Societat

Estàndard
Fàcil

El tràgic idil·li d’Estats Units amb les armes de foc

Els joves s’han mobilitzat contra la venda lliure d’armes després de les últimes massacres a instituts. Però, per què una societat avançada com la dels Estats Units es veu impotent per acabar amb aquesta maledicció? És una llarga història.

¿Hi pot haver un abans i un després en el romanç dels nord-americans amb les armes de foc arran de la matances que de tant en tant sacsegen la societat? El problema és d’una magnitud tan greu i s’assenta tan profundament en la història, la sociologia i la cultura del país que seria ingenu pensar que aquesta tragèdia tingui solucions fàcils o ràpides.

Les xifres no poden transmetre el dolor que es viu a tantes llars nord-americans des de fa tant de temps, però no hi ha més remei que citar alguns números per intentar abastar la qüestió. Fins a octubre de 2017, es van registrar a Estats Units 11.652 morts, dels quals 2.978 van ser nens morts o ferits. L’any 2013, es van registrar fins a 33.636 morts degudes a ferides resultants d’armes de foc i les diferents estimacions permeten assegurar que la xifra anual rarament baixa de les 30.000 víctimes. Aquesta xifra suposa més de la meitat dels nord-americans morts en els gairebé 20 anys de la guerra de Vietnam. Des de 1968 al 2011, aproximadament 1,4 milions de persones han mort als Estats Units com a conseqüència de ferides de bala. Aquesta és una taxa 25 vegades més gran que la mitjana d’altres 22 nacions desenvolupades.

En fi, es calcula que hi ha uns 265 milions d’armes de foc en un país d’uns 327 milions d’habitants, armes que són propietat d’un 30% de la població adulta. En alguna ciutat, és el cas de Chicago, s’ha arribat a calcular que es produeix una mort per arma de foc cada 17 hores i que algú pateix un tret cada 4 hores.

Suïcidis i accidents

Qualitativament, el tema és molt més complex. Més del 60% del total d’aquestes morts violentes són suïcidis, però és molt difícil estimar quantes d’aquestes morts s’haurien pogut evitar de no tenir accés a una arma. Òbviament, el mig miler de víctimes mortals anuals degudes a accidents o imprudències sí que podrien evitar-se sense aquesta ubiqüitat armamentística tan letal.

En la immensa majoria dels homicidis computats, l’autor coneixia la seva víctima, així que un dels malsons més presents en l’imaginari popular, especialment en el dels turistes estrangers -ser objecte d’un atracament a mà armada amb resultat de mort- , constitueix una fracció prou petita del drama general. A més, és constatable estadísticament que s’ha reduït notablement; hi va haver un salt important de la criminalitat urbana -com a conseqüència fonamentalment de la drogoaddicció i el narcotràfic-, als anys setanta i vuitanta del segle passat però, en general, les ciutats nord-americanes han millorat notablement els seus nivells de seguretat d’un temps ençà .

Policies assassinats

Aquesta estadística és compatible amb la d’un altre dels fenòmens que més crida l’atenció a la resta del món, el nombre de policies assassinats en acte de servei. En l’actualitat es xifra en mig centenar a l’any, però en els anys 80 del segle passat superava en mitjana anual les 110 víctimes uniformades. Pel que fa al nombre de víctimes civils ocasionat per la policia, les xifres són extremadament difícils d’esbrinar, però s’estimen entre 500 i 1.000 persones a l’any.

Cal referir finalment al fenomen de més repercussió mediàtica, el dels tirotejos indiscriminats a càrrec d’un pertorbat, normalment en centres acadèmics, però també en oficines, restaurants i fins i tot a la sortida d’un concert, com el que va causar 58 víctimes en las Vegas el passat mes d’octubre. No representen una gran proporció del nombre total de morts, però aquí el fet significatiu és la utilització de rifles d’assalt, autèntiques màquines de matar ràpida i massivament, i fins i tot la manipulació tècnica de les armes semiautomàtiques per dotar-les de major freqüència de foc (fins 400 bales per minut en el cas d’alguna de les armes utilitzades en la massacre de las Vegas).

El significat de les armes

Fins aquí els fets, però ¿quines són les raons d’aquesta desraó? Arran de la referida tragèdia de Las Vegas, la qual ha causat individualment un major nombre de morts, la revista Time publicava el següent comentari: “El repte per a propiciar un canvi és que el debat sobre el dret a les armes de foc no és realment un debat sobre les armes. És sobre el que representen: llibertats sacrosantes, reverència per la independència. Les armes de foc són un rebuig a la correcció política que s’endinsa en tot. Fins i tot el més petit moviment marginal per a restringir l’armament més mortífer els sembla a molts americans una retallada dels seus drets “.

En efecte, s’ha argumentat la història dels orígens del país, primer contra l’imperi britànic i després de la genèricament anomenada conquesta de l’oest, incloent la repressió -s’ha parlat de genocidi- de la població autòctona. Hi ha la famosa segona esmena de la Constitució, la qual protegeix el dret a portar armes. S’ha parlat també d’un problema d’integració racial no resolt, originat per l’esclavitud -el que va propiciar una guerra civil- i agreujat per la persistència al llarg dels anys d’unes minories ètniques -especialment la afroamericana- en estat de postració i subdesenvolupament. S’ha arribat fins i tot a esmentar com un tret cultural congènit, com en la famosa cita de Rap Brown, membre dels Panteres Negres: “La violència és tan americana com el pastís de cireres”. Hi ha també explicacions més piadoses, com les que descriuen al poble americà com especialment aficionat a la caça. Tot el que vostès vulguin, però si no fos també un fabulós negoci -un sector que mou més de 30.000 milions de dòlars i dóna feina a unes 26.000 persones- i si no tingués darrere a un lobby especialment actiu -la Associació Nacional del Rifle, NRA en les seves sigles en anglès-, hauria estat molt difícil evitar les restriccions legals a la lliure compravenda d’armes de foc. La tesi que el delinqüent sempre es podrà fer il·legalment amb una pistola, així que el ciutadà que respecta les lleis necessita d’una altra per defensar-se, és un tant aberrant, però posseeix cert recorregut.

Però, en la vida civil, qui necessita un rifle d’assalt si no és amb la tràgica intenció de matar el major nombre possible de semblants? O com s’ha comentat després de la recent tragèdia de Florida, no és de rebut que en determinats estats del país un noi de 18 anys es pugui comprar un rifle d’aquestes característiques però no beure legalment una cervesa. Hi ha solucions? Vull creure que sí, però molt parcials i molt a llarg termini. El que s’ha acumulat al llarg de gairebé 300 anys no es va a solucionar en quatre dies.

                                                                                                         

 

                                                                                                                    Il·lustració: Pol Rius

Comprova els teus coneixements!

Quina és la xifra anual de morts per arma de la que no acostumen a baixar als Estats Units?

Com es produeixen la majoria de les morts per arma de foc?

Què diu la segona esmena de la Constitució dels Estats Units?

Ànims, has completat un 0%