Cultura

Estàndard
Fàcil

La força del periodisme

Tradicionalment s’ha dit de la premsa que és el quart poder, després dels poders executiu, legislatiu i judicial que queden en mans de polítics i jutges. Per aquest motiu, en determinades ocasions, els governants volen controlar els mitjans de comunicació perquè les informacions no arribin a la societat.

La força del periodisme

El diccionari defineix el periodisme com “el conjunt d’activitats relacionades amb la recollida, elaboració i difusió d’informació actual o d’interès per transmetre-la al públic a través de la ràdio, la premsa o la televisió”. En la societat actual podríem afegir també tots els mitjans digitals o fins i tot les xarxes socials. Què fa que de seguida que es forma un grup es planteja la creació d’alguna plataforma de comunicació? Per què tots volem llençar els nostres missatges? El fet és que els mitjans de comunicació són les eines que ens permeten arribar al conjunt de la societat, l’anomenada opinió pública. I aquesta pot pressionar els governants per actuar d’una determinada manera o d’una altra. Controlar la informació, doncs, atorga poder.

Tradicionalment s’ha dit de la premsa que és el quart poder, després dels poders executiu, legislatiu i judicial que queden en mans de polítics i jutges. Per aquest motiu, en determinades ocasions, els governants volen controlar els mitjans de comunicació perquè les informacions no arribin a la societat. Quan es prohibeix la difusió de la informació se’n diu que hi ha censura. Per parlar de censura no cal pensar en èpoques difícils com les guerres o les dictadures. Sense anar més lluny, el gener de 2018 dos estudiants dels Estats Units van burlar la censura del seu institut. Aquesta és la seva història.

Acció contra la censura

Conor Spahr i Max Gordon, amb 18 i 17 anys respectivament, són l’editor i editor en cap del Herriman Telegraph, el diari del seu institut, als afores de Salt Lake City, als Estats Units. Els adolescents s’ocupen de publicar totes aquelles notícies d’interès per a l’institut o per a la comunitat local. Malgrat la seva joventut tenen molt clara quina és la missió del periodisme i com s’ha de fer.

La seva curiositat els va portar a preguntar-se sobre el sobtat absentisme del professor d’història. Per aquest motiu, van començar a investigar fent entrevistes tant a docents com a estudiants i buscant informació a la premsa local. Després d’un mes i mig de recerca, van concloure que el professor en qüestió havia estat acomiadat per presumpta mala conducta envers un alumne. Tant la policia local com el Consell Escolar de l’Estat estaven investigant el professor després que un pare l’acusés d’enviar presumptament missatges inapropiats a un alumne.

Aquesta era la conclusió de la seva investigació i així ho van publicar: “Un professor de l’institut d’Herriman, acomiadat per mala conducta”. Les visites a la web es van disparar de les 10 diàries a les 800. Tot i això, l’endemà la notícia va desaparèixer del web i els estudiants ja no tenien l’accés d’administradors a la pàgina del diari.

Conscients de la força de la seva història i convençuts de les conclusions d’una recerca ben feta, van decidir actuar. Tres dies després havien creat un web alternatiu per incloure la notícia a més a més d’altres informacions locals.

En favor de la llibertat de premsa

En la nova pàgina web, els dos estudiants rebutjaven la censura que havien patit i defensaven la llibertat de premsa amb una contundent frase: “la premsa és pels governats no pels governants”. A més a més, van reclamar la reobertura del Herriman Telegraph. No només van aconseguir el que demanaven sinó que l’èxit de la nova pàgina web va ser immediat. Fruit d’això han iniciat contactes amb estudiants de periodisme així com amb altres mitjans d’informació locals per donar cabuda a aquest tipus d’històries.

Aquests dos estudiants no només han donat una lliçó sinó que han tornat a evidenciar la força del periodisme ben fet. Abans de publicar una informació es van documentar molt bé al respecte i van contrastar les seves dades amb diferents fonts per tal d’assegurar la seva veracitat. A més, van recordar que la missió del periodisme és denunciar tot abús de poder i donar la veu a aquells que no tenen mitjans per fer-se sentir. “La premsa és pels governats no pels governants”.

Link: Video The Washington Post

https://www.washingtonpost.com/news/education/wp/2018/01/24/their-school-deleted-an-article-on-a-teachers-firing-so-these-teens-published-it-themselves/?utm_term=.8a626c6b59f4

Comprova els teus coneixements!

Què és la censura?

Què és l’opinió pública?

Quin és el quart poder?

Ànims, has completat un 0%