Política i història

Estàndard

La força de Vox amenaça la lluita contra la violència masclista

La irrupció de la ultradreta en la política espanyola i l'ascens de polítiques reaccionàries en molts països posen en perill, de nou, els drets de les dones

Els governs sustentats per partits d’ultra dreta o els règims totalitaris tenen com a denominador comú la reacció contra la defensa dels drets de les dones i dels homosexuals. Veuen la dona alliberada i progressista com un enemic, mentre defensen un model de família com s’ha entès sempre. És a dir, un sistema patriarcal: on la dona té un paper de submissió i l’home tot el poder.

El moviment #metoo (la denúncia iniciada per les actrius de Hollywood contra els abusos sexuals) i la mobilització del passat 8 de març (8M) han trastocat els fonaments del sistema patriarcal. El moviment feminista va néixer com una ideologia per combatre al masclisme, que és un sistema per mantenir el poder de l’home sobre la dona. Un poder que la ultradreta vol conservar a tota costa.

Santiago Abascal, líder del partit Vox, d’extrema dreta, va utilitzar el sexisme (discriminació per raó de sexe) durant la seva campanya electoral en les eleccions autonòmiques andaluses del desembre. Vox amb un discurs en el qual estava molt present l’odi al feminisme va aconseguir 400.000 vots, y 12 diputats que han estat claus per constituir el nou govern format per Partit Popular i Ciudadanos.

Vox també es mostra bel·ligerant contra les associacions feministes o bé, organitzacions que treballen a favor de les víctimes de violència de gènere. És més, el partit d’ultra dreta manté una actitud ‘negacionista’. És a dir, nega l’existència de les dades oficials que demostren que a Espanya existeix un problema sistèmic de violència masclista. Segons les dades del Consell del Poder Judicial, un total de 975 dones han estat assassinades des del 2003 per les seves parelles o ex parelles. L’any passat van ser assassinades 47 dones i 39 nens i nenes es van quedar orfes.

Contradiccions en l’àmbit de la dreta

Les negociacions de Vox amb el Partit Popular per donar-li els seus vots i, així, poder accedir a la presidència de la Junta d’Andalusia, han posat en evidència contradiccions dins els partits de dretes. Vox exigeix la derogació de la Llei de violència de gènere (Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la violència de Gènere), que va ser fruit d’un pacte d’Estat durant el Govern de Mariano Rajoy. En el fons, el pacte i la Llei formava part dels amplis consensos entre els partits democràtics. Tot i que el Partit Popular després no va fer res per la seva aplicació.

De fet, durant el mandat de Mariano Rajoy es van tancar, per manca de subvencions, moltes associacions i organitzacions no governamentals (ONG) que treballaven en favor de les víctimes de violència de gènere. Ha estat una estratègia silenciosa i silenciada en moltes ocasions. Pràcticament no hi ha hagut informació al respecte, però així ha estat, sota el paraigua de les retallades.

Una amenaça que va més enllà de Vox

Mentre des de la Unió Europea s’està lluitant per aconseguir una convivència més igualitària entre homes i dones, els partits d’extrema dreta i els règims totalitaris caminen en direcció contrària. I ho fan sense complexos. Com ha fet Vox, que ha convertit la negació de la violència masclista i l’odi als moviments feministes en un instrument polític per aconseguir vots.

En la campanya, Abascal apareixia en un vídeo cavalcant pel camp, amb un missatge clar de mascle alfa, de conqueridor, de poder masculí sense embuts. No ha estat una idea original de Vox: aquesta imatge també la va utilitzar Vladímir Putin fa uns mesos. (Putin arribà més lluny que Abascal, ell cavalcava amb el tors despullat). No es tracta d’una coincidència, és una estratègia.

Putin ha impulsat lleis que representen una regressió en el dret de les dones. Per exemple, a Rússia torna a ser legal que un home pegui a una dona (quan diem legal, volem dir que no està sancionat per cap llei). A Rússia es veu una de les relacions directes entre un règim totalitari i el tractament de gènere. De la mateixa manera, Abascal ha fet una campanya on demanava suprimir la llei contra la de violència de gènere i parlar, en tot cas, de violència domèstica.

Ara, per primer en cop, s’ha vist que la Llei de violència de gènere és més fràgil del que pensàvem, que no és un dret estable i plenament aconseguit per la ciutadania. No. I, ara, de cop moltes dones han vist que la violència de gènere depèn també de les ideologies. Segurament sempre ha estat així, però tot estava maquillat. Ara, ha sortit a la llum.

Comprova els teus coneixements!

¿Qué es el patriarcado?

¿Cuántas mujeres han sido asesinadas por sus parejeras o ex parejas en España desde el año 2003?

El partido Vox es de…

Ànims, has completat un 0%