Política i història

Estàndard

Els reptes del nou Govern

L'1 de juny va tenir lloc un fet històric al Congrés dels Diputats. Per primera vegada triomfava una moció de censura i provocava la caiguda del Govern i l'elecció d'un nou president.

La moció de censura és una fórmula prevista a la Constitució per canviar els governants quan una majoria de diputats considera que és necessari. En aquest cas 180 diputats van votar a favor del candidat, el líder del partit socialista, Pedro Sánchez. El president del Govern fins llavors, Mariano Rajoy, va deixar el càrrec de forma immediata. El nou Govern afronta importants reptes. Aquests són els principals:

La constitució del nou Govern també ha significat un altre ‘fet històric’, ja que és el primer amb una majoria de dones. En total està format per set homes (contant el president) y onze dones. Aquesta “aposta feminista”, tal com la defineix el president del Govern, també fa que la única vicepresidència recaigui en una dona que, a més, assumeix la cartera d’Igualtat.


L’estabilitat econòmica. El nou Govern s’ha compromès a mantenir els pressupostos generals de l’Estat elaborats pel Partit Popular i ja aprovats al Congrés. Aquests comptes preveuen un augment de la despesa perquè l’economia espanyola està en creixement. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer el 2017 un 3,1%. L’Executiu de Rajoy estimava que aquest any creixerà un 2,7%, per després moderar-se al 2,4% el 2019 i al 2,3% els dos següents exercicis. El repte del nou Govern és mantenir aquesta estabilitat econòmica i aconseguir que les millores alleugin l’efecte de la crisi sobre les persones que més han patit els seus efectes.

Més drets laborals. El ministre de Treball ha d’establir les bases per a recuperar les polítiques actives d’ocupació. Impulsar mesures de reactivació del diàleg social per desenvolupar el Pacte de Rendes, que reivindiquen els sindicats. Aquest pacte, de moment, preveu que el Salari Mínim Interprofessional (SMI), pugi un 4% el 2018, fins als 736 euros al mes en 14 pagues, un 5% el 2019 i un 10% el 2020. Caldrà veure si el president socialista derogarà la reforma laboral que va dur a terme Mariano Rajoy el 2012 com li demanen els sindicats o si la mantindrà, com demanen les patronals. El mercat laboral a Espanya compta amb gairebé 18,9 milions d’ocupats, encara lluny dels 20,7 milions previs a la crisi.

Lluita contra la pobresa: Pedro Sánchez afirma que la lluita contra la pobresa és una de les seves prioritats. Ja ha anunciat que crearà un alt comissionat contra la pobresa infantil. D’aquesta manera, el nou president vol potenciar les polítiques socials com a signe diferenciador de l’anterior gabinet. Persones pròximes a Sánchez afirmen que “el mateix president vol implicar-se personalment en aquesta causa”, ja que les estadístiques confirmen que Espanya és un dels països d’Europa amb taxes més altes de pobresa infantil.

Pensions dignes: Representants de tots els partits participen en l’anomenat Pacte de Toledo, en què s’estudia la forma de garantir les pensions per als jubilats. Ara el nou Govern té el repte d’aconseguir el consens per atendre la demanda dels jubilats que fa mesos que reivindiquen unes pensions justes. La gent gran ha protagonitzat grans manifestacions i esperen una resposta. Els partits necessiten trobar noves fórmules per finançar les pensions, ja que la Seguretat Social, l’encarregada de pagar-les, té un dèficit de 18.000 milions d’euros i un Fons de Reserva de només 8.000 milions.

Ajudes a la dependència: L’anterior govern socialista, el presidit per José Luís Rodríguez Zapatero, va aprovar l’any 2006 la Llei de Dependència, que havia d’ajudar a les persones que no podien valer-se per si mateixes. Que eren ‘dependents’ de les seves famílies. Però, entre la crisi i la manca de voluntat política, molts dels casos van quedar ‘en llista d’espera’. El nou president s’ha compromès a abordar la “dramàtica situació” de les 300.000 persones que esperen accedir als ajuts per la dependència.

Diàleg a Catalunya. Pedro Sánchez ha anunciat que mantindrà converses amb el nou Govern de Catalunya per intentar tornar a la “normalitat”. Pedro Sánchez es reunirà amb el president “legítim” de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per obrir “un temps de diàleg i distensió”. Dos factors contribueixen a l’esperança. Primer: la fi de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució pel qual l’Estat intervenia la Generalitat. Segon: els partits que defensen la independència, El Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDeCAT) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van votar a favor del nou president i també defensen el diàleg.

