Cultura

Estàndard

Sant Jordi, un dia per descobrir els clàssics

En cas de dubte, les obres clàssiques. Són aquelles que perduren durant segles i acaben sent cultura universal. Que la seva lectura es recorda tota la vida

Cada any, el Dia del Llibre, es publiquen i anuncien tants centenars de llibres que es planteja el dilema de decidir. És moment de recordar el vell i savi consell que diu: “Davant el dubte, els clàssics”. Com ells mai fallen, sempre s’encerta en l’elecció. Es considera clàssica tota obra tan modèlica en qualsevol art o ciència que perviu durant segles i acaba sent cultura universal. No cal que sigui antiga i es remunti a Grècia, Roma o abans. Pot ser de qualsevol època o contemporània. L’important és que, es llegeixi a l’edat que es llegeixi, sempre resulti enriquidora i es recordi o es rellegeixi al llarg de la vida. Fins i tot per llegar-la com a herència de generació en generació.

Un llibre recent i recomanable per a estudiants i professorat és Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal. Obra del professor de literatura italiana Nuccio Ordine, recull breus fragments dels clàssics amb un apunt personal en cada un per comentar a les aules. En l’assaig preliminar, alerta sobre els riscos d’una educació cada vegada menys humanista, més burocratitzada i menys atenta a educar en l’art de llegir i de viure. Deixa clar des de la primera línia, que “els clàssics no cal llegir-los per aprovar exàmens”. I adverteix: “Si no salvem als clàssics a l’escola, els clàssics i l’escola no podran salvar-nos”.

 


Menú de degustació.

En el seu minimalista i suggestiva biblioteca ideal, el professor Ordine tria les obres sense ordre cronològic i sense classificar-les per gèneres. Resultat de la seva barreja són mil i una meravelles sintetitzades en delicioses píndoles que estimulen la curiositat, la lectura i el plaer de saber més. Hi ha en el seu tractat llibres per a tots els gustos, necessaris de llegir, sense pressa, al llarg de la vida. Així per exemple: El Petit Príncep, de Saint Euxpery, El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Orlando Furioso, de Ludovico Ariosto. El banquet, de Plató. Memòria d’Adrià, de Marguerite Youcernar. Anys d’aprenentatge de William Mesiter, de Goethe. Poesies juvenils, de Rainer Maria Rilke. Don Quixot de la Manxa, de Cervantes. Decameró, de Giovanni Bocaccio. Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais. L’Odissea, d’Homer. Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez. El soldat fanfarró, de Plaute. Amor, de Guy de Mau Maupassant. La subjugació de les dones, de John Stuart Mill i Sobre l’educació, d’Albert Einstein, entre d’altres.
   
Respecte a ensenyar i a llegir, es diu que cada mestre té el seu llibret. Que cadascú és cadascú i és una cosa molt personal. Que sobre gustos no hi ha disputa. Que llegir és un estat d’ànim, i que no cal culpar-se per no acabar un llibre avorrit. És cert. Però cada llibret instrueix, planteja dubtes, fa recapacitar, permet comparar, millora el lèxic, ajuda a raonar, acostuma a argumentar, emociona i fomenta la imaginació i la creativitat. Per aquestes raons i moltes més, una de les imatges més impressionants de la Humanitat és la d’una persona que inclina humilment el seu cap davant un llibre per aprendre alguna cosa de l’escrit i de qui l’ha escrit. Per això s’assegura que per conèixer bé a una persona, cal veure la seva biblioteca.

 

Teoria pràctica de les tres prestatgeries.

Un avantatge del Dia del Llibre és que es parla d’ells i es recomanen títols i autors com s’intercanvien receptes de cuina o videojocs. Emili Teixidor, pedagog i escriptor de literatura juvenil, aconsellava: “Ordena tres prestatgeries. Una, amb els llibres necessaris per a la professió. Una altra, per als clàssics. I una altra per divertir-te”. En el cas dels estudiants, la prestatgeria professional suportaria llibres de text i de lectura obligatòria en els programes acadèmics. Per als docents, seria la dedicada a llibres de la seva especialitat. La dels clàssics serveix per a tots, ja que formen la personalitat i aporten el substrat cultural. És la que concentra els sabers de la Humanitat que sempre romandran. A la tercera, hi caben còmics i còmics, recopilacions d’humor, receptaris, best-sellers, manuals d’autoajuda i el que a cadascú entretingui sense més pretensions.

Catedràtics i acadèmics del segle passat deien al seu alumnat: “Sabem que els sobrecarreguem de lectures i de treballs escrits. Per relaxar-se, llegeixin novel·les policíaques. Els ajudaran a saber explicar històries, a mantenir la tensió narrativa i, de passada, veuran com és la condició humana”. És a dir, en cas que no es vulgui embogir com Don Quixot per excés de consum de llibres de cavalleries, un antídot seria llegir més i més coses diferents. Professors universitaris lamenten que les noves promocions llegeixen poc i citen, com a típic i tòpic, El Quixot. No obstant això, les noves fornades estudiantils han llegit des de nens El senyor dels anells o Harry Potter, que sumen més pàgines que el cavaller de la trista figura, i que potser siguin clàssics abans del Segle XXIII. Podria passar com amb Les aventures de Guillem, de Richmal Crompton, o les de Els cinc, d’Enid Blyton, vigents encara entre la infància i l’adolescència, i enyorades de vegades en la maduresa.

