Cultura

Estàndard
Fàcil

Rap: Una història de llibertat

La condemna a presó dels rapers Valtonyc i Pablo Hasel obre un debat sobre la llibertat d’expressió a Espanya. És l’últim capítol d’un fenomen social i cultural amb molta història i que ha entrat a les escoles.

El rap s’ha convertit en la banda sonora dels moviments activistes en l’actualitat, al compàs de grups i artistes imparables. En la lletra de les seves cançons es fa crítica social i política. Molts rapers són coneguts per fer uns temes carregats de paraules directes i molt crítiques. El cas més conegut és el de Valtonyc que ha estat condemnat a tres anys i sis mesos de presó per injúries a la Corona i per enaltiment de terrorisme. És a dir, per menysprear la família real i defensar el terrorisme. Però el rap va molt més enllà.

Al llarg de la història, l’activisme ha tingut sempre la seva banda sonora, que ha anat variant per connectar amb la gent, sobretot amb els més joves, però que sempre ha mantingut aquest fil d’unió que troba l’encreuament entre el punyent, l’irònic i el més trencador. Des de la música tradicional, fins al punk, el rock, passant per la rumba catalana…Tots els gèneres han deixat en les seves lletres himnes generacionals vinculats a moviments a peu de carrer.

El que explica la història del rap és que el lloc, la situació física i temporal és clau perquè el talent exploti. La cultura Hip-Hop té un punt de partida molt concret, els baixos del 1520 Sedgwick Avenue, al Bronx de Nova York, on Kool Herc va celebrar la seva primer festa. Com és natural, els factors que han de convergir perquè una festa de barri evolucioni en un fenomen mundial són múltiples i a mesura que l’escena creix es van expandint al llarg del temps i de la geografia. Tot i això, la primera lliçó és aquesta: qualsevol expressió artística és local i contemporània abans de ser universal.

El rap va néixer als anys setanta a la ciutat de Nova York i ha generat una gran quantitat de grups en el món. Prové de l’acrònim de l’anglès Rhythm And Poetry (ritme i poesia) o Rage Against Police (ràbia contra la policia), un estil musical basat en ritmes que es va fer popular sobretot als barris negres de Nova York. Una de les característiques més importants del rap és que està compost per un o més rapers que van explicant de forma musical, històries semi-autobiogràfiques, d’una manera lírica, mitjançant l’ús d’al·literacions, canviant els accents, fusionant unes paraules amb unes altres.

Tot i que pot interpretar-se a cappella, sense música de fons, el rap va normalment acompanyat per un fons musical rítmic conegut amb la veu anglesa beat. Els intèrprets de rap són els MC (mestre de cerimònies). El rap es desenvolupa sobretot per dues vies: trenca els seus llaços amb el funk i la música disco de consum i accentua la seva relació amb el break dance alhora que radicalitza els seus signes d’identitat de carrer mitjançant formes autònomes i un llenguatge específic i, especialment, combatiu.

Molts rapers són coneguts per fer uns temes carregats de paraules directes i molt crítiques. El seu rap no és apte per a aquells que s’escandalitzen fàcilment. Carreguen contra tot allò que consideren injust, i ho fan d’una forma atractiva. Acostumen a atacar allà on fa més mal i ho fan sense miraments. Les lletres del rap tenen fama de dures. Quin és el límit de l’art? On comença un insult i on acaba una provocació? Qui dictamina allò que és una ficció o un perill públic? Denúncia o amenaça? Costaria bastant trobar una banda de rap sense discurs social o, encara més difícil, que fos reaccionària. La gràcia del rap és que, malgrat que de forma popular es llegeixi com un estil vulgar, és molt més sofisticat i útil del que sembla.

 

El so del carrer

 

El gènere que més escolten les noves generacions als Estats Units és el rap i, per extensió, tota mena de ritmes urbans: del reggaeton al trap. Fa anys que la música de guitarres va quedar relegada als més grans de 30 anys. El rap sona en patis d’escola, parcs i ordinadors. És itinerant. També circula amb més facilitat entre diferents estrats socials i és més permeable a canvis demogràfics, com demostra la naturalitat amb què s’ha fos amb altres ritmes arribats de Llatinoamèrica. A Espanya ha ocupat l’espai que al seu dia va cobrir el rock urbà i l’ha suplantat com a altaveu de les queixes de les classes desafavorides. No hi ha gènere que estigui exposant de forma més ràpida i directa el que passa a nivell polític i social.

