Societat

Estàndard

Disset nenes han fet història

L’equip infantil de l’AEM, íntegrament femení, fa pinya en una competició totalment masculina de la qual s’han proclamat campiones de Lliga. Foto: M.M

“Heu fet una cosa molt gran, més d’allò que us penseu!  Les noves generacions de nenes que pugen, es fixaran en vosaltres!” És el que va dir l’entrenador, Dani Rodrigo, a les seves nenes de 12 i 13 anys, al vestidor, just quan s’acabaven de proclamar campiones del seu grup de la Lliga de segona divisió d’infantil de futbol. L’AEM infantil s’ha convertit en el primer equip de Catalunya, format íntegrament per noies, que guanya als seus contrincants masculins, en una lliga de 14 equips. Era l’1 d’abril i encara quedaven 4 jornades per finalitzar la competició. Les nenes de l’AEM infantil han fet història.

Han passat uns dies i el ressò de la seva gesta encara els aclapara, sense encara ser massa conscients que han trencat estereotips en un món de nois que elles han viscut  des de la infantesa al marge de tabús. Aquests dies, entre sessió i sessió d’entrenament, viuen en un núvol de càmeres, de reporters i d’entrevistes.

Andrea Gómez, capitana de l’equip, va fitxar l’any passat per l’AEM. Foto: M.M

 

“Andrea, t’hem vist per la tele, al diari… i estic orgullosa de tu”. L’Andrea Gómez, és la capitana de l’equip, i relata la popularitat que han adquirit entre la família, els amics i els companys de classe . “M’agrada que em diguin això per que és la recompensa a un esforç bastant gran que hi ha al darrere”. Té 13 anys, i en fa set que juga a futbol, quan li va dir a la seva mare que volia fer com el seu germà i el seu cosí. Fa un any va fitxar per l’AEM, per aquest equip infantil de noies que jugava contra els nois. -Què els diries a les nenes que volen jugar a futbol? “Que si és el seu somni, que s’hi apuntin, que no s’amaguin, que no és veritat que és un esport de nois!”

Sofia Milla extrem-central de l’AEM. Foto: M.M

 

La Sofia Milla recorda que de ben petita va canviar les sabatilles de dansa per les botes de futbol. “Ens sentim com famoses, i ara tenim importància” esbossa l’extrem-central entre somriures l’alegria que li produeixen les múltiples felicitacions rebudes, “fins i tot la professora em va dir que volia un autògraf”. Com les seves companyes, treu  importància a algun insult eixelebrat o masclista sentits en camps de futbol, atribuïts a la grada davant la impotència de veure-les guanyar. “Ens han dit que el futbol era de nois, i que si hi jugaven les noies érem com a marimatxos… nosaltres ja hem demostrat que tant noies com nois poden guanyar”.

I és que els números acompanyen una gesta d’estadístiques impressionats. Amb 94 gols, són l’equip més golejador; i, amb 26 el menys golejat. Han guanyat 19 dels 23 encontres disputats i només n’han perdut un. Els en queden 3 per acabar la lliga, l’últim el proper 29 d’abril. Fa tres anys que l’AEM va crear aquest equip íntegrament femení per disputar encontres contra rivals masculins. Aleshores, “ens van dir que estàvem bojos”, diu Dani Rodrigo. El primer any van quedar gairebé cuers; el segon va anar millor i van ser terceres, i aquesta temporada se n’enduen el palmarès.

Algunes de les integrants de l’AEM, format per un total de 17 jugadores d’entre 12 i 13 anys. Foto: M.M

L’AEM va prendre la decisió de fer aquest equip per dos  motius. El primer per una qüestió d’ambient de vestidor, perquè fins aleshores en els equips mixtes les nenes no tenien el seu propi espai, “on poguessin fer pinya i grup amb més comoditat, i que no haguessin de ser les últimes en dutxar-se o canviar-se” assenyala l’entrenador. I després, perquè calia esperonar i donar reptes per fer un salt qualitatiu important a una pedrera de nenes que no avançaven en lligues femenines, d’un nivell més baix per la manca de competència que generen els pocs equips que n’hi ha.

