Món

Estàndard
Fàcil

El retorn de Malala a Pakistan és una victòria per a les dones

Quan tenia 15 anys va patir un atemptat dels talibans, que no volien que anés a l'escola. Cinc anys després ha tornat convertida en un símbol del dret de les nenes a l'educació en tot el món

A finals de març, Malala, la nena que va esdevenir famosa a tot el món després de sobreviure a un atemptat pel simple fet de ser una adolescent que volia estudiar, va tornar al seu país, el Pakistan, ja convertida en dona i en una ambaixadora dels drets humans a nivell internacional. El seu retorn, encara que fos fugaç, suposa una victòria contra tota forma d’extremisme que pretén imposar normes discriminatòries arreu del món.

Malala Yousafzai, el nom és sinònim de resistència i tenacitat, no havia tornat a Mingora, la ciutat on va créixer, des d’octubre de 2012, quan va succeir la terrible agressió contra ella i dues companyes seves. Llavors Malala tenia 15 anys i les ferides van ser tan greus que va haver de ser enviada a un hospital del Regne Unit. Malala va marxar com a víctima poc després de l’atemptat perpetrat per una branca pakistanesa del moviment radical talibà per curar-se de les ferides i va tornar a la ciutat més important de la vall del Swat per demostrar que cap violència i ideologia discriminadora té la força suficient per poder marginar les dones, ni en nom de la religió ni de la tradició.

L’atac

Va ser el 9 d’octubre de 2012 el dia que va canviar la vida de Malala. No anava sola a l’escola. L’acompanyaven dues companyes, Xazia Ramazan, de 13 anys, i Kainat Ahmed, de 16 anys. Segons van explicar després diversos testimonis, un home va pujar al bus en què viatjaven, va preguntar qui era Malala i quan ella va respondre, li va disparar. Malala, amb la cara ensangonada, va quedar greument ferida, igual que Xazia, que s’asseia al seu costat.

Per què l’objectiu era Malala? Per diverses raons, entre elles que havia defensat en públic el dret de les dones a l’educació i que era la filla del director de l’escola on estudiava, la Khuixal de Mingora. Per tant, Malala no era desconeguda, sinó una adolescent capaç de defensar en un context on la dona queda relegada a un segon terme a casa i en la societat. Malala havia volgut seguir cursant els seus estudis malgrat les amenaces dels talibans, partidaris de prohibir l’accés de les nenes a les escoles.

Temps abans de l’atemptat l’exèrcit pakistanès li havia ofert protecció però el seu pare l’havia descartat perquè no volia que la seva filla tingués privilegis especials respecte a altres alumnes pel fet que fos el director del centre docent. Els militars patrullaven pels carrers des que havien recuperat Mingora el 2009 però els talibans intentaven coaccionar i acovardir als que emprenien activitats que no respectessin els seus codis de conducta molt estrictes. La presència de l’exèrcit no va poder evitar l’atac contra les tres estudiants.

Els talibans

Els talibans són un moviment fonamentalista que fa una lectura extremista de l’Islam que va arrelar a l’Afganistan després de dues dècades de guerres. Els talibans van prendre el poder per la seva capacitat de cohesionar la societat al voltant d’unes normes molt estrictes en una època en què fallaven totes les estructures de l’Estat i l’educació, per a la immensa majoria de la població rural, havia quedat en mans de les escoles religioses que només instruïen sobre l’Alcorà i que estaven reservades als homes.

Entre 1996 i 2001, els talibans van governar l’Afganistan i van intentar crear una societat nova amb la dona separada de qualsevol esfera pública i nombroses prohibicions culturals com el cinema o la música, arts no permeses. Els talibans van ser fets fora del poder el 2001 després de la guerra de la coalició internacional contra Al-Qaida, que havia reivindicat els atemptats de l’11-S als Estats Units i el seu líder, Ossama bin Laden, era hoste del govern afganès.

El règim talibà va ser curt en el temps però va exercir una gran influència en països veïns com Pakistan, sobretot a les zones frontereres amb l’Afganistan, un entorn de muntanyes oblidat de l’administració central del Pakistan. Una d’aquestes àrees era la vall de Swat, la de Malala, una de les anomenades àrees tribals gairebé sense serveis públics i escassa relació amb la resta del país.

Aquest grup de radicals islamistes es va agrupar al Pakistan en l’organització terrorista anomenada Tehrik-i-Taliban (TTP). I poc a poc van anar guanyant adeptes i territoris. Mingora va caure a les seves mans el 2007, fet que va encendre les alarmes a la capital del Pakistan, Islamabad. L’estat va trigar dos anys a reconquistar la zona i, malgrat això, no va poder eradicar l’activitat terrorista, com va passar amb Malala.

