Món

Estàndard

Holanda frena l’onada populista a Europa

 

Després de la victòria de Donald Trump als Estats Units, tocava a Holanda –nom amb què es coneixen els Països Baixos– anar a votar per elegir els seus dirigents polítics. Els holandesos també tenen el seu Donald Trump: es diu Geert Wilders i té un discurs semblant al del president nord-americà contra els immigrants i contra l’islam. Encara que les enquestes el feien vencedor, els holandesos no han volgut donar-li el poder. Ha guanyat l’actual primer ministre, Mark Rutte, un polític conservador que durant la campanya va prometre no pactar amb Wilders. Amic de la cancellera alemanya Angela Merkel, Rutte tampoc no comparteix les idees dels líders populistes que difonen el missatge de l’odi a Europa.

Missatge d’esperança

En un moment en què es compleixen 60 anys dels Tractats de Roma (el 25 de març) que van donar origen a la Unió Europea, la construcció d’Europa passa una forta crisi. A la crisi econòmica s’hi ha afegit la provocada per l’arribada massiva de refugiats procedents de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica. Això ha estat aprofitat pels polítics populistes com Wilders –que ha qualificat els marroquins d’escòria– o Marine Le Pen a França per culpar Europa i els estrangers dels problemes dels seus països. Defensen sortir de la Unió Europea i, per tant, abandonar la moneda única –l’euro– i tornar a posar fronteres.

De fet, això és el que ha decidit la Gran Bretanya amb el Brexit, el referèndum en el qual una majoria dels britànics va votar a favor de sortir de la Unió Europea. Ara bé, com que forma part d’Europa, però no de la zona euro, la seva moneda continua sent la lliura. Enmig d’aquest ambient antieuropeu, es temia que el vencedor de les eleccions dels Països Baixos –on hi ha molts immigrants– també anés en aquesta línia. Per això, el fet que Holanda hagi frenat l’avenç de Wilders ha enviat un missatge d’esperança a Europa.

Quina és la seva influència?

Holanda és un país petit, amb 17 milions d’habitants i una extensió una mica més gran que Catalunya. És un dels tres països fundadors del que després seria la Unió Europea, l’anomenat Benelux. El van formar Holanda, Bèlgica i Luxemburg el 1944, després de la Segona Guerra Mundial. La unió econòmica i l’eliminació de les fronteres entre aquests països va inspirar, al cap de 13 anys, la firma dels Tractats de Roma, que van establir diversos àmbits de cooperació econòmica, industrial i energètica entre sis països: l’Alemanya Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

La seu es va fixar a Brussel·les i, encara que era un projecte principalment econòmic, l’objectiu també era garantir la pau i els drets humans. Espanya es va afegir el 1985 al que llavors es coneixia com la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i avui és la Unió Europea, en la que estan integrats 28 països. Una part de la crisi d’Europa ve també d’aquesta ampliació i de les dificultats per integrar i coordinar les polítiques de tants països amb cultures i sistemes econòmics diferents.

Al costat de França o Alemanya, Holanda és un país menor. Però per la seva història, la seva tradició europea i la seva potència econòmica, és tot un símbol. Una victòria de Wilders hauria afavorit els populistes francesos liderats per Le Pen, que tenen les seves esperances posades en les eleccions presidencials d’aquesta primavera. Però els holandesos han decidit que Europa, amb tots els seus defectes, mereix una segona oportunitat. Si els ciutadans i els polítics saben reaccionar, potser el futur no sigui tan negre.