Barcelona

Estàndard

Moltes ciutats en una: retrat de la desigualtat a Barcelona

El barri més ric de Barcelona, Pedralbes, té una renda set vegades superior al més pobre, Ciutat Meridiana. Entre un i l’altre, 73 barris de Barcelona. Presentem les seves dades en un infogràfic

Poc més de deu quilòmetres separen els barris barcelonins de Pedralbes i Ciutat Meridiana. Però en termes de riquesa, aquesta distància equival a la que existeix entre Nova York i Medellín: set vegades més. Són casos extrems: el barri més ric de Barcelona, Pedralbes, té una renda familiar set vegades més gran que el barri més pobre, Ciutat Meridian. Si l’índex de Barcelona és cent, a Pedralbes arriba als 242 punts i a Ciutat Meridiana es queda en 34. Són els barris que trenquen l’estadística, però entre un i altre, a Barcelona hi ha gairebé el doble de barris pobres que de barris rics. Això és Barcelona. Una barreja, moltes vegades imperfecta, de riquesa i pobresa; atur i plena ocupació; persones sense estudis i altres altament qualificades; immigrants de necessitat i immigrants que busquen una ciutat que els enlluerna.

El gràfic que acompanya aquest text és una mostra de totes aquestes desigualtats. I si s’observen els “pètals” que representen el panot, la rajola tradicional dels carrers de la ciutat, s’observarà com creixen a Pedralbes els mateixos pètals que disminueixen a Ciutat Meridiana.

 

Explora tots els barris al gràfic del final de l’article | Victòria Oliveres

 

Pedralbes i Ciutat Meridiana comparteixen ubicació a la falda de la serra de Collserola. El primer al sud-oest i el segon al nord-oest. Però poc més. Difícilment els ciutadans d’un barri apareixaran en l’ altre. Pedralbes és un racó plàcid en un dels extrems de la ciutat. Un lloc de carrers tranquils, cases unifamiliars i jardins. Iñaki Urdangarín i la infanta Cristina vivien en aquest barri.

Ciutat Meridiana és tot el contrari: un barri dormitori, construït a mitjans dels anys seixanta en un enclavament en el qual en principi es va pensar ubicar el nou cementiri de Barcelona. Però el terreny era massa humit i es va descartar, de manera que el cementiri es va aixecar una mica més enrere, al bosc situat a esquena del barri. No era lloc per als morts però sí que ho va ser per als vius.

Amb tot, alguna cosa sí que tenen en comú els dos barris: era a Pedralbes a on vivien els promotors immobiliaris que van aixecar aquella mena de rusc d’abelles que semblen Ciutat Meridiana i altres barris dormitori. El més destacat d’ells, Joan Antoni Samaranch, abans de convertir-se en el president del Comitè Olímpic Internacional.

 

Dos tipus diferents d’immigració

Avui, els habitatges de Ciutat Meridiana són els que més desnonaments pateixen de tot Barcelona. El barri lidera també el nombre d’estrangers que no procedeixen de la Unió Europea (una mica més del 26 per cent) i només el supera el Raval, amb gairebé un quaranta per cent. Els immigrants han arribat, sobretot, d’Hondures i Pakistan.

A l’ altra cara del mirall estan Pedralbes i els barris contingus de Sarrià, Sant Gervasi i Tres Torres. Si a Ciutat Meridiana i altres zones de Nou Barris no arriba al dos per cent el nombre d’ estrangers procedents de la Unió Europea, en els barris rics frega el deu per cent i la seva situació és ben diferent. Es tracta, sobretot, d’estudiants o executius atrets per la vitalitat econòmica, empresasrial i pel bon nivell de les universitats i escoles de negocis de Barcelona. Dos dels centres més qualificats a escala mundial estan a Pedralbes: Esade i Iese. La primera depèn dels Jesuïtes i la segona, de l’Opus Dei.

Amb aquestes circumstàncies, tampoc pot sorprendre que la taxa d’atur a Ciutat Meridiana rondi el deu per cent, mentre que a Pedralbes i els seus barris limítrofs no arriba al dos per cent. Ni tampoc resulta estrany que la població sense estudis se situï al voltant del quatre per cent a Nou Barris i no arribi a l’u per cent a Pedralbes i voltants.

En els últims anys, després de la crisi, Barcelona ha experimentat una evolució similar a la d’altres grans ciutats. S’accentuen els desequilibris i semblen disminuir les classes mitjanes. A hores d’ara, 52 barris tenen una renda familiar per sota de la mitjana de la ciutat, mentre només 21 superen aquest índex. Pedralbes i Ciutat Meridiana són els extrems, sí, però si consideréssim que la mitjana de Barcelona seria representatiu de les classes mitjanes , ara mateix hi ha més barris que s’acosten a la pobresa que zones que s’aproximin a la riquesa. 

 

Infografia i tractament de dades: Victòria Oliveres

 

Etiquetes