La ideologia radical

Els talibans van tenir acceptació al Pakistan perquè és un moviment nascut bàsicament entre les ètnies balutxi i, sobretot, paixtu. Hi ha paixtus en ambdós països, les fronteres van ser delimitades després de la fi de l’imperi britànic a l’Índia de manera arbitrària. Pakistan, de fet, va ser creat el 1947 per donar una llar als musulmans de l’Índia.

Durant els dos anys que van controlar la vall de Swat, els talibans pakistanesos van imposar la seva habitual intransigència, perseguint i massacrant als seus opositors, i, emprenent campanyes com la destrucció del patrimoni cultural de religions no islàmiques, com la budista. La vall de Swat conservava estàtues i relíquies del seu passat budista, però els talibans, com van fer a l’Afganistan amb les famoses escultures gegants de Bamiyan, les van destruir.

Fins al 2007, la vall que va veure néixer a Malala era una de les àrees tribals més desenvolupades del Pakistan. Sens dubte, gràcies al turisme. Swat és una bella àrea alpina de llacs i muntanyes que la reina Isabel d’Anglaterra va definir com la Suïssa d’Àsia. Gràcies a la indústria turística va ser més receptiva a les influències de modernització i més reticent als missatges integristes. Per això les elits de Mingora, on viuen unes 300.000 persones, van patir davant la subversió social i cultural talibà entre 2007 i 2009. L’alliberament en 2009 no va estar lliure de dolor, ja que hi va haver més d’un milió i mig de desplaçats interns a la vall per culpa dels combats.

Els codis paixtus

Les amenaces i atemptats talibans van continuar tot i perdre el control de Mingora i l’atac contra Malala es circumscriu dins de la campanya per sembrar el terror i recordar als pakistanesos sobre quins valors -com l’enclaustrament de les dones- volen construir la seva nova societat integrista.  Els talibans diuen que s’inspiren en l’Islam, però la majoria dels estrictes i discriminatoris valors socials que defensen sorgeixen de les tradicions paixtus. Per exemple, el purdah, el principi de recloure les dones a casa i d’impedir que tinguin contacte amb homes que no siguin familiars directes. Aquesta idea justifica, per exemple, l’ús del burca o el nicab, peces de vestir que oculten per complet a la dona que les vesteix fent-les inidentificables al carrer.

Poques societats musulmanes, per no dir cap, comparteixen aquesta visió tan severa de l’Islam. Fins i tot dins del Pakistan, malgrat que la dona està molt relegada a l’esfera familiar i personal fins al punt que rarament treballa o fins i tot va a comprar, la majoria de musulmans discrepen d’aquesta interpretació.

La figura de Malala

Ara que hem vist els condicionants de la vida de Malala podem entendre millor per què el simple fet d’haver tornat a la seva terra, Mingora, és ja una victòria per a totes les dones però, més en concret, per a les nenes del Pakistan i de molts països del món on encara han de lluitar per demostrar que l’educació és un dret ineludible i inexcusable.

En primer lloc, cal pensar que Malala, en comparació de moltes altres nenes pakistaneses, era una privilegiada. Filla de director d’escola, instruïda i conscienciada, la seva trajectòria escolar era molt superior al que poden aspirar la majoria de dones al Pakistan. Malala desafiava el perill talibà per anar a l’escola i després de l’atemptat es va tornar famosa, també al seu país. I des de llavors va començar a convertir-se en un referent. Aquest lideratge ha quedat completament reforçat després de la seva tornada al Pakistan, encara que fos en una visita curta. Malala torna com a lluitadora pels drets de la dona, com a guanyadora d’un premi Nobel de la Pau (el del 2014) i d’infinitat de premis internacionals. I també com a directora de la fundació que porta el seu nom, com una directiva capaç de mobilitzar recursos que estan fora de l’abast de molts pakistanesos.

“No vull ser la nena a la qual van disparar, sinó la lluitadora pel dret a l’educació universal”, quan li van lliurar el premi Internacional de Catalunya al 2013. Malala ara té 21 anys, viu a Londres, i vol aprofitar el seu prestigi i diners per conscienciar de la necessitat que les dones tinguin igualtat d’oportunitats educatives al Pakistan i al món.

El seu missatge queda reforçat amb la importància que al Pakistan es concedeix a algú que aconsegueix reconeixement internacional. Malala ha tornat a Mingora amb una cort de periodistes internacionals i amb els mitjans logístics per moure’s amb comoditat i sense sobresalts. Se’n va anar sent víctima i pacient d’hospital i ha tornat sent líder i inspiradora. I això fa obrir els ulls a milers de nenes i dones per molt que hi hagi homes que les vulguin camuflar sota una burca.

 

 

 

Discurs de Malala Yousafzai a les Nacions Unides:

 

 

Comprova els teus coneixements!

Per què Malala va ser atacada pels talibans?

Qui són els talibans?

Què és el purdah?

Ànims, has completat un 0%