Igualtat entre dones i homes. El Govern és paritari i té una ministra d’Igualtat. Sánchez ha anunciat que emprendrà mesures per garantir la igualtat entre dones i homes. La primera és una Llei d’Igualtat Salarial per acabar amb la bretxa per qüestió de gènere. Una llei per assegurar la igualtat en l’ocupació, en el seu accés i permanència, en la formació i en la promoció interna a les empreses. També pel que fa als drets de les dones, el nou Govern es compromet a aplicar i complir totes les mesures incloses en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Les mesures previstes en el Pacte són molt positives, però no s’havien destinat suficients mitjans per aplicar-les.

Independència periodística a TVE. Els treballadors de Televisió Espanyola (TVE) fa molt temps que es mobilitzen per demanar més independència professional. Acusen l’anterior govern del PP de manipulació i reclamen que es desencalli la reforma de TVE. Aquesta reforma té un ampli consens i ha de garantir la neutralitat política de la cadena pública. Fins ara, els informatius estaven ‘intervinguts’ pel poder polític. La protesta més visible dels periodistes eren els anomenats ‘divendres negres’, en els quals els presentadors i reporters vestien de negre. La protesta era liderada per les dones que treballen a TVE.

Sanitat universal: El nou Govern s’ha compromès a restituir el dret a l’assistència sanitària per a totes les persones que viuen a Espanya. És el que coneixem com a ‘sanitat universal’. Així era a Espanya fins al mes d’abril de 2012. Aquell dia va entrar en vigor el polèmic Reial Decret 16/2012, que deixava sense el dret a l’assistència gratuïta als immigrants sense Seguretat Social. El Govern també té el repte de revertir les retallades que van posar en risc un dels grans pilars de l’Estat del Benestar, el sistema de salut públic.

El fi de la ‘Llei mordassa’: La Llei Orgànica sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana de 2015, coneguda com a ‘Llei mordassa’, va introduir, entre altres aspectes, les multes de fins a 600.000 euros per als promotors o participants en protestes davant de les cambres parlamentàries; les sancions per fotografiar membres de les forces de seguretat o desobeir les seves ordres; els registres en llocs públics; o les ‘expulsions en calent’ dels immigrants (retornar a la frontera als immigrants quan ja són a territori espanyol). La llei ha estat contestada per associacions que defensen els drets humans i la llibertat d’expressió. El Govern es compromet a derogar els aspectes més polèmics de la llei.

Energies netes: El Govern vol aprovar la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic per incentivar la inversió en energies renovables. Aquesta llei respon a una exigència de la Unió Europea, però l’anterior president, Mariano Rajoy, la va frenar per la falta d’acord entre els ministeris. Espanya ha d’anar definint quin serà el seu ‘full de ruta’ en les pròximes dècades per generar energia no contaminant i evitar així el canvi climàtic. Abans de final d’any, el Govern ha de presentar a la Unió Europea el Pla Nacional d’Energia i Clima.

El dret a l’habitatge: El risc a una ‘bombolla immobiliària’ reapareix a Espanya. És quan els preus de l’habitatge pugen sense parar i per sobre del valor real de les cases. Ja va ser un dels grans detonants de la crisi del 2007. Ara és especialment greu en el cas dels lloguers a les ciutats. Els inquilins reclamen que la llei d’arrendaments urbans (LAU) ampliï de tres a cinc anys el període mínim dels contractes de lloguer. Reclamen mesures contra la ‘bombolla’ que, en les grans ciutats, expulsa dels seus pisos i dels seus barris a moltes famílies. En el camp passa tot el contrari. El risc és la despoblació.

Un nou pacte per l’Educació: Un tema que van plantejar els grups que han donat suport a Pedro Sánchez en la seva investidura és la possible derogació de la polèmica llei que regeix l’educació a Espanya. La LOMCE és coneguda com a ‘llei Wert’, pel nom del ministre que la va impulsar. Estava en marxa la negociació d’un pacte d’Estat d’Educació que havia de posar les bases de la nova llei. Però el pacte no va prosperar, tot i que algunes mesures de la llei, com les revàlides, van quedar en suspens. En aquest marc, el nou Govern tindrà també el repte de reactivar el Sistema Nacional de Ciència i Tecnologia.

Activitats

Comprova els teus coneixements!

El nou president ha anunciat una mesura urgent contra la pobresa, Quin és?

Com reclamen els treballadors de TVE una major independència periodística?

Quan deixa de ser un dret universal l'atenció sanitària a Espanya?

Ànims, has completat un 0%