Política i història

Estàndard
Fàcil

Qui són i què volen Les Kellys?

El col·lectiu de treballadores d’hoteleria lluiten contra l’explotació i el deteriorament de la salut que els ha dut la reforma laboral

Dos membres de l’associació “Les Kellys”,  juntament amb Joana Amat, la presidenta de FIDEM. Jornada d’economia feminista organitzada per l’ajuntament de Barcelona, al MACBA, dijous 6 de abril de 2017.//foto: Juanramirezet

 

El nom de ‘Les Kellys’ és el resultat d’adaptar la frase feta: las que limpian. Són dones que es dediquen a netejar i ordenar les habitacions d’hotels. Però són també un dels col·lectius laboralment més reivindicatius. La seva activitat i les protestes per cridar l’atenció sobre la seva explotació han fet que fins i tot el expresident espanyol, Mariano Rajoy, les rebés en audiència, sense resultats concrets respecte a les seves exigències.

Les Kellys són conegudes per la situació d’alta explotació amb la qual han de conviure.  Per fer-nos una idea, aquestes treballadores reben per cada cambra que netegen entre 2,5 i 3 euros.  Fet i fet, el ritme de feina que els imposen fa que per poder viure hagin de fer unes 30 habitacions diàries.

No sempre ha estat així. Fins a les reformes laborals aprovades, la primera pel PSOE i la segona per PP i CiU, la tasca de netejar cambres estava integrada en la plantilla ordinària dels hotels. Les treballadores eren una categoria més del conveni d’hostaleria. Això feia que, a la demarcació de Barcelona, per exemple, el salari d’una cambrera de pis s’acostés, l’any 2012 a 1.200 euros. Ara amb prou feines superen el salari mínim.

Les reformes laborals han fet possible que una empresa subcontracti amb una altra companyia part de les tasques del seu procés productiu. En el cas dels hotels, algunes grans cadenes han decidit desfer-se de la part de la plantilla que tenia cura de les habitacions i contractar societats que duen el  nom d’empreses multiservei. Són aquestes societats les que ara donen feina a les cambreres, però, per molt menys del que aquestes cobraven fa cinc anys.

Una llei no escrita diu que quan es produeix una situació que lesiona greument els drets de les persones apareix la contestació. Això són les Kellys. Grups de netejadores d’hotels que, sentint-se poc representades pels sindicats majoritaris ,van decidir organitzar-se pel seu compte.

Primer van denunciar la seva situació i van utilitzar amb gran destresa les xarxes socials. Es van dedicar a explicar quina és la seva feina i quines les condicions de treball. Els ritmes infernals de la seva feina. Les malalties que a causa de la penalitat de les seves tasques els afecten: la síndrome del túnel carpià, però també les lumbàlgies o fins i tot les hèrnies discals.

El fet és que la inseguretat laboral en les empreses per a les quals teòricament treballen, les denominades multiservei, fa que no puguin agafar la baixa quan tenen problemes de salut: «no ens podem posar malaltes, si ho fem ens acomiaden. Però tampoc ho poden fer els nostres familiars, perquè no ens donen permís per tenir-ne cura i si faltem a la feina ens fan fora» afirma una activista.

Per mantenir el ritme de feina moltes treballadores s’han fet addictes als calmants, especialment a l’ibuprofè.

El segon pas en la lluita de les Kellys ha estat fer-se presents en accions directes i pacífiques en alguns hotels, que consideren que es distingeixen en la política de precarització. Noms com el Hilton Diagonal de Barcelona, propietat d’una de les cadenes multinacionals més importants i que pot arribar a cobrar fins a 300 euros per dormir una nit en una de les cambres que les netejadores ordenen per 2,5 euros, han vist a les seves portes protestes sorolloses de les cambreres i dels grups solidaris que donen suport.

Què demanen les Kellys? Doncs bàsicament tornar a la situació anterior a la reforma laboral. Seria un mecanisme semblant al que han aconseguit ja a Las Palmas, a Canàries, on s’aplica el conveni provincial a totes les persones que treballen en establiments hotelers.

