Societat

Estàndard

La sentència de ‘la manada’ causa una onada d’indignació

Els cinc agressors d'una jove en els Santfermins del 2016 han estat condemnats per abusos i no per violació. La repulsa a la sentència és un signe més de la rebel·lió contra totes les formes de violència masclista

La sentència contra ‘la manada’ ha provocat una onada d’indignació sense precedents. Els cinc joves que van agredir sexualment una noia de 18 anys en un portal de Pamplona durant les festes de Sant Fermí de l’any 2016 han estat condemnats a 9 anys de presó pel delicte d’abusos.

Per què centenars de milers de persones, s’han manifestat contra la sentència? L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que és jutge de professió, resumia la resposta en un tweet: “la sentència està profundament equivocada. Reconeix els actes d’agressió sexual però descriu malament la situació d’intimidació que, sens dubte, va haver de sentir la noia”. És a dir, el tribunal no va creure la paraula de la víctima.


La sentència fixa el que va passar: els cinc agressors van atemptar contra la llibertat sexual de la noia. Però creu que va ser un abús sexual i no una violació, fet que suposa que els magistrats consideren que els fets es van produir sense violència ni intimidació.


D’aquí que de forma espontània a les xarxes i als carrers va sorgir el lema “germana, jo si et crec”. I el crit de “no és abús, és violació”, o la iniciativa ‘explica-ho’, en què centenars de milers de dones han narrat a Twitter les seves experiències com a víctimes. La repulsa a la sentència és un signe més de la rebel·lió de les dones contra les múltiples discriminacions que pateixen. Contra totes les formes de violència masclista. A favor del ‘no és no’ que proclama que les relacions sexuals només poden donar-se si són plenament acceptades.

 

 

 

Vista previa del vídeo YO SÍ TE CREO – Por Irene Jotadé de YouTube

 

 

Un abisme entre la justícia i la societat

 

La sentència obre un abisme entre la justícia i la societat. Els agressors van gravar un vídeo. Va ser la principal prova contra ells. Les imatges del vídeo i el text de la sentència fan evident que la llei no es correspon amb les demandes de la societat. Per això el Govern, alarmat per la magnitud de les protestes, ha anunciat ja que canviarà les lleis per evitar que es repeteixin aquest tipus de sentències.


El tribunal indica que no hi va haver violència perquè els acusats no van colpejar a la víctima. Però la societat, i les lleis de nombrosos països, consideren que qualsevol acte sexual no consentit, no acceptat de forma voluntària, és un acte de violència.


El Codi Penal només estableix agressió sexual si a més hi ha una altra violència específica per a anul·lar qualsevol possible resistència de la víctima. El tribunal també descarta la intimidació, perquè, argumenta, “no hi va haver amenaces expresses” de fer mal a la víctima. I explica que es va produir un abús de superioritat però no una agressió sexual.

 

La víctima va declarar durant el judici que va entrar en xoc, va tancar els ulls i només volia que tot passés molt de pressa. Estava en un portal, a la nit, envoltada de cinc joves corpulents, conscient de que no tenia escapatòria. Sabia que poc podia fer per defensar-se o demanar ajuda. La van despullar i els cinc agressors la van sotmetre a tota mena de pràctiques sexuals. Així ho van veure els jutges en el vídeo i així ho van explicar en la sentència. Però no ho van considerar violència.


Joaquim Bosch, magistrat i membre de Jutges per a la Democràcia, escriu en Eldiario.es que “les circumstàncies mostren una aclaparadora superioritat numèrica i física de cinc homes davant d’una noia de 18 anys. Qualsevol dona en aquesta situació es veuria objectivament intimidada, sense possibilitat real de resistència i fins i tot sabent que tota actitud d’oposició podria ser extremadament perillosa per a ella. La sentència indica amb reiteració que la víctima va quedar paralitzada o bloquejada mentalment, pel que forçosament va adoptar una actitud de submissió i passivitat mentre patia penetracions vaginals, anals i bucals”. I, tot i això, la sentència no considera aquests fets com una violació.


La sentència reconeix que la víctima “no va prestar el seu consentiment lliurement, sinó viciat, coaccionat o pressionat”. El concepte ‘consentiment viciat’ és clau en la sentència. Vol dir que la jove va ‘consentir’, va acceptar, perquè no tenia altra possibilitat davant “una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima”. Aquest fet és un ‘agreujant’ del delicte d’abusos. Per això, els magistrats van imposar una condemna de nou anys, quan el delicte d’abusos està penat entre els 4 i els 10 anys.


Què es desprèn de la sentència?, en primer lloc, que els jutges han valorat més la manca de resistència de la víctima, que l’acte d’agressió dels nois. És a dir, la dona es veu obligada a defensar-se, ha de posar en risc la seva vida perquè sigui considerada víctima d’una violació. I, en segon lloc, que els agressors poden pensar que segueix existint una certa impunitat legal davant la violència de gènere. Els dos factors no ajuden al fet que les dones denunciïn i creguin en la justícia.

 

 

Las arrels de la violència.

Com va ser possible el comportament de la ‘manada’? La filòsofa Ana de Miguel, autora de l’assaig ‘Neoliberalisme sexual’, apunta una explicació: “l’accés dels joves a la pornografia per un cost mínim és enorme, hi ha multitud d’aplicacions al mòbil, i amb tot això què li estem dient als nois?, doncs molt senzill, que les dones són cossos als quals tens dret a accedir les 24 hores del dia. No vull ser moralista, però segueix persistint la idea que el poder és poder accedir a tot el que desitjo sense límits”.

Hi haurà recursos legals a la sentència per part de la Fiscalia i de l’advocat defensor de la víctima, però aquest procés pot prolongar-se un any més. Fins que l’Audiència de Navarra i el Tribunal Suprem es pronunciïn. Les organitzacions feministes i altres institucions han demanat que es modifiqui el codi penal en aquest tipus de delictes. La veritat és que amb l’actual codi penal, el fiscal va demanar 22 anys de presó per un delicte de violació. Per tant, potser no és necessari un canvi legislatiu i sí una lectura des de la perspectiva de la violència de gènere.

Mentre arriben els nous veredictes legals, la indignació es manté. El ‘germana, jo et crec’ seguirà creixent en tots els àmbits de la societat espanyola. Fins i tot darrera els murs dels convents de clausura.

Les Carmelites Descalces d’Hondarribia (Guipúscoa) van mostrar la seva solidaritat amb la víctima en un post a Facebook: “nosaltres vivim en clausura, portem un hàbit gairebé fins als turmells, no sortim de nit (més que a Urgències), no anem a festes, no ingerim alcohol i hem fet vot de castedat. És una opció que no ens fa millors ni pitjors que ningú, encara que paradoxalment ens faci més lliures i feliços que a molts. I perquè és una opció lliure, defensarem amb tots els mitjans al nostre abast (aquest és un) el dret de totes les dones a fer lliurement el contrari sense que siguin jutjades, violades, assetjades, assassinades o humiliades. Per això,  germana, jo si et crec”.

 

 

Activitats

Comprova els teus coneixements!

La reacció contra la sentència ha provocat diversos moviments a les xarxes

Per què el tribunal va descartar la intimidació?

Què ha anunciat el Govern després de les protestes per la sentència?

Ànims, has completat un 0%