Societat

Estàndard

Els ‘armilles grogues’ reflecteixen les fractures de França

El moviment dels anomenats armilles grogues sacseja França. El president Macron, un any i mig després del seu triomf electoral, ha hagut de baixar del seu pedestal de nou monarca republicà i demanar perdó als ciutadans per la seva falta d'empatia. Aquest és el relat dels fets i el teló de fons de les protestes.

Tot d’una, a la tardor francesa, un moviment espontani va ocupar les rotondes de les carreteres de la França perifèrica fins a arribar als Camps Elisis, en ple centre de París. El detonant, és a dir, l’espurna que va encendre la metxa de les protestes, va ser una nova taxa o impost sobre el preu dels carburants per finançar la transició energètica. El mateix Emmanuel Macron va resumir el sentit dels protagonistes del moviment: “Escoltem el president de la República, escoltem al Govern. Ells evoquen la fi del món, però nosaltres parlem del final de mes”. Macron va replicar: “Intentem d’afrontar les dues coses alhora”.

El president de la República, en sintonia amb els compromisos de la cimera sobre canvi climàtic de París (2015), es disposava a desplegar un paquet de mesures fiscals per penalitzar el consum de gasolines. No obstant això, els ciutadans de la França rural i de les ciutats intermèdies, que depenen del cotxe per poder desplaçar-se, van activar les protestes de manera horitzontal i sense líders visibles. “La França que es mobilitza o que dóna suport a aquest moviment és la dels finals de mes difícils”, confirmava un estudi de Fundació Jean-Jaurès.

No obstant això, la protesta inicial contra la taxa verda en el preu dels carburants es va veure àmpliament desbordada per altres peticions per salvaguardar el cost de la vida i va ser emergint una onada de rebuig contra la figura del president de la República. Macron, de perfil tecnocràtic, és definit pels armilles grogues com el “president dels rics” o el “president de les grans ciutats”. El 10 de desembre Macron es va dirigir als francesos, a la televisió, per fer autocrítica, anunciar la suspensió de les noves taxes sobre carburants i oferir un paquet de mesures socials: augment de 100 euros del salari mínim, supressió de la fiscalitat en les hores extres i rebaixa d’impostos (CSG) per als pensionistes.

Està per veure si aquestes mesures frenaran les protestes. El problema de fons, però, és un altre: Emmanuel Macron va guanyar les eleccions presidencials del 2017 de la mà d’un nou partit, La República en Marxa, que era una mena de start-up o empresa emergent de l’anomenada nova política. Els vells partits -de la dreta gaullista als socialistes- es van quedar en fora de joc i l’alternativa que es plantejava era entre l’extrema dreta de Marine Le Pen o Macron. França es va quedar sense els instruments clàssics de mediació del “vell món”, en expressió del nou president, és a dir els partits i els sindicats tradicionals.

Les armilles grogues, com ha explicat l’historiador Sylvain Boulouque al diari Le Monde, són primo militants, és a dir, viuen la seva primera experiència social i política. El resultat dibuixa un moviment heterogeni, és a dir, que reuneix una suma de protestes i perfils sociopolítics: “Coexisteixen dos corrents. Una planteja reivindicacions de classe; una altres reivindicacions nacionalistes, i sovint les dues coses es barregen”. Uns demanen que es restableixi l’impost sobre grans fortunes i un augment de salaris; altres es rebel·len contra l’ajuda mèdica als estrangers o el pacte de Marràqueix sobre immigració.

“Estem davant d’un gegantí laboratori -explica aquest historiador- i les armilles grogues oscil·len entre una revolució nacional i una revolució social”. Així, sobre el terreny, tant l’extrema dreta com l’extrema esquerra intenten escombrar cap a la casa respectiva: “Per primera vegada, la ultradreta i la ultraesquerra estan una al costat de l’altra, sense estar juntes de manera concertada (…) és, des del meu punt de vista, la primera vegada que l’extrema esquerra es presenta com a tal al costat de l’extrema dreta, ja que abans l’antifeixisme feia de barrera (…) L’objectiu és abans de res fer caure el règim”.

I una mica de filosofia per acabar. Alexis de Tocqueville (1805-1859) escrivia en L’Antic Règim i la Revolució que els sistemes centralitzats contribueixen “a destruir els poders intermedis” i fan que entre el poder i els particulars “no hi hagi més que un immens buit”. El president Macron -un nou monarca republicà sortit de l’elit dels anomenats enarcas (alumnes de la d’Escola Nacional d’Administració) – és vist com el representant d’un despotisme il·lustrat. 2.0, és a dir “tot per al poble, però sense el poble”, de la mà de la seva República en Marxa, una start-up política a la vora la fallida.

Activitats

  • DEBATE

    DEBATE
  • Profundizar en cuáles son los objetivos de la 'transición energética'

    Profundizar en cuáles son los objetivos de la 'transición energética'

Comprova els teus coneixements!

Quin va ser el detonant de les protestes de les armilles grogues?


Per què la protesta neix a la França rural i en les ciutats intermèdies?

L'historiador Sylvain Boulouque diu que en el moviment de les armilles grogues conviuen dos corrents. Quins són?

Ànims, has completat un 0%