Vida

Estàndard

“Tenim els recursos per acabar amb la pobresa i la fam al món. Hem d’intentar-ho”

Entrevista a Cristina Gallach, Alta Comissionada del govern espanyol per l’Agenda 2030

L’Agenda 2030 recull els 17 grans objectius que es planteja la Humanitat per eradicar la pobresa i la fam al món i afavorir un desenvolupament igualitari i sostenible de la societat i la preservació del Planeta. Es van anunciar el setembre de 2015 en una sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides que va marcar les noves fites de l’organització després que els Objectius del Mil·lenni (2000-2015) complissin el seu mandat. El govern de Pedro Sánchez va nomenar el juliol de l’any passat Cristina Gallach pel càrrec d’Alta Comissionada per l’Agenda 2030. L’avala una trajectòria espectacular. Del desembre de 2014 a l’agost de 2017 va ser secretària general adjunta de les Nacions Unides per la Comunicació i la Informació Pública. Abans va exercir durant una dècada com a portaveu de Javier Solana quan va ser secretari general de l’OTAN i Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea.

 

L’Agenda 2030 es basa en cinc eixos principals: Planeta, Persones, Prosperitat, Pau i Aliances. Primer el Planeta o les persones?

Van alhora. És impossible preservar el Planeta sense les persones i, al mateix temps, les persones necessiten per la seva realització i la de les generacions futures tenir un Planeta sostenible. Són dos eixos cabdals. No en pots posar una davant de l’altre. Fer per primera vegada una agenda global que té les persones i el Planeta com a dos eixos és el que fa, precisament, aquesta Agenda tan innovadora. Fins ara teníem agendes sectorials i ara és global perquè tot està unit.

 

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) arriben després que els 8 Objectius del Mil·lenni complissin el seu cicle, el 2015. Molts d’aquests Objectius no es van assolir. Què pot fer pensar que ara serà diferent?

Els Objectius del Mil·lenni es van complir molt. Evidentment no es va arribar a la realització final perquè sinó no necessitaríem els Objectius pel Desenvolupament Durable. Però durant els quinze anys dels Objectius del Mil·lenni es va reduir a la meitat la població que patia gana. De 1.900 milions de persones que passaven gana es va passar a 800 milions i escaig. Es va avançar molt en l’atenció sanitària i es va eradicar pràcticament l’analfabetisme llevat casos molt concrets. Van ser un èxit clar. Però el món havia canviat molt. Els Objectius del Mil·lenni es van dissenyar al principi de la globalització que tenim ara i van patir els efectes de la crisi del 2008-2009. Els Objectius pel Desenvolupament Durable assumeixen els impactes positius i negatius que té la globalització i, alhora, lliguen molt més estretament cadascuna de les branques en què s’ha de treballar. Això els dóna la capacitat d’atacar els desafiaments que tenim a tots els terrenys. Són molt més variats. Incorporen més intensament tots els temes relacionats amb el Planeta, la biodiversitat, la salut dels mars i els oceans,amb el treball decent, el consum sostenible, la pau i l’estabilitat, les institucions… Els Objectius del Mil·lenni no tocaven el tenir governs que cada vegada responguin més a les necessitats de la gent. Els Objectius del Mil·lenni eren 8. Els ODS, 17. Els ODS són molt més globals, més transversals, més amplis perquè el món també és més complex.

 

Cristina Gallach: “Espanya lidera avui els països de la Unió Europea en l’impuls de l’Agenda 2030”

 

Hi ha alguna raó per l’ordre en què es presenten aquests nous Objectius? La lluita contra el canvi climàtic, per exemple, és el tretzè. Sobta una mica.

L’ordre és fruït d’una negociació intergovernamental. De 193 governs. 193 persones representant els seus països i discutint objectius, ordres, temes concrets i cadascuna de les metes. Es van fer mil pactes. Ho recordo molt bé perquè era el principi de quan jo treballava a les Nacions Unides. Hi havia qui deia que amb 10 objectius n’hi hauria prou. D’altres parlaven de 15 o 20. Al final de llarguíssimes negociacions es va arribar a 17. Són els que són, estan ben construïts, molt travats, tenen moltes metes i estan relacionats entre ells. El secretari general Ban Ki-moon em va demanar que féssim una comunicació visual fàcil, assumible a qualsevol lloc del Planeta. I vam fer una roda de colors que és una marca que es pot entendre tant als països desenvolupats com als mes pobres. Amb molt poques paraules es pot identificar objectius molt complexes, que han de ser adaptables a realitats diferents. Els han de complir tant Noruega com Burkina Faso.

 

Pel que fa al canvi climàtic, la cimera recent de Katowice no permet ser gaire optimista. Dóna la sensació que en el compromís dels països i empreses per combatre l’escalfament del Planeta no s’avança gaire. O gens.       

