Món

Estàndard

El dol és necessari per acceptar la mort

Per què el dol és necessari per acceptar la mort?

Malauradament, en el nostre dia a dia sentim informacions sobre morts o assassinats, pèrdues que en molts casos són conseqüència d’accidents i, darrerament, d’atemptats terroristes. Tots coneixem el cicle de la vida, sabem que la mort és inevitable, però ens costa d’acceptar, sobretot quan és fruit d’una acció deliberada i premeditada. Els darrers atemptats de Manchester, on van perdre la vida 22 persones, la majoria adolescents, planteja un altre repte: com acceptar la mort quan tot just la vida comença.

El dol, un procés sa i únic

El dol és un procés sa que busca reconfortar-nos, acceptar la pèrdua i trobar formes d’adaptar-nos a la nova realitat. Molt sovint, el dol va acompanyat de dolor, una reacció davant la pèrdua però també part del procés. Superar aquest dolor no implica que s’oblidi la persona que ha mort sinó trobar com recordar-la i aprendre a viure sense ella.

Els processos de dol són únics, és a dir, cadascú els passa de manera diferent depenent de diversos factors com la vinculació amb la víctima, l’edat, la religió, la cultura o la personalitat. Sigui com sigui no hi ha un camí ni un temps. Alguns expressaran els seus sentiments immediatament, d’altres tardaran dies, setmanes o mesos en acceptar la nova realitat però, en qualsevol situació, arriba un moment que cal enfrontar-s’hi i exterioritzar els sentiments.

Els adolescents travessen una etapa vital en què experimenten molts canvis, tant físics com emocionals. Per aquest motiu, els experts argumenten que la pèrdua d’un ésser estimat en aquests anys pot trasbalsar la construcció del món adult. Per tal de fer el dol més suportable, els psicòlegs aporten un seguit de consells.

Necessitat d’expressar les emocions

La mort d’una persona propera és una realitat que als adults també els costa gestionar. Els psicòlegs afirmen que no s’aprendrà a viure amb ella si no existeix un procés de dol. “En primer lloc s’ha de dir la veritat: ser realista. No cal donar massa detalls, però sí aportar la informació dels fets i deixar després que prenguin la iniciativa els nens i nenes, que preguntin i s’expressin tal com ho saben fer ells, que en aquest cas pot ser amb jocs o dibuixos”, exposa Àfrica Macías, del grup de dol del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. En aquest sentit, els experts també assenyalen els actes col·lectius d’homenatge i record com a ritual de catarsis on deixar anar les emocions i sentir el recolzament de l’entorn. De fet, en una etapa de trànsit entre el món infantil i l’adult, veure expressions públiques de sentiments com ara plorar, pot ajudar l’adolescent a desfogar-se.

Prenent com a referència l’atemptat de Manchester, on la majoria de les víctimes eren adolescents i l’autor de l’atemptat un jove de 22 anys, els fets poden ser incomprensibles tot i disposar de la informació. En aquest cas, cal acceptar que molts ‘per quès’ quedaran sense resposta i l’explicació no es troba en estigmatitzar certes persones ni religions.

Símptomes que requereixen ajut especialitzat

Parlar sobre la mort amb altres companys, professors o familiars pot ajudar l’adolescent a canalitzar les seves emocions. De vegades, el jove trobarà benestar escrivint, dibuixant o fent coses que li agradin. Tot i així, en alguns casos és necessari un ajut especialitzat per part de psicòlegs. En els dies posteriors a la mort poden donar-se episodis de manca de concentració, problemes de son, d’alimentació o canvis de conducta. Són símptomes inequívocs de la necessitat d’ajut expert.

Els psicòlegs assenyalen que l’adolescent no ha de sentir-se malament per reaccionar d’aquesta manera ja que és pròpia del procés de dol. De la mateixa manera, els adults que acompanyen l’adolescent que ha patit la pèrdua han de respectar els seus temps així com el seu dol. Els experts defineixen el dolor que s’experimenta com onades que van i venen. La quantitat de dolor experimentat o el temps necessari per superar la pèrdua, en cap cas està relacionat amb la importància o l’estima cap a la persona desapareguda.  

Etiquetes