Vida

Estàndard

Per què No s’ha de malgastar l’aigua

 

A tots ens sembla d’allò més normal obrir l’aixeta i que surti aigua. Però no en tots els llocs del planeta és així. En l’actualitat, més de 663 milions de persones viuen sense subministrament d’aigua potable a prop de casa, cosa que els obliga a passar hores fent cua o traslladant-se a fonts llunyanes i a afrontar problemes de salut a causa de l’aigua contaminada. Aquí tampoc no ens sobra, per això hem d’esforçar-nos per no malgastar-la.

Cada 22 de març se celebra el Dia Mundial de l’Aigua. Les Nacions Unides (ONU) ho van decidir el 1992 per cridar l’atenció sobre un recurs essencial per al desenvolupament humà i que cada vegada és més escàs. Per què?

Als països desenvolupats moltes vegades ens comportem com si l’aigua fos inesgotable. Però el cert és que la quantitat d’aigua dolça que hi ha a la Terra és la mateixa que hi havia fa uns 2.000 anys, a l’època de l’Imperi Romà. Amb una diferència substancial. La població ha passat de 200 milions a més de 7.200 milions i n’ha augmentat considerablement el consum. L’any 2050 es calcula que la humanitat assolirà els 9.000 milions i, si no es prenen mesures, les reserves d’aigua del planeta no arribaran per a tothom.

L’aigua ve a ser el sistema sanguini del planeta. No només és necessària per a la vida dels humans, els animals i les plantes. També ho és per a la producció d’energia, la indústria o el conreu. L’agricultura consumeix el 70 % de l’aigua dolça que hi ha a la Terra, la indústria representa el 20 % i l’ús que se’n fa a les cases, el 10 %. Però l’espectacular creixement dels països emergents, com el Brasil o l’Índia, ha posat en risc aquest equilibri. Les conques dels rius i els aqüífers subterranis s’esgoten. Segons l’informe de l’ONU sobre avaluació dels recursos hídrics, el 20 % dels aqüífers de la Terra està sent sobreexplotat.

Quines són les conseqüències?

La falta d’aigua incrementa les desigualtats. Al Sudan, una nena de 12 anys dedica entre dues i quatre hores diàries a recollir i transportar sobre el seu cap tot just cinc litres d’aigua dolça per a la seva subsistència. Això és tan sols una quarta part dels 20 litres per persona i dia que tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com la UNICEF calculen que són necessaris per a la subsistència. En canvi, al Canadà, una nena de la mateixa edat consumeix entre 300 i 400 litres diaris.

La falta d’aigua també és causa de guerres i revolucions. La gran sequera que va patir una regió de Síria entre el 2006 i el 2009 va provocar una forta escassetat de blat i, en conseqüència, una pujada radical del preu de la farina i del pa. La sequera també va obligar 1,5 milions de persones que vivien al camp a emigrar a les ciutats, on no trobaven feina. El descontentament de la població va acabar en protestes contra el govern, encapçalat pel dictador Baixar al-Àssad, que va enviar l’exèrcit a reprimir els manifestants. L’escalada de violència va desembocar en una guerra civil que ja fa set anys que dura i ha provocat milions de refugiats.

Hi ha alternatives per produir aigua?

Els sistemes alternatius per produir aigua dolça, com les plantes de dessalinització –complex procés per convertir en potable l’aigua del mar– o solucions innovadores, com l’extracció d’aigua de l’aire o la creació de llavors que gairebé no necessiten reg, encara estan lluny de salvar la situació. Per poder funcionar, les plantes de dessalinització necessiten una gran despesa d’energia. O sigui, que l’aigua potable que produeixen només se la poden permetre països molt rics, com l’Aràbia Saudita.

Segons els experts, encara queden entre 20 i 30 anys d’investigació perquè aquests mètodes puguin ser realment efectius. Altres solucions, com el transvasament d’aigua d’un riu cap a una zona més seca també té un cost energètic elevat, a més del conflicte que genera entre poblacions. Per això, aquest any les Nacions Unides han destacat la necessitat de concentrar-nos en el malbaratament de l’aigua per reduir i reutilitzar fins i tot un 80 % de la que fem servir a les nostres cases, les ciutats, les indústries i els conreus. Aquesta aigua torna a la natura contaminant el medi ambient i perdent les seves propietats.

Com estalviar aigua?

«Hi ha aigua suficient per satisfer les creixents necessitats del món, però no sense canviar la manera de gestionar-la», diu l’informe de l’ONU. Una manera de fer-ho és utilitzar sistemes de regadiu intel·ligent per reduir el consum d’aigua en l’agricultura. Alguns experts proposen reutilitzar les aigües residuals –les que van a parar a les clavegueres– tractant-les per poder destinar-les a regadiu. Això podria suposar un estalvi del 30 %.

Proposen també millorar del sistema de les xarxes d’abastament, és a dir, les canalitzacions d’aigua que arriben a les cases. A Espanya, el mal estat en què es troben representa la pèrdua del 17,5 % de l’aigua corrent.

D’altres plantegen adaptar la nostra dieta i reduir el consum de carn, ja que l’engreixament dels animals representa un gran dispendi d’aigua: un quilo de porc representa un consum de tres quilos de gra. Rebaixar el volum d’aigua embotellada suposaria també un estalvi i reduiria l’impacte que les ampolles de plàstic i el seu transport tenen en el medi ambient. De vegades no s’han de fer grans coses, sinó gestos senzills, com tancar l’aixeta mentre ens rentem o no tirar la cadena si no és necessari.