Món

Estàndard

Les lliçons de l’Aquarius

Itàlia va prohibir que el vaixell de salvament desembarqués a 629 refugiats als seus ports per tal de pressionar a la Unió Europea. España els acollirà a València. Són dues cares d’Europa

El que hi ha en joc són els valors de solidaritat, entre els mateixos membres de la Unió Europea i cap a països tercers.

Les coses no passen perquè sí. La crisi dels migrants i refugiats a la Mediterrània dura ja des de 2013.  Aquell era el segon any de la guerra de Síria, i la majoria dels que es llançaven al mar per arribar a Europa eren sirians. No obstant això, ha hagut de passar el cas del Aquarius perquè tots tornem a recordar-ho, especialment els polítics. Si, com diuen els xinesos, tota crisi és una oportunitat, aquesta és una bona ocasió perquè els europeus corregeixin el que s’està fent malament en política d’immigració, que és gairebé tot. Una altra cosa és que s’aprofiti.

El vaixell de rescat Aquarius  pertany a una oenagé francoalemanya, SOS Mediterranée, recolzada per Metges Sense Fronteres.  Navega cap a València a invitació del nou president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Com anava sobrecarregat, part dels 629 rescatats van repartits entre dos vaixells, un militar i un altre de guardacostes, i els dos són italians…

 

 

No obstant això, va ser Itàlia, el seu nou ministre de l’Interior concretament, Mateo Salvini, qui va prohibir l’Aquarius arribar fins a Sicília. El diumenge 10 de juny, el vaixell va parar màquines davant de l’illa de Malta sense saber on anar. Fins que va arribar l’oferiment d’Espanya. I no obstant això. (una altra vegada) molts dels nàufrags que portava l’Aquarius havien estat rescatats per la mateixa Guàrdia Costiera italiana, que se’ls va traspassar perquè els portés a port. Altres havien estat rescatats per un vaixell mercant. Aquest tipus de traspassos en les operacions de rescat és una cosa molt habitual.

 

El mateix dia la Guardia Costiera va desembarcar més persones a Sicília i l’endemà va recollir altres nàufrags d’un vaixell de guerra nord-americana…
Llavors, estan tancats els ports italians als migrants i refugiats, sí o no? Per què el Govern italià ha provocat l’incident de l’Aquarius? Tot té la seva explicació.


Espanya ha quedat molt bé davant d’Europa i davant del món, i aquestes 629 persones -entre elles un centenar de nens- han tingut molta sort perquè a la seva arribada no seran tancades en un centre d’internament, com passa sempre tant a Espanya com a Itàlia. Arriben a València com a “convidats” del Govern. La seva aventura els costa quatre dies més al mar, però quan arribin a terra estaran molt millor del que podien esperar.


Itàlia, en canvi, ha quedat molt malament davant Europa i davant el món en dir que tancava els ports. Al ministre Salvini li critiquen que s’ha comportat com un porter de discoteca que, de sobte diu, que no entra ningú més, que la seva actitud és la d’un perdonavides. El partit de Salvini, la Lliga Nord, ha arribat al poder a Itàlia fent campanya contra la immigració, d’una manera per descomptat demagògica, com si els immigrants fossin l’origen de tots els mals.


Però Itàlia té les seves raons, i ja el Govern anterior va amenaçar fa un any amb tancar els seus ports. No ho va fer, i tampoc ho està fent ara per als rescats que realitza la Guardia Costiera. El motiu és que Itàlia està carregant, en aquests cinc anys, amb gairebé tot el pes de la crisi de la Mediterrània. Segons el dret internacional, els nàufrags han de ser desembarcats en el port segur més proper, i això sempre recau en un port de Sicília.

Les pasteres, carregades de dotzenes de persones, salpen de Líbia però els ports més propers no són accessibles: els de Tunísia no són considerats “segurs” i Malta no accepten als rescatats perquè, en tractar-se d’una illa petita, no podria assumir, com ha passat amb Itàlia, l’arribada de desenes de milers de persones.


