugui rebre els refugiats.

Etiquetes