Vida

Estàndard

Per què El canvi climàtic ens afecta a tots

Desgel del glaciar Briksdal, a Noruega, que produeix la pujada de l’aigua del mar. Pixabay

Prop de 300 persones han mort a les recents inundacions a Colòmbia. En el departament de Putumayo els rius es van desbordar i l’aigua i una descomunal allau de terra es van endur diversos barris de la capital de la regió, Mocoa. Els fenòmens meteorològics extrems –tempestes, huracans, sequeres, onades de calor– són cada vegada més freqüents. En els últims 60 anys s’han multiplicat per tres. Per què?

Molts científics ho atribueixen a l’anomenat canvi climàtic, que és l’alteració del clima i l’augment de les temperatures de la Terra. Es calcula que la temperatura del planeta ha pujat uns 4 oC des de la Revolució Industrial, que va començar al Regne Unit a mitjans del segle XVIII, fa menys de 300 anys. Aquesta tendència es deu en gran manera a l’activitat humana, principalment a les emissions de gasos amb efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i els òxids de nitrogen (NOX). L’excés de gasos és generat per diferents vies, com la dependència de les energies combustibles fòssils –carbó, gasolina, gas natural, petroli–, la contaminació de les zones urbanes, el mal ús dels residus, els processos industrials, etc.

Pujada de l’aigua del mar

Gran part de l’escalfament global s’ha produït en les últimes tres dècades. El canvi climàtic afecta especialment els països pobres, on les poblacions estan menys preparades per afrontar els efectes de fenòmens extrems. Però en realitat ens afecta a tots. Les alteracions del clima tenen conseqüències sobre els ecosistemes naturals. Un dels punts on es detecta especialment l’escalfament global és l’Àrtic, el pol nord. En aquesta regió del planeta, l’extensió de gel marí a l’estiu s’ha reduït gairebé un 40 % des del 1979. Això provoca una pujada de les aigües dels oceans, que al seu torn té repercussió sobre la població. Si el nivell continua ascendint –en els últims 20 anys ha pujat 3,2 mil·límetres, més o menys el doble que la velocitat mitjana dels 80 anys anteriors– algunes illes quedaran submergides sota el mar.

Refugiats climàtics

Si hi ha més sequeres, la terra es torna més àrida, avancen els deserts i el bestiar no pot sobreviure. L’aigua es converteix en una cosa molt escassa i de vegades és contaminada, la qual cosa provoca problemes sanitaris. Per això, molta gent emigra. Segons l’Internal Displacement Monitoring Center (IDMC), el 2014 més de 19 milions de persones van fugir de les seves llars a causa de catàstrofes mediambientals. Se’ls anomena refugiats climàtics. En el futur, el 2050 es calcula que hi poden haver 250 milions d’aquests refugiats.

Què cal fer?

Davant aquestes perspectives, els governs de 200 països busquen la manera de lluitar contra el canvi climàtic reduint les emissions de gasos que provoquen l’escalfament del planeta. El desembre del 2015 es van reunir a París i van decidir reduir les emissions de gasos hivernacle per limitar l’augment de la temperatura i reduir-la 2 oC. Aquest és un objectiu molt ambiciós, ja que suposa retallar les emissions entre el 40 % i el 95 % fins al 2050.

L’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units no és una bona notícia per al medi ambient, ja que ha dit que no està disposat a complir amb els objectius de la cimera del clima de París. Trump nega que s’estigui produint el canvi climàtic sobre el qual alerten els científics.

Per sort, no tot depèn de Trump. Les ciutats juguen un paper important a l’hora de canviar la situació. A Barcelona, per exemple, dos terços de l’energia que es consumeix contribueix a l’escalfament. Només un 9 % procedeix de fonts renovables, com l’energia solar o l’eòlica. L’Ajuntament ha subscrit diversos acords internacionals per reduir les emissions de gasos, igual que estan fent altres ciutats com París. El repte és aconseguir que la ciutat disminueixi el 40 % les emissions de gasos l’any 2030 respecte als nivells del 2005.