Els italians consideren que han hagut d’ocupar-se ells sols de l’onada migratòria i no han tingut gairebé ajuda de la resta de països de la Unió Europea. A Grècia li va passar el mateix al principi de la crisi, amb els refugiats sirians. I Espanya també creu que l’han deixat sola a l’Estret i a Ceuta i Melilla. La immigració és un assumpte que concerneix a tots els europeus i no és just que siguin els països mediterranis els que hagin d’administrar-lo.

 

Les coses no passen perquè sí, dèiem. El ministre Mateo Salvini tindrà els seus motius de polític dretà (satisfer al seu electorat) per a la decisió que va prendre, però ho va fer en el moment adequat per ell: els dies 28 i 29 de juny ha de celebrar-se una cimera europea per revisar la política de la UE sobre immigració i asil, que està reglamentada en el protocol de Dublín de 2013. Aquest reglament s’ha quedat antic i, a més, gairebé no s’ha complert. I el pitjor, com es queixen Itàlia, Grècia i Espanya, els ha deixat a aquests països tota la responsabilitat.


El Govern italià estaria pressionant amb el cas Aquarius perquè els socis europeus “es posin les piles” i col·laborin. I també ho estaria fent el Govern espanyol, amb la seva decisió d’acollir als 629 rescatats.
Aquí ni uns són dolents ni altres són bons. L’actitud d’Itàlia és reprovable en negar-se a rebre l’Aquarius, però també és cert que ha dedicat molts esforços i molts diners amb les seves operacions de rescat.

I l’actitud d’Espanya és elogiable, però cal no oblidar que manté una frontera enfront dels immigrants a Ceuta i Melilla que vulnera els drets humans, i que en aquests cinc anys de crisi de la Mediterrània el govern anterior va fer tot el possible per no acollir refugiats: tan sols un 11% de la quota que li tocava segons es va decidir a la UE el 2015, del total de 160.000 refugiats que havien de ser repartits entre els països membres només han estat acollits un 17%. Tan sols Alemanya, i pel seu compte, va acollir a un milió de persones.

De moment, hi ha més crisi que oportunitat davant la reunió dels dies 28 i 29 de juny. Perquè encara que Itàlia s’hagi mogut per provocar una reacció dels socis europeus, els arguments del seu govern són tan xenòfobs i contraris a la immigració com els dels països que es neguen en rodó a col·laborar en la gestió de la crisi. Precisament aquests són els que tenen menys població immigrant -i en alguns casos gairebé insignificant. Es tracta d’Àustria, Hongria, Dinamarca, Polònia, República Txeca, Eslovàquia …

Tots ells tenen una cosa en comú, i és la influència dels partits de l’extrema dreta xenòfoba, o bé en el mateix govern o pressionant a governs de centredreta. A la mateixa Alemanya, que va donar exemple a tothom amb la decisió d’Angela Merkel d’obrir les portes a un milió de persones, també li està passant, de manera que serà difícil que es prenguin decisions positives per gestionar la immigració amb acord amb el dret internacional. Més complicat encara, Àustria, que defensa el tancament de fronteres, assumirà l’1 de juliol la presidència de torn de la UE.

Hi ha molt en joc. En primer lloc, els valors europeus de solidaritat, entre els mateixos membres de la UE i cap a països tercers. I tots haurien de tenir en compte que un cas com el de l’Aquarius no hauria de repetir-se.

 

Descarga del vídeo:

https://we.tl/ZdAUcrRJzQ

 

 

Fotos: Kenny Karpov  (10-06-2018) Diplomatic Stand Off Mediterranean Sea

 

Etiquetes

Comprova els teus coneixements!

Per què el Govern italià prohibeix el desembarcament dels refugiats rescatats pel vaixell Aquarios?

El partit la Lliga Nord ha arribat al poder a Itàlia fent campanya contra...

¿Quins són els països europeus que s'oposen més l'arribada d'immigrants?

Ànims, has completat un 0%