Vida

Estàndard

Castor, o la temeritat de desafiar la naturalesa

Plataforma Castor

La intervenció de l’home en el medi ambient és una constant en la nostra societat. Sovint són modificacions que representen un repte per a l’enginyeria i un potencial aprofitament dels recursos en benefici social. D’altra banda, però, també impliquen riscos que poden posar en perill la seguretat ciutadana. Qualsevol alteració de l’ordre original suposa un desafiament a la força de la natura, impredictible al cent per cent. Un d’aquests exemples és l’explotació del magatzem submarí de gas, l’anomenada plataforma Castor, a 21 km de les costes de Vinaròs, a Castelló.

La plataforma tenia l’objectiu de guardar gas per poder extreure’l amb rapidesa quan fos necessari. La plataforma es va construir el 2012 aprofitant un antic dipòsit natural de petroli submarí. En aquell moment el dipòsit estava ple d’aigua pel que es va injectar gas per extreure-la i així poder reaprofitar-lo. Aquests treballs, però, van suposar uns moviments de terra que van fer desplaçar les plaques tectòniques de la zona. Cap estudi previ va advertir que el funcionament de la plataforma Castor afectava les plaques tectòniques i que, per tant, existia el risc de terratrèmols: se’n van produir mig miler, tres d’ells de magnitud 4 en l’escala de Richter.

La Plataforma Castor es troba situada sobre l’anomenada falla d’Amposta, una placa tectònica submarina amb una fractura d’uns 50 km. La pressió exercida sobre el subsòl marí a través de les injeccions de gas van produir el moviment d’aquesta placa i, en conseqüència, els repetits sismes.

L’opinió dels experts

El Govern espanyol ha encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) un informe per valorar les conseqüències que l’activitat de la plataforma Castor podria tenir pel territori. Els experts del MIT conclouen que l’extracció de gas podria generar sismes de fins a 6,8 graus en l’escala de Richter. Per arribar a aquest resultat, el MIT va idear una simulació d’injecció i extracció de gas. Finalment, l’informe afirma “que la falla d’Amposta, alguna de les seves ramificacions i diverses de les falles del jaciment pròximes a Amposta van ser desestabilitzades de forma significativa per la injecció de gas”.

Els experts del MIT afirmen que tant la injecció de gas com la seva extracció podrien fer moure les plaques. Un sisme de certa intensitat podria ser especialment perillós a la zona ja que a poc més de 40 quilòmetres es troba la central nuclear de Vandellòs.  

A més, el MIT també afirma que l’empresa que va proposar el projecte, Escal UGS, no podia saber “mitjançant estudis realitzats amb metodologia estàndard” que l’extracció de gas pogués afectar la falla d’Amposta. Per això, l’empresa serà compensada econòmicament amb 1.350 milions d’euros. Els ciutadans pagaran aquesta indemnització amb un augment de la factura del gas durant els propers 30 anys.

El desmantellament, aplaçat

L’activitat de la plataforma Castor va quedar paralitzada el 2013 després de l’existència continuada de terratrèmols. Tot i les recomanacions dels experts per deixar de fer servir la plataforma Castor, aquesta no serà desmantellada. L’informe del MIT assegura que extreure el gas ja emmagatzemat podria provocar el trencament complet de la placa i sismes de magnitud elevada. Per aquest motiu, el Ministeri d’Indústria assegura que el desmantellament de la plataforma Castor no es durà a terme fins que no es tinguin garanties de seguretat total. El manteniment de la plataforma suposa una despesa de 15 milions d’euros anuals en concepte de subministrament elèctric, control remot, tancament de pous existents i de màquines.

Etiquetes

Altres notícies: