Política i història

Estàndard
Fàcil

Maig del 68, quan els joves van aconseguir sacsejar la història

Ara fa mig segle, el mes de maig de l'any 1968, els joves van protagonitzar una revolta a París. Exigien un canvi profund de la societat. Dues dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, la nova generació reclamava més llibertat, més drets i un millor sistema educatiu. Algunes de les seves conquestes van canviar la nostra vida

Els joves que es manifestaven a París el mes de maig de l’any 1968 volien canviar el món. Però no es pot transformar el món sense canviar la vida quotidiana de les persones. Els joves rebutjaven les velles estructures econòmiques i socials. Però eren conscients que abans necessitaven una revolució de les consciències que fes possible una civilització amb nous valors. I que permetés una vida menys dependent del treball monòton. Una vida més digna i creativa.

 

Maig del 68 significa l’emergència de la joventut com a nou subjecte històric. Certifica la mort dels vells dogmes i explora altres camins per pensar la realitat i fer política. Substitueix les reivindicacions de caràcter material i econòmic per altres demandes qualitatives radicalment diferents: perquè no es tracta de millorar l’ordre existent sinó de construir-ne un de nou.

 

Per això, el moviment estudiantil dels anys seixanta denúncia tant al sistema capitalista de mercat (“opressor, consumista i competitiu”) com al socialisme d’Estat (“amb els seus mecanismes jeràrquics autoritaris, burocràtics i repressius”). Per sobre de tot, els joves buscaven nous espais i relats d’alliberament individual i col·lectiva.

 

Maig del 68 és, sobretot, París. Però hi ha altres moviments de protesta simultanis. El precedent més poderós està a les aules universitàries de Berkeley (Califòrnia, Estats Units) amb la seva oposició a la guerra del Vietnam. La protesta de Praga (Txecoslovàquia), que busca una tercera via de socialisme en llibertat per desprendre’s de la Unió Soviètica i que va ser reprimida amb tancs. La matança a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic DF per les protestes per la corrupció del PRI, el partit governamental. Berlín i altres ciutats europees i americanes.

 

La valoració històrica

 

Cinquanta anys després, les valoracions de la revolta són molt diverses. Alguns analistes consideren que les protestes van ser un esclat merament hedonista, individualista, gairebé sense transcendència històrica. N’hi ha que voldrien oblidar-la perquè encara no troben explicació i els resulta incòmoda. Altres segueixen idealitzant acríticament i n’hi ha que consideren que en termes polítics va ser un fracàs, però no ho va ser en termes de civilització.

 

La veritat és que mai en un sol any es van creuar tantes idees i propostes. Els joves proclamaven que era el moment de “buscar la platja sota les llambordes”. No va ser en va. En menor o major mesura, a partir de l’any 1968 va començar a parlar-se i a organitzar-se el feminisme, el pacifisme, l’ecologisme, l’antiimperialisme, el respecte a les minories, el comunitarisme, la lluita pels drets civils, la revolució sexual i altres canvis en la vida quotidiana que imprimien un nou segell als processos revolucionaris anteriors.

 

 

Maig del 68 L’inici d’una llarga lluita Taller Popular (París) 1968

 

La utopia de demanar l’impossible

 

Les parets es van convertir en l’instrument fonamental de comunicació utilitzat pels estudiants. Va ser l’apoteosi dels grafits. Els joves escriuen normes, reflexions, desitjos, propostes i cites de pensadors i poetes. En el substrat de fons batega sempre la crítica a la universitat ‘capitalista’. Els manifestants denuncien que “la Universitat es dedica a formar els futurs quadres executius per a l’explotació de la classe obrera i per ingressar en els grans negociats militars i polítics”.


“Siguem realistes, demanem l’impossible”. Aquest és un dels grans lemes del Maig del 68. Reflecteix el caràcter utòpic del moviment. Les facultats ocupades i els carrers són espais per compartir somnis i esbossar utopies de tota mena. Per això, els joves donen curs a la creativitat i la imaginació. Volen explotar sistemàticament l’atzar i l’espontaneïtat, lluny de qualsevol dogma o pla prèviament establert. Viure intensament el moment present amb l’ànim de desprendre’s de lligams i prejudicis. Mantenen una actitud constant de rebuig, però mai de resignació, davant l’ordre social establert. De la reacció, els joves passen a la creació: artística i política, personal i col·lectiva. Perquè els desitjos es prenen com a realitats.