Hi ha tres grans eixos troncals dels Objectius del Desenvolupament Durable: l’acord de París, la nova Agenda Urbana i el Pacte de Marràqueix. Tenen natures diferents. L’acord de París va sortir tres o quatre mesos després dels ODC per desenvolupar la part medi ambiental i ve de tot un procés que es remunta als acords de Kyoto, amb moments d’èxit i moments de no tan èxit. A Katowice arriben alguns governs molt importants que desacceleren l’emergència de l’aplicació de l’acord de París. I la negociació se’n ressent. En canvi, té el valor que és un acord unànime. Per tant, encara que s’hagi avançat menys del que s’ambicionava, s’avança i forma part de tot el procés jurídic molt complex que va més enllà dels ODS. Hi ha moltes fites dels acords de París que ens porten al 2050. És un bon ancoratge. Tenim la visió global amb les fites concretes que són els ODS i les accions que van més enllà d’aquest període, que són els acords de París. A Katowice, persones claus de la negociació, com la ministra espanyola per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que és una experta internacional, emfasitzen el valor dels compromisos adquirits i que el procés continuï. És molt important que la societat civil pressioni en un moment en què algunes administracions flaquegen. A Katowice vam veure una gran mobilització social. El camí continua, caldrà estar molt vigilant però els compromisos hi són.

 

Cristina Gallach: “M’emociona veure la receptivitat del món empresarial a les propostes de sostenibilitat”

 

Els líders mundials faran cas a Greta Thunberg, la noia sueca de 15 anys, que va ‘cantar-los la canya’ al plenari del COP24 de Katowice? “Vostès diuen que estimen els seus fills per sobre de tot. Tanmateix, els estan robant el futur davant els seus propis ulls”, els va dir.

Va ser molt emotiu. Penso que li faran cas. Tot això ho fem per les properes generacions. No ens hem adonat fins ara o no ens en volíem adonar que el tipus de creixement que teníem era devastador pel Planeta. Espanya és un país molt vulnerable al canvi climàtic. Ho veiem constantment. Desastres naturals que tenen origen en l’escalfament del Planeta. Veiem canvis en la nostra vida propera, la temperatura. El missatge d’aquesta noia és molt important i si algú no n’és sensible s’equivoca. És meravellós que una persona com ella es posi davant els líders mundials i els digui que ‘s’ha acabat’, que ‘ja està bé d’egoismes’ i que pensin més en els joves que són el futur. Estic segura que els joves del nostre país davant la disjuntiva de continuar com ara o prendre mesures per canviar es posaran del cantó del canvi. Només cal veure l’impacte de campanyes com l’eliminació dels plàstics, d’augmentar el reciclatge,… Hem d’anar cap a un model de consum amb una economia circular més arrelada.

 

Molta gent firma aquestes campanyes però als directius de les grans empreses no se’ls veu massa convençuts de liderar canvis en la direcció que va reclamar Greta Thunberg.

Estem veient un canvi. Quan parles amb els dirigents de les grans corporacions i de les petites i mitjanes empreses i els expliques que la sostenibilitat no només és èticament i moralment imprescindible sinó que és econòmicament beneficiosa i que genera bons negocis i també a llarg termini comencen a pensar-s’ho dues vegades. Des de l’Alt Comissionat hem iniciat una campanya per parlar amb tots els sectors empresarials i animar-los a fer ‘millors negocis per un millor Planeta’. És un estudi que es va fer a la Gran Bretanya fa dos anys sobre corporacions globals i que donava xifres reals d’oportunitats de negoci si es passaven a una producció sostenible i utilitzant energies renovables cada cop més. Està tenint un impacte excepcional. Les escoles de negocis estan canviant cap a dos tipus d’ensenyaments: de negocis sostenibles i del que diem ‘inversió d’impacte’, que les inversions donen més rendiment en la mesura que l’impacte social és més alt. Comença a haver-hi fons internacionals que busquen invertir als llocs on hi ha una veritable necessitat. Per exemple, portar aigua a una zona que no en té, generar energia, escolaritzar, millorar una administració pública,… Es comencen a moure inversions en funció de l’impacte social. Estem en un punt que si creem massa crítica d’aquest sector empresarial podrem fer el tomb. Els veig molt interessats. En els mesos que porto com Alta Comissionada he dedicat molt temps a asseure’m amb el sector empresarial. Hem iniciat formacions on-line per crear una nova cultura de l’economia, que vegin que si tota la cadena d’un negoci és sostenible, des de l’obtenció de la matèria prima al procés de transformació i la venda, tindrà moltes més garanties d’èxit i de durar. En el fons, els bons empresaris volen deixar els negocis a les noves generacions i que si els han de vendre tinguin un valor alt ja que és bo des del punt de vista de la sostenibilitat. És una idea que està entrant molt bé i m’emociona veure la receptivitat que té. Això passa al sector productiu, al bancari, el financer…. No dic que sigui fàcil sobretot al sector bancari i de les finances, però comencen a veure’n les possibilitats.

