Ciència i tecnología

Estàndard
Fàcil

Les xarxes socials, un gran poder del segle XXI

Hi ha un fantasma que recorre i examina tots els dies les butxaques de més de 3.500 milions de persones al món. A tot el món. Diuen d’aquest fantasma, perquè és invisible, que va ser capaç de produir una revolució social a Egipte i de tornar la democràcia al Caire, el 2011. També diuen d’ell que va ser el culpable de l’ascens de Podem i del seu líder de cua a la fama mediàtica i política. Diuen que aquest fantasma va ser fins i tot capaç de fer pensar al President, Carles Puigdemont, en les conseqüències de les seves decisions dels dies incerts que es viuen a Catalunya.

Al fantasma, a més, l’alimenten cada dia aquests 3.500 milions de persones a tot el món. Cada microsegon. No dorm. No descansa i està sempre actiu. Omnipresent. No té barreres. Diuen, al contrari, que les destrueix, que obre la llibertat a les persones i que els permet apropar el món que els envolta. El més interessant és que el fantasma, les xarxes socials, no espanta. S’ha fet amic de tots. Un amic incondicional i imprescindible. Res més fantasmagòric. Un perill per als dies de Halloween.

Puigdemont, segons tots els mitjans de comunicació i els perfils a les xarxes socials de personalitats polítiques que coneixen els secrets, els embolics, els passadissos i les xafarderies als que cap ciutadà té accés -per més que el fantasma que tot ho sap estigui també en les seves butxaques-, anunciaria al final del matí del dijous 26 d’octubre una convocatòria d’eleccions. Això va pensar una bona part de la ciutadania. També va quedar plasmat en aquesta memòria col·lectiva que són les mateixes xarxes socials, aquesta memòria inesborrable de la qual molts després es penedeixen. No obstant això, una vegada que es va córrer la veu de la decisió del President, les xarxes socials van fer la seva part. Van cremar.

No són l’única raó. Només faltaria. La gent als carrers i, sobretot, les negociacions polítiques -també invisibles- van influir en les seves decisions. Però sentir el seu nom, un dels més influents a Twitter a Catalunya, amb més de 515.000 seguidors al seu compte @KRLS, associat a les paraules de traïdor, o ser comparat amb Judes en acceptar “155 monedes de plata”, com ho va fer Gabriel Rufián, va tenir sens dubte un efecte en la decisió del mandatari. Un gir de 180 graus. L’anunci d’eleccions que mai va arribar es va transformar en la continuació del procés de declaració d’independència de Catalunya.

Algú dubta del poder de Facebook i de Twitter?

El secret conscient de les xarxes

El canvi entre Facebook i Twitter no és subtil. Va ser tan important que Facebook, com a empresa, el va copiar per al seu nou producte, Instagram. Zuckerberg no es va imaginar que tindria més de 3.500 milions d’amics. ¿Amics de veritat? Impossible. Per a què necessitem amics si és millor sentir-se com una estrella de televisió i tenir followers? Ni que sigui per un segon, sentir el reconeixement d’un grup. Omplir-se de “M’agrada”. Tenir l’oportunitat que, en aquests 175 milions de continguts publicats diàriament, hi hagi una publicació pròpia que tingui alguns, potser centenars d’aquests 800 milions diaris de likes que circulen per la xarxa.

A les crítiques de l’actualitat es narra la història quotidiana del viatger del tren que va a les xarxes perquè sent felicitat amb cada reconeixement en forma d’aprovació social. Li encanta, tot i saber, de forma conscient, que es tracta d’un efecte placebo.

L’usuari de les xarxes assisteix a un espai de plaer individual que no pot dominar perquè està guiat per un impuls emocional que supera la lògica racional del seu propi control. Alimenta, sense parar, els números de la xarxa. Fantasmagòric.

 

La suggestió a les xarxes socials

La suggestió, provocada per la il·lusió de que prendre una pastilla o beure algun xarop ajuda a la superació de determinats símptomes o fins i tot a la superació d’algunes malalties. (La Reial Acadèmia de la Llengua defineix la paraula placebo com una “substància que, no tenint per si mateixa d’acció terapèutica, produeix algun efecte curatiu en el malalt, si aquest la rep convençut que aquesta substància posseeix realment tal acció”)

Tal com ho han descrit alguns sociòlegs, les xarxes socials es caracteritzen per mobilitzar factors emocionals com la indignació, l’esperança, la ràbia o la felicitat.

Aquests factors, que actuen com emocions compartides entre centenars o milers d’usuaris motiva els mateixos usuaris a superar les pors i a actuar col·lectivament en funció d’un objectiu comú. Normalment, i com va passar el 26 d’octubre a Catalunya, l’objectiu se centra en l’assenyalament massiu d’una persona o institució -un bullying a tota regla- per pressionar un actor polític i portar-lo a prendre una decisió.

En aquesta superació de la por i en aquesta actuació emocional grupal hi ha l’efecte placebo en termes de participació ciutadana. L’efecte de ser part d’alguna cosa. Els usuaris de les xarxes creuen que la seva acció a la xarxa va ser tinguda en compte per a la presa d’una decisió política. Se senten protagonistes en enviar un missatge o simplement repiular-lo, que és el que més es fa a la xarxa.

Davant la manca de participació, l’exclusió i l’absència de representació, les persones i els grups socials van trobar un placebo com (il·lusió de) remei a l’exclusió. Van trobar un espai obert, lliure i “gratuït” en què la seva veu pot ser escoltada, atesa i resposta: les xarxes socials (el fantasma).

Les xarxes socials actuen com un canal que permet a la gent expressar-se, trobar-se i ajuntar-se emocionalment.

La gent motivada i esperançada (o indignada) va omplir les places de les principals ciutats de Catalunya i va inundar les xarxes socials, els seus fòrums, els seus espais de comentaris.

Els ciutadans es van organitzar a través d’internet i van comunicar al món, via Twitter, múltiples esdeveniments que han sacsejat l’actualitat política dels últims 30 dies. D’una part i de l’altre.

Participar ens fa sentir importants

L’efecte placebo en marxa. Les xarxes socials van generar un espai de trobada -tant virtual com real- en què es produeixen estimulacions neuronals lligades al fenomen massiu, a la superació de la por i de la construcció de l’esperança o la indignació.

Il·lustracions POL RIUS

Etiquetes

Comprova els teus coneixements!

¿Qué ejemplos nos pone para demostrar el poder de las redes sociales?

¿Qué movilizan las redes sociales, según los sociólogos?

¿Por qué el autor compara las redes con el placebo? (sustancia que, careciendo por sí misma de acción terapéutica, produce algún efecto curativo en el enfermo, si éste la recibe convencido de que esta sustancia posee realmente tal acción)

Ànims, has completat un 0%