Cultura

Estàndard

Llibres molt recomanables

En cada llibre que obrim esperem trobar-hi una resposta, una nova pregunta, un món, un camí que ens porti més enllà. La lectura és una forma de pensar aquest món, d’habitar-lo i de fer-lo més habitable. Aquestes són algunes propostes de llibres amb plena consciència social per gaudir d'un Sant Jordi desacomplexat.

Margarita Dolcevita, Stefano Benni. Blackie Books 2005

 

La veu de la narradora i protagonista és el tret més distintiu d’aquest llibre. Ens parla una noia de catorze anys, podríem dir que emparentada amb personatges com Mafalda o Matilda. Les seves reflexions sarcàstiques sobre l’entorn o el seu humor ple de referències culturals i jocs, tant lingüístics com de sentit, amb una acció intrigant i vertiginosa, atrapen al lector. L’obra de Benni es proposa denunciar el consumisme, les relacions de poder, la depredació sense escrúpols del capitalisme, la destrucció del medi o les aparences de l’ideal banalitzat de família de la nostra societat. Són un munt de temes, realment, i encara fem curt. Un text poderós en la seva comicitat, la seva denúncia d’un fred horror modern, la desimboltura en la descripció de tot, fins i tot del sexe, el lirisme d’algunes escenes, amb personatges ambivalents i suggestius, com el noi desequilibrat de qui s’enamora o el fantasma de la nena víctima de la guerra. Un llibre amb personalitat pròpia.

 

 

 

Una bala per al record, Maite Carranza.

Jollibre 2017 / Santillana Loqueleo

 

Basada en fets reals viscuts l’any 38, ens narra la història d’un viatge iniciàtic protagonitzat per en Miquel, un adolescent que un cop s’assabenta que el seu pare, un miner sindicalista, és viu i es troba en un camp de presoners emprèn un viatge entre les muntanyes, amb la companyia de la seva gossa, carregat de perills i trobades singulars. Aquest periple el transformarà de nen en home per tot allò que hi troba, una superba natura amb presència de llops, o persones singulars, figures secundàries femenines, dones tan valentes com sorrudes. La Guerra Civil, el paper de les dones, les xarxes solidàries, el creixement personal, sempre des d’una escriptura àgil i emocionant. Maite Carranza empra una prosa tan atractiva com fluida, i la novel·la fa anar el lector pels camins que transiten de l’ansietat a la calma, obligant-nos, amb tacte, a assimilar versemblantment la petitesa de l’individu singular davant l’absurda magnitud d’una guerra.

 

 

 

Zenobia, Morten Dürr i Lars Horneman (il·lustracions).

Barbara Fiore 2018

 

Amina és només una nena. Viatja a bord d’una embarcació que la portarà a algun lloc on pugui viure sense por als bombardejos. Però en plena tempesta, l’embarcació s’enfonsa i els tripulants cauen a l’aigua. D’aquesta manera comença Zenobia, una novel·la gràfica de Morten Dürr i Lars Horneman que edita Barbara Fiore, i que relata sense concessions el drama dels refugiats des del punt de vista dels més vulnerables: els nens. La novel·la gràfica explica, doncs, el viatge d’aquesta nena siriana, que fuig de la guerra. En tots els seus dubtes, el record de Zenobia, la valenta guerrera i reina de Palmira, imprimeix forces per seguir endavant en el seu penós periple. En bona part el còmic és com una pel·lícula en la qual s’ha silenciat la veu perquè tot el protagonisme dramàtic vagi a càrrec de les imatges: el silenci dels migdies del poble d’Amina, però també el silenci de les ruïnes després dels bombardejos, o el silenci etern del fons del mar. El silenci final. Igual que el nostre silenci davant la situació dels refugiats que fugen de l’horror de la guerra.  