 

L’Agenda 2030 aposta, en el seu vuitè objectiu, pel ‘creixement sostenible’. És compatible aquest creixement amb la preservació del Planeta?

S’ha de créixer d’una manera sostenible, que el que utilitzes de la natura, dels béns públics, pel creixement sigui recuperable. No s’ha d’usar més del que la pròpia natura sigui capaç de regenerar. Hem d’arribar a aquest pacte. Les últimes desenes d’anys no ha sigut així. Hem espoliat, hem consumit, hem utilitzat, ens hem menjat recursos naturals privant-los a les futures generacions. Un element molt important dels ODS és el paper que han de tenir la ciència i les noves tecnologies com a grans multiplicadors de les idees de sostenibilitat. Hem de determinar quin és el punt de creixement que és sostenible i desitjable.

 

Cristina Gallach: “Els empresaris comencen a entendre que la sostenibilitat no només és èticament i moralment imprescindible sinó que genera bons negocis”

 

Amb el sistema econòmic que tenim, capitalista, neoliberal, es pot créixer així?

Cal anar-lo corregint. Està clar que hem d’introduir noves maneres fins i tot en les relacions de treball. L’Agenda dissenya unes relacions diferents però no tenim perquè tombar tots els fonaments actuals. Hem d’adaptar-los a la nova visió de sostenibilitat. Queden onze anys d’aquí al 2030. Corregirem moltes tendències, esperem complir amb tots o quasi tots els objectius. Ens hem d’esforçar. Els canvis de sistema són processos, transicions. Si es treu molta gent de la pobresa, si es protegeix decisivament el Planeta, es redueix dràsticament el consum de combustibles fòssils, es va cap a noves formes d’energies renovables… Cada vegada ens fabricarem i consumirem nosaltres mateixos l’energia. Es tracta d’avançar al màxim amb aquesta nova visió.

 

Els dos primers objectius de l’Agenda 2030 són acabar amb la fam i la pobresa al món, mals que arrosseguem des de sempre. Veure’ls amb un cert escepticisme és comprensible

Amb els Objectius del Mil·lenni es va reduir a la meitat el nombre de persones que se n’anaven a dormir amb gana, la qual cosa era extraordinària. Ens hem vist ara en una situació diferent. La pobresa sorgeix, fins i tot, als països més desenvolupats. Cal visibilitzar-la. En no veure-la ens sembla que no existeix i no som conscients que a Espanya hi ha un 20% de la població que viu en risc d’exclusió i un gran problema de pobresa infantil. Serà possible acabar amb la fam i la pobresa? Hem d’intentar-ho. Tenim els recursos per fer-ho. Sobretot als països més desenvolupats. Hem d’organitzar les mesures de visibilització, de suport i d’inclusió. Als llocs on hi ha extrema pobresa en molts casos està vinculada a situacions de crisi, d’inseguretat, conflictes, guerres, sequeres, canvi climàtic… Estic parlant de països com els de la franja subsahariana, el Sahel, el sub-Sahel, la República Democràtica del Congo, Burkina Faso,… Hi ha d’haver actuacions diferents i amb molts recursos… Són manifestacions de pobresa a les quals s’hi ha de fer front. Tenim el coneixement, la ciència, les estructures polítiques globals, els acords internacionals, un compromís de tots els països…Es tracta d’injectar l’energia per fer-ho i no desanimar-nos.

 

Tots? Els Estats Units, Rússia, Xina s’arremangaran de debò per fer-ho?

És veritat que sembla que s’ho miren una mica de cantó però tots van signar l’Agenda 2030. Als Estats hi ha alcaldes i governadors molt actius en el tema del canvi climàtic. El setembre passat, Donald Trump va fer un discurs a les Nacions Unides que va xocar per la duresa, l’aïllacionisme, la insensibilitat davant la situació mundial, el ‘American first’ sempre… Mentre això passava, el governador de Califòrnia havia organitzat una cimera mundial de representants de ciutats, territoris i països al seu estat, un dels més afectats pel canvi climàtic, que va ser d’un gran compromís. I al mateix temps, l’alcalde de Nova York, una ciutat molt vulnerable al canvi climàtic que té parts de Long Island que s’estan enfonsant, va llençar una campanya a totes les escoles públiques donant cantimplores als nens perquè deixessin d’utilitzar les ampolles de plàstic. És només un alcalde però com ell n’hi ha molts. Als Estats Units, la gran lluita contra el canvi climàtic i l’exclusió social la lideren els alcaldes i molts governadors. Evidentment, el president viu i actua de forma diferent però els qui estan en contacte amb la població dia a dia estan prenent mesures molt bones. Respecte a d’altres països és veritat que els dubtes creixen en alguns casos però hem de mediatitzar molt més les bones accions de la societat civil, de moltes administracions de tot tipus. És imprescindible abocar-se a aquesta causa.