“Queda totalment prohibit prohibir”. És un altre dels grans missatges del Maig del 68. Expressa el desig d’exercir la màxima llibertat: en l’ús de la paraula; en poder pensar per si mateix sense que hi hagi imposició ni condicionament de cap tipus; en el que es vol estudiar i aprendre; en el funcionament intern de les institucions: tant si es tracta de les facultats o de les residències on s’exigeix que s’acabi amb la prohibició que els nois puguin entrar a les habitacions de les noies.

 

 

Està prohibit prohibir/ ESPENCAT

 

Sigues jove i calla/ Taller Popular (París) 1968

 

 

Les fronteres no ens importan/ Charles Perussaux

 

“Camperols, els vaguistes et necessiten, vine a vendre’ls directament en fàbriques i facultats”/ Maig 1968

 

 

La llibertat és el delicte que conté tots els delictes. Aquesta és la nostra arma absoluta!/ Maig 1968

 

 

 

 

Pren els teus desitjos de realitats/ Paret (Sorbonne) Maig 1968

 

Els joves qüestionen radicalment les normes i costums que prohibeixen l’amor lliure, perquè s’entén que tampoc hi ha revolució social sense revolució sexual. Com diu A. Breton, una de les icones del maig francès, la revolta creadora s’il·lumina a través de tres camins: la poesia, la llibertat i l’amor. “No volem un món on la garantia de no morir de fam es compensa per la garantia de no morir d’avorriment”.

 

Crítiques a la universitat

 

“En els exàmens, respon amb preguntes”. Aquesta frase resumeix l’actitud de crítica a un sistema educatiu que els estudiants consideren rígid i antiquat.  Els estudiants impugnen els exàmens “com a instrument servil de promoció social i jeràrquica, que exclou els fills de la classe obrera”. Plantegen la supressió de les proves memorístiques a l’ús i la seva substitució per l’avaluació contínua.

Els joves recuperen els postulats del filòsof Sòcrates amb les seves preguntes que obliguen a pensar per comprendre millor el món i la condició humana. I torna també Hamlet (el personatge de Shakespeare) amb els seus dubtes que desafien les respostes correctes i les veritats absolutes. La racionalitat tecnocràtica es posa cap per avall. No podia ser d’una altra manera perquè la filosofia i l’esperit del 68 abominen de tota mena de classificació i control.

Els joves volen participar. I no de qualsevol manera, sinó a partir de la democràcia directa, el poder estudiantil i l’autogestió. Els joves prenen com fites històriques a seguir la Comuna de París, els consells obrers, els soviets dels primers compassos de la revolució soviètica i la revolució proletària de 1937 durant la Guerra Civil espanyola, a través de les col·lectivitzacions agràries i industrials.

Daniel Cohn-Bendit, un dels més lúcids i significats dirigents estudiantils, ho tenia molt clar: “Volem l’autogestió de la Universitat, no la cogestió compartida amb els professors i les diverses autoritats. No, volem purament i simplement l’autogestió. La Universitat és de qui la fa servir, i qui la utilitza són els estudiants. Està clar?, Per tant, som nosaltres els que hem de governar-la en el futur”.

L’ombra del Maig del 68, tant imprecisa com allargada, també va deixar el seu pòsit a Espanya en diferents moments. En els conflictes universitaris amb algunes temptatives minoritàries en la recerca de classes i seminaris alternatius; en processos formatius docents com l’Escola d’Estiu del 69, amb debats provocatius i una reducció substantiva dels cursos per dedicar-los al lliure intercanvi d’idees; en les llargues i intenses festes de la paraula i l’art, llibertàries i contraculturals, durant la Transició; o en el moviment dels indignats del 15-M amb les places convertides en fòrums de debat permanent: una de les experiències més riques de participació democràtica i autogestió política.

Etiquetes

    “No passaran” “Visca la República” "Queda totalment prohibit prohibir". “Els carrers seran sempre nostres”
    Praga Tòquio Moscou Madrid

Comprova els teus coneixements!

Quin d’aquests lemes correspon al Maig del 68?

A més de París, en quines altres ciutats hi va haver revoltes?

Quins moviments socials van guanyar força al Maig del 68?

Ànims, has completat un 0%