Vida

Estàndard
Fàcil

Les vacunes són un escut contra els virus

Amb l’arribada de l’hivern, no només torna el fred sinó també els refredats i la grip. Cada any, més o menys per les mateixes dates, els responsables de Salut adverteixen de la conveniència de vacunar-se per tal de no emmalaltir. La majoria de la població segueix les recomanacions dels experts però també hi ha determinats sectors que són reticents a les vacunes. Però, què són les vacunes? Com actuen i quin efecte tenen en el nostre cos?

Protectores de la humanitat

Les vacunes, juntament amb la potabilització de l’aigua, han estat el descobriment que més vides ha salvat en la història de la humanitat. Gràcies a les vacunes s’han eradicat malalties infeccioses que afectaven a un percentatge molt elevat de la societat. Eren les temudes epidèmies com, per exemple, la verola. Aquestes epidèmies arribaven a ser mortals. Altres malalties, com la poliomielitis, gairebé han desaparegut i la majoria estan molt controlades. És el cas de l’hepatitis B, el tètanus, la diftèria, la meningitis meningocòccica o la tos ferina.

Què és una vacuna i com actua? Una vacuna és un medicament biològic. Es tracta d’un preparat dissenyat en un laboratori que conté microorganismes que poden ser bactèries o virus. Aquests, però, han estat tractats prèviament. O bé estan morts o bé estan molt debilitats. Aquests preparats són els que s’injecten al cos en el moment de vacunar-se. Donat el tractament previ dels microorganismes, la persona que rebi la vacuna no es posarà malalta. Al contrari, el seu cos reconeixerà l’existència dels virus i començarà a produir defenses per protegir-se. Posant com a exemple la grip, si aquesta persona vacunada es contagia de grip, el seu cos ja tindrà defenses per fer-hi front.

Les vacunes, doncs, són un mecanisme que consisteix en enganyar al propi cos perquè generi unes defenses prèvies al possible contagi de la malaltia. Concretament, enganyen al sistema immunològic. El sistema immunològic és el conjunt d’agents que actuen al nostre cos per tal de fer front als virus, defensar-se d’ells i superar les malalties. Quan una persona és inoculada amb una vacuna, és a dir, se l’introdueixen els virus a l’organisme, el sistema immunològic els reconeix i produeix defenses. Aquestes defenses són els anomenats anticossos.

El sistema immunològic sabrà reaccionar si en algun altre moment l’ataquen els mateixos virus. És el que els professionals de la salut anomenen memòria immunològica.

Efectes secundaris

Gràcies al tractament previ dels virus a l’hora de preparar la vacuna, aquestes no suposen cap perill per a la persona que la rep. De fet, les primeres vacunes s’administren a nadons de dos mesos de vida. Normalment els efectes secundaris es restringeixen a una certa vermellor o inflamació al lloc de la punxada, unes dècimes de febre o molèsties musculars.

Per a que una vacuna sigui efectiva al llarg del temps, normalment s’han d’administrar vàries dosi espaiades. D’altra banda, també existeixen vacunes combinades que fan front a diverses malalties importants a l’hora.

Mutació dels virus

Per què cada any recomanen vacunar-se de la grip? No serveix la mateixa vacuna? Els virus que provoquen les malalties són organismes vius que lluiten per sobreviure. Per aquest motiu, intentaran superar les defenses que els hi fan front. Per aconseguir-ho mutaran, és a dir, canviaran la seva composició perquè els anticossos que estaven acabant amb ells no siguin efectius. Com si d’una batalla es tractés, els virus canviaran una vegada i una altra d’estratègia per tal de superar l’enemic. És per això que la vacuna de la grip cada any és diferent. D’un hivern a un altre el virus ha mutat i els anticossos que es generaven ja no protegeixen la persona.

Per tal de preparar la vacuna i que la societat tingui temps de vacunar-se abans que arribi el virus, els experts prenen com a referència els virus produïts a l’hemisferi contrari. Mentre l’hemisferi sud pateix l’hivern, l’hemisferi nord, encara a l’estiu, pren com a referència el virus present allà per fer-hi una vacuna resistent. De la mateixa manera, mentre és hivern a l’hemisferi nord, el sud prepararà les seves vacunes en base als virus del nord.

En els sis mesos de diferència que hi ha entre l’hivern d’un hemisferi i de l’altre, el virus ja ha mutat i, en ocasions, les vacunes no tenen un percentatge de protecció tan alt com s’havia previst.

Responsabilitat individual i col·lectiva

Els professionals sanitaris insisteixen que la vacunació és un acte de responsabilitat tant individual com col·lectiva. En el pla individual, cadascú es protegeix dels virus que circulen i es defensa davant possibles malalties. De no ser així es podrien contraure malalties gairebé desaparegudes amb el conseqüent perill del contagi a la resta de la societat. És en aquest punt on rau la responsabilitat col·lectiva.

Específicament, els experts insisteixen en la necessitat de vacunació de certs col·lectius com les persones malaltes, les persones grans, les dones embarassades i els nens. Aquests són els grups més vulnerables, és a dir, que per les seves característiques són més febles i tenen més possibilitats de contraure malalties.

Els grups vulnerables no acostumen a tenir un sistema immunològic fort i estan més exposats a contraure malalties. En el cas dels malalts crònics, una grip pot fer empitjorar el seu estat general i dificultar la seva recuperació.

A banda d’aquests grups, les autoritats sanitàries també recomanen la vacunació als anomenats col·lectius de risc. Són totes aquelles persones que treballen o estan en contacte amb els grups vulnerables. Entre els col·lectius de risc es troben els professionals sanitaris, en contacte amb malalts, o de l’educació que tracten amb infants.

 

Etiquetes

Comprova els teus coneixements!

Què és una vacuna?

Quins descobriments han suposat un major benefici per a la salut de la humanitat?

Quins són els col·lectius vulnerables segons els professionals sanitaris?

Ànims, has completat un 0%