Ciència i tecnología

Estàndard
Fàcil

Els robots obliguen a repensar el treball dels humans

A la pel·lícula Jo, robot (2004) el protagonista pregunta a un robot ¿Pot un robot escriure una poesia o convertir una tela en una genial obra d’art? I el robot li contesta: I tu ¿ho pots fer tu? Més enllà de la broma, els robots i la intel·ligència ja estan aquí i ens interpel·len. I canviaran les relacions laborals. La forma de treballar.

Existeixen estudis que estimen l’impacte de la robòtica sobre diverses dimensions econòmiques i socials rellevants, en especial sobre l’ocupació. Aquests estudis utilitzen –necessàriament- metodologies complexes i demanen una interpretació prudent. Però quan un procés genera riscos potencials que poden ser greus, cal prendre mesures de precaució i dissenyar i preparar unes respostes eficaces. Hi ha una resposta en l’àmbit sindical per les conseqüències laborals de la introducció de la robòtica. I també existeix una dimensió relacionada amb les polítiques públiques socials i econòmiques.

Aquestes són les claus de la ‘revolució’ de la robòtica i la intel·ligència artificial:

Les oportunitats.

Les empreses introdueixen una nova tecnologia viable en els seus sectors d’activitat –com és el cas de la robòtica- perquè això els hi proporciona uns beneficis diferencials, amb una taxa superior al tipus de benefici general vigent en l’economia. Ara bé, per altra banda, quan la nova tecnologia es difon per imitació de les altres empreses i es generalitza, la nova situació és compatible –dins de marges determinats- amb un tipus general de benefici més elevat, un salari real també més alt i amb una reducció de la jornada laboral. Com a conseqüència d’aquestes possibilitats existeixen doncs diverses respostes complementàries als problemes que poden generar la difusió de les noves tecnologies, en especial quan aquestes són estalviadores de treball.

Els robots.

Els robots mecànics inicials es caracteritzaven per ser capaços de realitzar operacions físiques com, per exemple, agafar i moure un objecte. Ara bé, avui dia quan parlem de robots ens referim als robots denominats intel·ligents que -a més- són dispositius que utilitzen les tècniques de la Intel·ligència Artificial que els hi permeten realitzar deduccions lògiques, interpretar el llenguatge natural, comparar alternatives o aprendre, entre altres funcions.

Camps d´aplicació.

La robòtica no s’aplica només en sectors industrials manufacturers sinó que té ja actualment aplicacions en altres sectors com és el cas del sector comerç: els magatzems d’Amazon, per exemple; el transport: amb el cotxe automàtic, en fase d’experimentació i que planteja greus problemes de responsabilitat legals en cas d’accident; la medicina: amb la cirurgia a distància; els serveis personals, amb robots d´assistència a persones dependents; la neteja domèstica amb els robots Roomba o bé la gestió de residus perillosos. Com és conegut, els robots han tingut una creixent difusió, especialment en el sector manufacturer, com reflecteixen les estadístiques disponibles.

Les tasques ‘robotitzables’.

Per tal d’analitzar l’impacte de la robòtica sobre l’ocupació resulta clau disposar d’una tipologia pertinent de les diverses ocupacions, caracteritzades per les tasques que realitzen. En aquesta línia és clau fer la doble diferenciació entre, per una banda, les tasques manuals o bé cognitives i, per l’altra, tasques rutinàries o bé no rutinàries.

Exemples del quatre tipus de tasques:

Manual-rutinària. Exemple: fer un cafè en un bar.

Manual-no rutinària. Exemple: les tasques d’un cirurgià en una operació quirúrgica

Cognitiva-rutinària. Exemple: moltes tasques d’auxiliars administratius als bancs.

Cognitiva-no rutinària. Exemple: les tasques d’un investigador científic.

Les tasques rutinàries –siguin manuals o cognitives- són les que es poden robotitzar més fàcilment i són, per tant, les més amenaçades i així ho mostren diversos estudis. En aquest context, és indispensable plantejar la necessitat de situar el tema de la robòtica en l’agenda principal de la Unió Europea i d’obrir el debat sobre les seves conseqüències, per tal de definir i implantar unes polítiques correctores – amb una dimensió solidària- i centrades, en termes generals, en:

1. La creació d’un sistema europeu de protecció contra l’atur, no només l’atur cíclic sinó també l´atur per causes tecnològiques; el nivell i l’abast de la protecció ha de ser adaptable a l’impacte efectiu de la robòtica.

2. El sistema de protecció contra l’atur hi hauria d’estar associat a la implantació de polítiques de formació professional orientades a reciclar als treballadors, en especial- els que perdin les seves ocupacions a causa dels impactes de la difusió de la robòtica, per tal de facilitar la seva recol·locació.

3. La definició d’una política europea de reducció de la jornada laboral, de forma que es redistribueixin parcialment els efectes positius de l’increment de la productivitat del treball.

Són uns objectius certament ambiciosos però necessaris per afrontar amb mesures i polítiques adaptades els principals reptes que la robòtica planteja a l’ocupació; uns objectius –cal no oblidar-ho- a perseguir en el marc existent de competència internacional.

Si l’impacte sobre l’ocupació arribés a nivells insostenibles, caldria plantejar-se també utilitzar -a escala de la UE –l’instrument consistent en disminuir la rendibilitat efectiva de les inversions en robòtica mitjançant un impost, de manera similar a com es redueixen altres efectes externs negatius –com és el cas de les emissions de diòxid de carboni, en relació amb el canvi climàtic- encarint les inversions que hi contribueixen i generant recursos per mitigar els seus efectes negatius; òbviament, caldrà fer-ho considerant el marc de la competència internacional. En definitiva, els reptes que planteja la robòtica exigeixen respostes ambicioses en l’àmbit sindical i també pel que fa a les polítiques públiques a escala europea.

* Josep Maria Vegara és catedràtic emèrit del Departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB. Es va doctorar en enginyeria industrial i va realitzar un postgrau d’economia al Centre d’Études des Programmes Econòmiques de París. A la UAB, va ser director del Departament de Teoria Econòmica i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades, així com llibres sobre models matemàtics, optimització i càlcul econòmic, avaluació de projectes, medi ambient, sostenibilitat i economia del canvi climàtic.

Comprova els teus coneixements!

En quin tipus d’intel·ligència es basen els robots?

Si l'impacte dels robots sobre l'ocupació arribés a nivells insostenibles, que caldria fer, segons l'autor de l'article?

On s’aplica la robòtica?

Ànims, has completat un 0%