 

 

 

Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki, Caren Stelson. Pagès Editors (Nandibú Horitzons) 2018

 

En paraules de l’autora, Caren Stelson “El 2005, vaig sentir Sachiko Yasui explicar la seva història de supervivent de la bomba atòmica de Nagasaki. El que va dir em va impressionar molt. Volia saber-ne més”. El llibre, doncs, narra un fet històric, el final de la Segona Guerra Mundial, l’any 1945, quan un bombarder B29 va llençar dues bombes atòmiques, la segona de les quals va caure a Nagasaki. L’obra se centra en els hibakusha, els supervivents dels bombardejos i, en concret, en la Sachiko, una nena que tenia sis anys quan va explotar la bomba a prop de casa seva. La novel·la no explica perquè els Estats Units van bombardejar Nagasaki sense esperar les conseqüències de la primera bomba llençada sobre Hiroshima, ni tampoc entra en judicis partidistes. Se centra, i potser està bé que sigui així, en la vida d’aquesta dona. Com deia Conrad, el lector és qui ha d’escriure l’altra meitat. De ben segur que els joves que llegeixin aquesta obra tindran ganes de saber-ne més del que va passar i del perquè i del com.

 

 

 

Yo os salvaré a todos, Émilie Frèche. Nube de Tinta 2018

 

Més de 1.500 joves francesos van marxar el 2015 a Síria a combatre al costat d’Estat Islàmic. Per explicar en primera persona com funcionen els mecanismes de captació, aquesta història entrecreua dos dietaris: el d’una noia que ensenya el procés pel qual es va convertint a l’islamisme radical fins acabar marxant a Síria, i en paral·lel el d’una mare que col·labora amb entitats anticaptació per recuperar la seva filla. Un llibre per generar debat al voltant de conceptes com la multiculturalitat i la religió a la societat occidental o l’exposició de la nostra intimitat a les xarxes socials. Yo os salvaré a todos està narrat amb tanta força com sensibilitat i és un relat extraordinari que aconsegueix despertar innombrables emocions diferents gràcies a l’honestedat i al talent d’Émilie Frèche, l’autora, que desplega diferents registres en cadascuna de les parts de què consta l’obra de manera que el lector acaba fent-se una idea àmplia i rigorosa del problema que és l’ànima de la novel·la.

 

 

 

El odio que das, Angie Thomas. Océano (Gran Travesía) 2017

 

Starr és una noia de setze anys que viu entre dos mons: el barri pobre de gent negra on va néixer, i el seu institut situat en un elegant barri residencial blanc. El difícil equilibri entre tots dos es fa miques quan ella es converteix en testimoni de la mort a trets del seu millor amic, Khalil, a mans d’un policia. A partir d’aquest moment, tot el que Starr digui sobre l’aterridora nit que va canviar la seva vida pot ser utilitzat d’excusa per uns i com a arma per uns altres. I el pitjor de tot és que, tant els d’un costat com els de l’altra, la tenen en el punt de mira i amenacen de posar fi a la seva vida. Inspirat pel moviment Black Lives Matter, el debut d’Angie Thomas sobre una noia normal sotmesa a unes duríssimes circumstàncies aborda qüestions de racisme i violència policial amb intel·ligència, cor i una honestedat indestructible.

 

 

 

L’educació en vers, Antoni Tort Bardolet. Eumo Editorial 2018

 

Una mostra de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació. Molts poetes, catalans i estrangers, han dedicat versos al temps passat a les aules, als jocs amb els companys de classe, al record que ha deixat un bon mestre, a l’aprenentatge, al fet de créixer… Antoni Tort, llicenciat en Ciències de l’Educació i Doctor en Pedagogia, n’ha fet una tria personal i ens els presenta des de la seva perspectiva de pedagog i gran lector. L’educació en vers és una evocació del temps dels pupitres, que es mou entre la tendresa i la rebel·lió, entre la nostàlgia i el dolor, entre la felicitat i el sofriment. Perquè el pas per l’escola és una de les experiències que més ens marquen i ens defineixen com a persones. La selecció reuneix poemes d’Anglada, Brossa, Comadira, Espriu, Foix, Goytisolo, Marçal, Margarit, Sampere, Vinyoli, Verdaguer, etc. i traduccions de textos d’Akhmàtova, Brecht, Hardy, Pessoa, Prévert, entre altres.