En Dani, fa un any que entrena aquestes 17 nenes. L’èxit ha estat canviar el concepte de joc.  Elles jugaven un futbol directe,  i “si es dedicaven a xutar i córrer no guanyarien cap partit”. Va plantejar com contrarestar uns rivals ràpids i forts. I la clau ha estat ser superior, “tenint la pilota”

Abril Rodrigo, jugadora en la categoria d’alevins de l’AEM. Foto: M.M

Com cada dimarts, dijous i divendres , l’Andrea, la seva bessona Maria, la Sofia, la Laura, l’Alba, la Marta, l’Ona… són fidels a la cita dels entrenaments. Difícilment en falla alguna. Són jugadores de futbol i fan allò que els hi agrada. Un grupet molt compacte, cohesionat i disciplinat que un quart d’hora abans ja és a punt al terreny de joc per fer allò que els mani l’entrenador, sense qüestionar. Un grupet de nenes que emmiralla les més petites. L’Abril Rodrigo té 10 anys, juga en alevins femenins i encara haurà d’esperar un parell d’anys per ser infantil però ja fresa per arribar a aquest equip “per què és molta més competició”.

Aquest divendres salten a la gespa mentre uns nens que hi ha a les instal·lacions del club els aclamen “campiones, cracks, sou les millors…” Arreu, els nens, jugadors de futbol, els hi atorguen el mèrit i el respecte que la gesta es mereix sense distinció de sexes. “Han de ser molt bones” diu Lluc Suelves que, com elles, juga en equips infantils mixtes, però a la lliga territorial de futbol sala de Barcelona. No les ha vist mai jugar, però la notícia de les nenes de l’AEM ha corregut com la pólvora, i es podria dir que fa la volta al món.

L’AEM compta amb 31 equips i d’aquests, 6 són de nenes. Quatre, juguen en lligues femenines, i dos en lligues mixtes. L’aposta per un equip d’infantil íntegrament femení en una lliga masculina ha despertat l’interès en més nenes i va donar peu a emprendre una altra aventura: aquesta és la primera temporada d’un equip benjamí de 8 i 9 anys tot de nenes, que com les grans, també és l’únic que s’enfronta contra equips de nens.

Ja fa temps que les noies van irrompre al món del futbol però no en fa pas tants que juguen en lligues mixtes, tenint als nois de rivals o de companys. La federació catalana ho permet fins a la categoria infantil; les següents, ja són o íntegrament femenines o masculines.  Es considera que a partir d’aquesta edat, les forces d’uns i altres són molt desiguals. “El tema físic és important, però no ho és tot. Al final al futbol mana la pilota, i, hi ha noies juvenils i sèniors que tècnicament són millors que els nois, aleshores, per què no?”, es pregunta l’entrenador.

Mireia Salvany, federada de l’AEM, acompanyada per futbolistes de categories inferiors de l’AEM. Foto: M.M

La Mireia Salvany és una de les 120 noies federades de l’AEM. Té 17 anys. Ha passat per les categories inferiors, en algunes, en equips mixtes. Ara juga a preferent contra noies que en algun cas tenen 35 anys i “encara continuen jugant al futbol!” -Creus que el futbol femení està reconegut? Amb el cap fa que no. I, a l’igual que l’Andrea o la Sofia, somnia en la possibilitat d’arribar algun dia a la lliga professional femenina dels Estats Units, per què està més prestigiada. “Volem beques”, diu la Sofia, i “que hi hagi igualtat de recursos” conclou la Mireia.

Asseguts a la banqueta de l’equip visitant amb el president de l’AEM, Sergio Gonzàlez, recorrem amb la vista les poques tanques publicitàries que envolten el terreny de joc. Aquestes a un preu mòdic i les quotes dels pares, i, alguna petita subvenció són els ingressos que sustenten un pressupost ajustadíssim per aquest club que es congratula de ser referent i exemple i estar a l’elit en futbol femení. L’únic de Lleida i un dels tres de fora de Barcelona que té un equip professional a la Segona Divisió Nacional femenina. D’aquí a un parell d’anys  planteja fer l’assalt a la Primera: “hem de fer molts números, perquè cada vegada que anem creixent se’ns complica la cosa”. Però, tot i el ressò que ha tingut la gesta de les nenes de l’infantil, en Sergio encara espera que soni el telèfon amb l’interès d’algun gran esponsor, “si això arriba a passar amb un equip masculí…  és una cosa molt gran, històrica, i el perill és que tot acabi aquí, sense passar res”.

La temporada vinent, l’Andrea i 8 de les seves companyes canvien de categoria. Les passaran a sèniors, en bloc, totes juntes. Malgrat que encara no tindran els 15 anys mínims obligatoris requerits per disputar encontres a la segona nacional, aquest serà el seu objectiu més immediat perquè tècnicament tenen molta qualitat. Sempre més els seus rivals ja no seran nois, sinó noies. Algun dia prendran consciència que gràcies a elles ja mai ningú podrà dir que les nenes no poden ser millors que els nens jugant a futbol.