Vida

Estàndard

El cuc que podria netejar de plàtics el planeta

L’anomenat cuc de la cera podria tenir la solució a un greu problema mediambiental: l’eliminació del plàstic. La investigadora del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Federica Bertocchini, ha descobert que aquest cuc és capaç de biodegradar el polietilè, una de les varietats de plàstic més resistent. Aquest material, usat per a la fabricació de bosses de plàstic i envasos alimentaris, pot trigar 100 anys a descompondre’s, si es tracta de la varietat menys densa. En el cas del polietilè més resistent, en canvi, la seva completa desaparició pot trigar fins a 400 anys.

La troballa de Bertocchini va ser totalment casual. La investigadora, aficionada a la cria d’abelles, va advertir diversos cucs de la cera, que s’alimenten bàsicament de mel, en les seves bresques. Per aquest motiu, va introduir els cucs en una bossa de plàstic mentre netejava les bresques. En acabar, va advertir que els cucs havien foradat la bossa de plàstic i s’havien escapat. Bertocchini considera que la composició del polietilè és similar a la de la mel i, per això, els cucs podrien biodegradar aquest material naturalment. El cuc de la cera podria tenir un bacteri en el seu intestí o generar una molècula que li permetria desfer el plàstic. Si és així, els investigadors pretenen aïllar aquesta molècula perquè pugui produir-se a nivell industrial. Si això s’aconsegueix, la molècula industrialitzada podria utilitzar-se en els abocadors on s’acumulen diverses tones de plàstic.

Cada persona utilitza, de mitjana, 230 bosses de plàstic anualment. Això genera 100.000 tones de residus que intenten eliminar-se a través de la crema o de processos químics que resulten molt perjudicials per al medi ambient. La científica ha calculat que 100 cucs de la cera poden biodegradar 92 mil·ligrams de polietilè en 12 hores, un procés molt ràpid.

Illa de plàstic al Pacífic

Tot i que les autoritats intenten reduir el consum de plàstic a través de campanyes de conscienciació el seu ús està molt estès tant a nivell domèstic com industrial. En conseqüència, les tones de residus de plàstic són molt elevades. Tant és així que s’ha creat una illa artificial de plàstic en l’Oceà Pacífic.

L’acumulació de residus es deu a l’existència de corrents marines a la zona que aspiren les escombraries al seu voltant i les agrupen en el mateix indret. Actualment, l’illa de residus té la mida de la Península Ibèrica. Malgrat les seves dimensions no s’adverteix amb fotos satel·litals ja que està l’illa està composta, principalment, per partícules en suspensió.

El Gyres Institute de Los Ángeles ha calculat que hi ha un total de 5,25 bilions de partícules en suspensió de materials plàstics en els oceans.

Per aquest motiu, el fet que un cuc pugui degradar el plàstic implicaria una millora mediambiental evident no només perquè pot eliminar el plàstic de manera eficaç sinó també perquè ho realitza de manera natural.