 Les xifres de venda de discos no són significatives. No existeixen supervendes del rap. Per calibrar l’impacte del hip-hop, el millor és recórrer a Youtube. Els madrilenys Denom van llançar tres cançons l’any passat. La més recent va sumar 860.000 visites en tres mesos. Alguna supera els dos milions. Els també madrilenys Natos i Waor tenen videoclips amb cinc, sis i nou milions de visites. Molts rapers viuen d’aquests clics. Però el rap i altres músiques urbanes no només arrasen en el món virtual i al marge de l’economia de mercat. Desenes d’artistes de ritmes urbans omplen sales de mil persones sense aparèixer a la premsa.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) organitza un dissabte al mes la Poetry Slam, de la combinació entre poesia i interpretació, i entre paraula i escena va néixer aquesta iniciativa, una competició poètica amb un format àgil i dinàmic en què tant els poetes com el públic en són els protagonistes. A Barcelona el campionat regular d’slam se celebra des del 2010, i compta amb centenars de poetes i seguidors que cada mes es reuneixen per compartir i aplaudir les actuacions dels slammers.

 

El rap com a eina per despertar la consciència crítica

 

Tradicionalment allotjat en l’estètic i el comercial, el rap, fins fa molt poc, no hi havia aportat absolutament res als moviments socials de casa nostra. Simplement tractava de ser un reflex estètic de situacions de marginalitat, rapejant sobre absurditats, consum de droga i topades violentes a qualsevol cantonada del barri. La música que havia nascut al carrer, com a crit del carrer, s’havia allunyat de la gent fins arribar a l’autoparòdia.

A Espanya, aquest “boom” no es va experimentar fins a finals dels 90. El rap es referma en el nostre context allunyat del discurs fàcil i es descobreix renovat com una fàbrica d’himnes revolucionaris que poden despertar la consciència crítica. El rap pot ser una eina molt útil per tractar temes socials perquè és el llenguatge de la joventut. El rap pot ser entès com una eina capaç de despertar motivacions personals, i així ho ha entès Pau Llonch, cantant del grup At Versaris, vinculat a diferents moviments populars. Llonch fa uns anys que visita instituts, centres cívics, biblioteques i altres llocs de trobada de joves, on organitza un taller de rap, un llenguatge musical que està entrant amb força a les aules com a eina per a l’aprenentatge de llengües, música i valors.

Llonch ha trobat en la rima i la producció musical un mecanisme d’expressió personal que en determinats alumnes no s’obté a través de la base acadèmica habitual, i des de fa un any impulsa tallers que permeten trobar aquest camí. El que va ser un experiment es va convertir en una demanda dels centres escolars d’arreu del territori. La filosofia parteix de la idea d’acompanyar a través de l’escriptura, la poesia i la música, amb la introducció de reflexions crítiques a les aules, així com potenciar un procés pràctic i creatiu per a la transformació de les persones.

El rap i aquesta escola innovadora són una parella de ball gairebé perfecta. Els alumnes s’hi impliquen, fins i tot els que acostumen a ser menys actius a la classe, perquè ho veuen com una cosa pròxima, que els permet parlar dels temes que els importen de manera natural. I què aprenen? Aquí és una cosa encara molt nova i el rap s’acostuma a abordar a les classes de Música i puntualment a les de Llengua. Però als EUA s’està usant per analitzar textos i per introduir continguts que poden anar des de la Història fins a les Matemàtiques.

La flexibilitat que té en la forma [el ritme] fa que el contingut [les lletres] agafi protagonisme. Aquesta crítica en positiu o aquesta visió que atorga el rap ha contribuït que del carrer hagi entrat a les aules.

 

Activitats

  • Convidar un raper perquè expliqui la seva experiència amb el rap.

    Convidar un raper perquè expliqui la seva experiència amb el rap.
  • Per grups

    Per grups
  • Transformar un text en un rap tenint en compte les seves característiques diferencials de ritme i repetició.

    Transformar un text en un rap tenint en compte les seves característiques diferencials de ritme i repetició.
  • Escollir la lletra d’un rap i analitzar el ritme, la mètrica i la rima

    Escollir la lletra d’un rap i analitzar el ritme, la mètrica i la rima

Comprova els teus coneixements!

Quan va néixer el rap?

Com es rapeja?

Quina d’aquestes afirmacions és falsa?

Ànims, has completat un 0%