 

 

 

Ensenyar com a Finlàndia, Timothy D. Walker. Viena Edicions 2017

 

El professor nord-americà Timothy D. Walker assegura que el sistema educatiu finlandès valora la felicitat per sobre de l’èxit de l’alumnat. “Promou un ensenyament i un aprenentatge feliços”, escriu al llibre Ensenyar com a Finlàndia. 33 estratègies senzilles per aconseguir la felicitat a les aules, de l’editorial Viena. Per a Walker, el fet és remarcable. Ell havia treballat com a professor als Estats Units i sap que l’èxit era el motor de les escoles i famílies nord-americanes. La diferència entre un fet (l’èxit) i l’altre (la felicitat) és el que ha comportat que l’escola finlandesa sigui referent per a tot el món, segons l’autor. D’aquí, doncs, les jornades escolars curtes, la poca càrrega de deures i la poca avaluació convencional de l’escola a Finlàndia. Però també moltes altres estratègies, que l’autor revela després d’haver-hi treballat i també d’haver investigat i entrevistat escoles i altres professors.

 

 

 

L’art d’educar amb amor, Xavier Caparrós. Pagès Editors 2016

 

El llibre L’Art d’educar amb amor proposa una reflexió profunda de com eduquem, on som i on volem anar. Adreçat als pares, a docents i a qualsevol persona interessada en l’ésser humà, la formació i l’educació, té l’objectiu de contribuir a formar persones satisfetes i creatives que afavoreixin la llibertat i la dignitat individual i col·lectiva. Amb un llenguatge clar, directe i estimulant, Caparrós, ens ofereix eines i alternatives concretes per crear vides on l’amor, l’alegria, la sensibilitat i la tendresa en siguin els protagonistes. Atès que educar i estimar també són arts que requereixen una decisió i un aprenentatge constant, són els mateixos infants qui ens regalen un munt de propostes i ens conviden a dur-les a la pràctica. Xavier Caparrós i Obiols col·labora amb mitjans de comunicació i amb centres educatius, entitats de lleure i ampes per oferir-los pautes, orientació i propostes concretes. En l’actualitat, compagina el repte de ser pare amb la vida professional i amb projectes voluntaris de cooperació local i internacional.

 

 

 

Equilibrats i descalços, Angela J. Hanscom. Traducció d’Anna Turró Armengol. Angle 2018

 

Angela J. Hanscom, terapeuta i fundadora del premiat programa d’activitats a l’aire lliure TimberNook, proposa recuperar el contacte amb la natura i el joc a l’exterior com a part imprescindible del desenvolupament físic i psicològic dels nens, amb enormes beneficis en les relacions personals i la conducta. A Equilibrats i descalços, el seu primer llibre, hi descobrireu petites coses per fer en qualsevol lloc i moment, fins i tot en entorns urbans, i facilitar, així, que els nens siguin autònoms, creatius i estiguin sans en ment, cos i esperit. El joc a l’aire lliure millora la motricitat i les habilitats emocionals i cognitives, reforça el sistema immunològic i incrementa la seguretat en ells mateixos. Aquest és un llibre dirigit a pares i educadors, amb un plantejament innovador sobre l’educació dels nens a la natura i que inclou consells i propostes d’activitats.

 

 

 

Contra la lectura, Mikita Brottman. Blackie Books 2018

 

Contra la lectura és un text apassionat i alliberador a favor dels que, malgrat tot, llegeixen. I contra els pedants que diuen que estimen els llibres, però en realitat només aconsegueixen que el món avorreixi la lectura. Et van dir que no podies subratllar ni doblegar les pàgines dels llibres. Et van dir que havies de llegir un clàssic del segle XVIII als dotze anys. Et van dir que això que llegies a les nits era escombraries. Et van dir que mai podies deixar un llibre a mitges. Et van dir que els lectors són bones persones. Et van dir que ja ningú llegeix com abans. La professora de literatura Mikita Brottman ens parla de la satisfacció de llegir. De la lectura com a activitat plaent, no com a activitat virtuosa amb poders per convertir-nos en el que no som, i de lectura selectiva, no cal llegir gaire per gaudir de la lectura. Una biografia literària que desmunta tòpics i dona llum a moltes idees i prejudicis que encara tenim força arrelats. Una lectura molt recomanable atès el context actual de proliferació d’informes en què la lectura va de baixa.