Política i història

Estàndard

La Constitució, la llei que ha regit 40 anys de democràcia

Amb la Constitució de 1978 se segellava la Transició d'Espanya d'una dictadura franquista a un estat democràtic similar al dels nostres veïns europeus. Quaranta anys després, creix el debat sobre si s'ha de reformar o no la principal llei del país

El 6 de Desembre la Constitució espanyola va complir quaranta anys des que va entrar en vigor l’any 1978. La Constitució és el conjunt de lleis escrites de l’ordenament jurídic espanyol, i té una primacia normativa davant les altres lleis. Això significa que en l’àmbit legal, no hi ha res més important que la Constitució: representa els fonaments de la casa de l’Estat espanyol, i dona lloc al sistema democràtic en el qual vivim.

Amb la Constitució de 1978 se segellava la Transició d’Espanya d’una dictadura franquista a un estat democràtic similar al dels nostres veïns europeus. En total, foren 17.872.271 ciutadanes i ciutadans que es varen mobilitzar a les urnes, el que representava un 67.11% del total d’electors. La victòria pel sí es va segellar amb el suport del 88.54% dels participants, un èxit rotund.

Després de tants anys de dictadura, l’arribada de la democràcia era una bona notícia. Catalunya fou unes de les Comunitats Autònomes que amb més bons ulls van mirar al nou text fundacional: un 90.46% dels electors li varen donar el seu vistiplau.

La Constitució marcava un punt i a part en la història d’un país que patia primer la guerra i després la dictadura des del cop d’Estat contra la II República el Juliol del 1936. Diverses generacions que havien viscut 40 anys sense llibertat veien, per primera vegada, l’opció de viure protegits amb drets i llibertats constitucionals.

La Constitució va ser pensada, lògicament, com a fruit dels temps convulsos d’on es sortia. Però han passat quaranta anys. El pas del temps ho afecta tot, també les lleis. És per això que la Constitució, si no vol quedar-se com a una antigalla del passat, s’ha d’adaptar als temps on vivim.

Deia Thomas Jefferson, un dels pares de la Constitució americana de 1776, que tant la Constitució com les lleis haurien d’expirar regularment al cap de 19 anys, a no ser que fossin renovades de manera activa durant la legislatura. La idea darrera d’aquest raonament era que tant la Constitució com les lleis han de representar la voluntat de la gent, però aquesta canvia amb el temps: per tant, les lleis s’haurien d’adaptar també als canvis de la societat.

Si fem els números i ens preguntem quanta de la gent que viu avui en dia va votar el text central de la nostra democràcia (i tenint en compte que per votar havien de tenir 21 anys) veiem que aproximadament tan sols un 30% de la població que viu avui a l’Estat espanyol va tenir l’oportunitat de pronunciar-se. És a dir, qui va poder votar la Constitució té avui en dia, com a mínim, 61 anys.

Potser no cal llegir a Jefferson per a arribar a la conclusió que aquest fet significa un greuge comparatiu per aquelles persones que neixen avui en dia, o per les que no tenien edat suficient per votar-la al seu moment. La majoria dels habitants d’Espanya d’avui, i en major mesura en un futur, ho faran sota unes lleis heretades, redactades per polítics, tots homes, que vivien uns temps molt diferents els actuals.

Un dels canvis que per sort han portat els nous temps és el moviment feminista. El patriarcat perdura avui en dia, i encara exerceix la seva cadena en infinitat d’escenes quotidianes. Però a poc a poc la societat madura no tant cap a la igualtat formal (que encara queda camí) com a la igualtat real. Per això no és comprensible que La Constitució, el text sagrat per a tota democràcia, fos elaborada exclusivament per homes. Set foren els “Pares” de la Constitució, els encarregats de redactar-la. El fet que la nostra Constitució no consti de cap “Mare” és, en si mateix, una anomalia democràtica important.

I, és clar, això no seria així si la Constitució s’hagués demostrat fàcilment modificable amb el pas del temps. Però no ha estat així. De fet, és la Constitució menys reformada de tota la Unió Europea. En aquests quaranta anys d’història democràtica, la Constitució tan sols ha estat modificada en dues ocasions.

La primera vegada que vas ser reformada va ser l’any 1992 per tal d’adequar-se al Tractat de la Unió Europea, que constitueix com a tal el que avui anomenem Unió Europea. La segona i última modificació es va realitzar durant l’agost del 2011, en plena crisis econòmica, amb l’objectiu de limitar constitucionalment la capacitat de l’Estat d’endeutar-se. Aquesta darrera modificació va enutjar a gran part de la població del país, que es preguntava perquè el Partit Popular i el Partit Socialista, que llavors representaven més del 90% dels vots, preferien pagar als bancs que a ajudar a la ciutadania. Aquell fet va contribuir, amb altres, a la fi del sistema bipartidista i una onada de descontentament amb les institucions que dura fins avui en dia.

Avui, quaranta anys després, hi ha molts motius per a modificar la Constitució. Sigui per la necessitat de fer del Senat una cambra territorial funcional, per introduir-hi la possibilitat de fer un referèndum d’autodeterminació o per modificar la llei electoral. Però potser el millor argument és per fer-la adequada als temps on vivim. Una Constitució viva que ens inclogui a totes i tots.

 

 

Comprova els teus coneixements!

La Constitució va ser aprovada després de…

La participació en el referèndum que va aprovar la Constitució l’any 1978 va ser de…

¿Quantes vegades s’ha modificat la Constitució espanyola?

Ànims, has completat un 0%