 

La superació de la desigualtat de gènere s’inclou als ODS. 2018 ha estat un gran any per aquesta reivindicació que topa, ara, amb l’ascens a la presidència del Brasil d’un masclista declarat i a Espanya amb el creixement del partit VOX, que vol derogar la llei contra la violència de gènere

Les idees que ha expressat aquest partit li han suposat un rebuig social i unes crítiques molt potents. La desigualtat de gènere és un tema fonamental. Portem molts anys en aquesta situació però alhora el grau de consciència que tenim ara no l’havíem vist mai. A Espanya i a molts països és un camí de no retorn. Sembla impossible que continuï havent-hi dones que morin apallissades per les seves parelles. Però les noves generacions s’han mobilitzat. És un moviment de dones però la majoria dels homes hi estan d’acord. És molt preocupant que surtin idees com les que esmenta però mai no havíem estat tant combatius com ara en legislació, rebuig social, mobilització, empatia, mesures administratives i legals no només de protecció de les dones sinó d’exclusió de les persones que abusen. És un tema que entristeix però on no podem baixar la ningú.

 

Quin paper ha de jugar Espanya en la consecució d’aquests objectius?

Espanya s’ha agafat tant seriosament l’aplicació de l’Agenda 2030 que crec que en aquests moments liderem els països de la Unió Europea. Va adoptar els seus objectius fa tres anys però no estaven al centre de la política del govern. Ara els hi hem posat. En crear l’Alt Comissionat en fem divulgació, mobilització i una acció que és fonamental que consisteix a mesurar l’impacte que té cadascuna de les decisions que es prenen i com anem progressivament complint millor els objectius i les metes. Cada meta té uns indicadors i els anem seguint. Vam començar el setembre i ja tenim la primera anàlisi, que hem penjat a la nostra plana web. El lideratge espanyol es nota en la mobilització de tots els actors públics. El dia abans de Cap d’Any tots els ministeris van exposar els seus compromisos per 2019 i van posar l’anella de l’Agenda a les seves xarxes socials. He parlat de la mobilització que estem fent del sector privat. També ho fem amb les universitats, per veure com es posen ulleres ODS en els seus espais, els seus plans d’estudi i la seva investigació. Hem portat aquesta mobilització a les institucions europees, que estaven molt sensibilitzades en temes mediambientals, però tenien més coixa la part social, d’inclusió. El president del govern espanyol, a les conclusions del Consell Europeu d’octubre, va demanar i es va acceptar que s’incloguessin més accions en aquest apartat. El primer semestre de 2019, aprofitant el canvi de legislatura a les institucions europees, farem una mobilització a Brussel·les demanant que incloguin la visió 2030 i que no es mesuri la seva planificació i acció en base als seus cinc anys de legislatura sinó de forma més global i incorporin accions concretes pel seu compliment. Els dies 14 i 15 de gener tenim una reunió a Brussel·les amb tots els meus homòlegs de la Unió Europea per treballar més coordinament. És imprescindible que els partits polítics incorporin l’Agenda als seus manifestos electorals i en parlin. Que els ciutadans puguin demanar-los explicacions. Aquest gener portarem aquest missatge a la reunió que ha organitzat la Federació Espanyola de Municipis i Províncies a Soria. Tothom s’ha de posar les ulleres 2030.

 

Barcelona, Catalunya, també?

Estan fent moltes coses. A nivell d’habitatge, medi ambient, mobilitat, inclusió… Se n’han de fer moltes més, clar. Un tema molt important és la transparència, la comunicació, el diàleg amb el ciutadà. També la millora del transport públic i de les infraestructures. Tot això s’inclou a l’objectiu 16 de l’Agenda. Tenim un territori excepcional però que pateix problemes medi ambientals, d’aigua, exclusió, pobresa, model de consum… Ho hem d’anar corregint amb les mesures 2030. S’ha de formar els funcionaris, les persones que treballen a les administracions perquè vegin el valor de l’Agenda en la seva actuació.

 

I la gent, els ciutadans, què hem de fer?

Ser conscients que hi ha alternatives. Molta gent ho és. I adaptar la nostra vida quotidiana a l’entorn diferent que volem, canviar molts dels usos i costums quotidians que tenim, com ens movem, què consumim, com ens relacionem amb els altres i incorporar-ho a la nostra manera de fer. Ho hem de divulgar a les escoles. Cadascú ho manifestarà a la seva manera. Els uns entraran més per la via de conservació del medi ambient, d’altres per la via social, d’altres per totes. En diem un nou contracte social, on les persones estan en el centre.