Reclamen també altres assumptes, com la possibilitat que les esmentades treballadores es puguin jubilar a 55 anys, una cosa anàloga al que passa amb els miners o amb els mariners. La raó es justifica per la penalitat de la seva feina. També voldrien que es vinculés la classificació qualitativa dels hotels amb les condicions de treball dels seus empleats i empleades. Però, bàsicament el que reivindiquen amb més força és que el Congrés dels Diputats aprovi una llei, que el col·lectiu de Barcelona ha batejat com a llei Kelly. Aquesta norma prohibiria la subcontractació de treballs estructurals a segones empreses. Aquesta pràctica la consideren, elles i els seus assessors, com a cessió il·legal de treballadors, una activitat penada per les lleis laborals espanyoles. Rajoy no es va definir respecte a la reivindicació que li van fer les representants de les cambreres.

Les Kellys, com és normal, s’han organitzat a les principals zones turístiques de l’Estat espanyol. A la primera trobada que van fer, hi havia representants de Canàries, Galícia, el País Valencià, Madrid i Barcelona.

Tot i tenir una organització pròpia, cada nucli actua pel seu compte. A Barcelona les Kellys s’han centrat a intentar que el conveni d’hostaleria inclogués la prohibició de la subcontractació. Això ha fet que s’enfrontessin amb els sindicats majoritaris que negocien, en funció de la seva representativitat, l’acord. Com que finalment no ha estat acceptada la seva posició van arribar a intentar ocupar la seu de la patronal just el dia que s’havia de firmar el conveni.

L’activitat reivindicativa del grup de treballadores ha suposat accions com concentracions repetides a les portes d’hotels als quals assenyalen com a incomplidors de la llei, passant per irrompre en celebracions nadalenques d’alts directius hotelers, fins a entrevistar-se i fer públiques les opinions d’una directiva d’hotel partidària de tenir plantilles integrades. I també una incansable activitat de contactes amb grups polítics i socials per fer públiques les seves posicions.

En el cas de Barcelona, Les Kellys han intentat crear un front amb altres sindicats, CNT Barcelona; la Coordinadora Obrera Sindical, (COS); la Intersindical Alternativa de Catalunya, (AIC) i Som Sindicalistes, per oposar-se al conveni d’hostaleria firmat en solitari per UGT amb la patronal.

I en el dia a dia, les treballadores d’hotel denuncien les situacions irregulars. Un exemple, la responsable de la zona de Benidorm, al País Valencià, explicava a la trobada feta a Barcelona fa un any que en sis mesos l’activitat de les Kellys havia fet augmentar un 30% les denuncies a inspecció de treball en aquell territori turístic.

La relació de les Kellys amb els sindicats majoritaris és ambivalent. Per una banda són molt geloses de la seva independència i crítiques amb algunes pràctiques de les cúpules, a les quals acusen de toves. Però, al mateix temps reconeixen que en casos concrets reben el suport dels sindicalistes quan es produeixen, per exemple, acomiadaments o sancions en hotels concrets.

La relació té a veure amb la visió que cada protagonista té de l’activitat sindical. Així, a Barcelona, el sector té més de 200.000 persones treballant, per a les quals es negocia el conveni. L’acord, afirmen a UGT, té punts positius per alguns grups i per altres millores que ni que siguin petites no es poden menystenir perquè no s’hagi trobat la solució desitjada per un grup concret.

Sigui com sigui, Les Kellys han quedat en l’imaginari popular. Això ha fet que la marca estigui en disputa. En alguna roda de premsa han aparegut cambreres d’hotel que afirmen ser les veritables Kellys, cosa que fa que siguin desqualificades per les portaveus habituals. De fet, segons les seves pròpies estimacions sota la denominació Kelly hi havia fa un any unes 2.000 persones organitzades, d’un col·lectiu que consideren que pot sumar a l’Estat espanyol unes 200.000 persones, tot i que no totes tenen les condicions deplorables que denuncien.

Comprova els teus coneixements!

D’on prové la denominació “las Kellys”?

Quan reben per netejar i ordenar una habitació d’hotel?

Quina és la reivindicació de Las Kellys?

Ànims, has completat un 0%