 

 

Llegir no és un hit parade

 

Hi ha el qüestionable mètode d’empatxar i embotir a la joventut en procés de formació mitjançant llistes de clàssics com si es tractés d’un hit parade. Està científicament comprovat que cançons i lectures de l’adolescència acompanyen a la persona la resta de la seva vida i fins i tot hi ha qui tria alguna per al seu funeral. Per això, seria prudent orientar cada clàssic a cada personalitat en flor. A qui li agradi viatjar, tota ruta fantàstica de Jules Verne, que igual serveix per als que tendeixin a les ciències exactes o a la robòtica. O L’illa del tresor, de R.L. Stevenson. O Robinson Crusoe, de Daniel Defoe. O Els viatges de Marco Polo, els més llegits durant segles. O els d’Alí Bei, espia barceloní al servei de Ses Majestats la reina d’Espanya i la de Gran Bretanya. El predecessor de James Bond.

La joventut interessada en Parcs Juràssics i dinosaures, veurà que ja tot estava inventat a El món perdut, de Conan Doyle. Els que aprecien els 

animals i la natura, Moby Dick, d’Herman Melville i El llibre de la Selva, de Rudyard Kipling. Si li agrada la fantasia, Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. Si prefereix les aventures, Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas i Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain. Si li atrau més inquietant, Frankenstein, de Mary Shelley, Dràcula, de Bram Stoker i els contes d’Edgard Allan Poe i de Lovercraft o La metamorfosi de Kafka. Per sensibles al pobre ésser humà, Conte de Nadal, de Charles Dickens, El diari d’Anna Frank i El vell i el Mar, de Hemingway. Sobre la veritat i la mentida, Les aventures de Pinotxo, de Carlo Collodi. I Contes de la veritat oculta, de Pere Calders.

En cas d’amors, Vint poemes d’amor i una cançó desesperada, de Pablo Neruda. Valen també cançoners de boleros, balades o versos apassionats de Santa Teresa de Jesús, Luis Eduardo Aute, Bob Dylan, John Lennon, Joan Manuel Serrat o Lou Reed. Reed. O paraules plenes de tendresa com les de El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs. Per a futurs advocats i jutges, novel·les de Sherlock Holmes, Agatha Crhistie i Thomas de Quincey. I després de l’adolescència, Joventut, egolatria, de Pío Baroja, i Cándido, de Voltaire.

 

 

Entre antologies i comptes

 

Mínima part del coneixement d’una cultura es basa en antologies. Dispars, incompletes i discutibles, uneixen sensibilitats de tot el planeta. Des dels haikús japonesos, fins a les Cobles per la mort del seu pare, de Jorge Manrique o les Cançons de la roda del temps de Salvador Espriu. Antologies de la literatura espanyola, catalana, galaico portuguesa, basca, francesa, alemanya, russa, anglesa, àrab, sud-americana… Dels versos de Safo de Lesbos als de Petrarca. Com La divina comèdia de Dante, El gran teatre del món, de Calderón de la Barca, Yerma, de García Lorca … Antologies d’Ausias March, Francisco de Quevedo, Jacint Verdaguer, Antonio Machado, Ramon María del Valle Inclán, Lope de Vega, Joan Maragall, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra…

Des de sempre, el bressol de les criatures s’ha gronxat i gronxarà amb contes. Les mil i una nits. La Caputxeta Vermella. La Ventafocs. La lletera… Els de El Comte Lucanor. Els Contes curts de Camilo José Cela. Platero i jo de Juan Ramón Jiménez. Els d’Alberto Moravia. Els de Leopoldo Alas, Clarín. Els de Folch i Torres, com El Patufet. S’aconsellen tan breus com un trajecte de casa a l’escola o a la feina. O poc abans de dormir. Sense oblidar les biografies de personatges admirats per docents i estudiants. En totes es trobaran els tres únics assumptes que interessen i afecten a tot ésser humà: vida, amor i mort. Com La Bíblia que, per a creients i no creients, relata històries que ajuden a entendre arts, mites i tradicions.

 

 

Amor és la paraula.

 

A l’hora d’escollir alguna cosa útil i encertat, cal tenir presents els diccionaris. Entre els generalistes i els especialitzats, es poden llegir gairebé com una novel·la, ja que condueixen de paraula en paraula a sorpresa darrera sorpresa. Com curiós entreteniment, n’hi a prou en comparar paraules vuitcentistes oblidades i les recentment admeses per les Acadèmies. En aquest cas, a l’hora del saber i del viure, convé començar pel verb espavilar. Com van espavilar El Lazarillo de Tormes, La Celestina i El Buscón Don Pablos. Expliquen les persones grans que els seus millors mestres i professores van ser les que no han oblidat perquè van influir en les seves vides quan van orientar les seves lectures i les seves ganes d’aprendre. Com en l’Escala de l’Enteniment, del clàssic Ramon Llull. Ser i saber, va establir. Ser o no ser, és la qüestió, afegiria Shakespeare.

Amb una mà en la cultura clàssica i una altra a la saviesa popular, quin llibre s’emportaria vostè a una illa perduda? És la pregunta més absurda quan ja no hi ha illes perdudes gràcies al GPS. I mentre segueixen madurant persones crítiques amb lliure pensament per triar, molt feliç Dia del Llibre! Que és cada dia i no només un cop a l’any. Amb potser una rosa amb pètals d’amor que s’assecaran com a punt de lectura en un llibre. Perquè l’amor a la paraula ben pensada i ben escrita és l’únic amor indubtable quan es llegeix als clàssics. A la prestatgeria més íntima. O al dispositiu mòbil de butxaca, on caben més clàssics que en aquella mítica i perduda Biblioteca d’Alexandria.

Comprova els teus coneixements!

Es considera clàssica

En el seu recent llibre Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, el professor de literatura italiana Nuccio Ordine

Emili Teixidor, pedagog i escriptor de literatura juvenil, aconsellava: Ordena 3 prestatgeries.

Ànims, has completat un 0%