Societat

Estàndard

El MIR: un examen decideix el futur dels metges i de la sanitat


Els nous metges, després de sis anys d'Universitat, s'enfronten a la prova més important de la seva carrera, la que decidirà quina serà la seva especialitat. I el nombre d'especialistes també és clau per la qualitat del sistema sanitari del país

La carrera de Medicina és la més llarga. Perquè té un curs més que les altres. I perquè després de sis anys d’estudi, per tenir una especialitat s’ha de ser Metge Intern Resident (MIR). Això representa entre quatre i cinc anys fent practiques a hospitals o a centres d’assistència primària. Però no tothom hi pot accedir. A Espanya, aquests anys s’han examinat 15.475 aspirants per només 6.797 places. El que suposa que només el 44% dels metges que s’examinin obtindran una plaça.

Aquesta plaça els ha de permetre completar la seva formació i entrar en el sistema sanitari públic. Per això és tant important.

Un cop acaben la carrera universitària, els metges tenen l’oportunitat de fer una especialitat. Per accedir-hi és necessari fer l’examen MIR per obtenir una plaça de feina i formació com a Metge Intern Resident. La convocatòria d’aquest any s’ha celebrat el 2 de febrer.

Un cop realitzes l’examen obtindràs un número que serà la posició a partir de la qual pots triar l’especialitat. Així, els nervis s’accentuen a mesura que s’apropa la data i més si vols optar a una especialitat que, històricament, s’acaba amb els primers números.

L’especialitat que ofereix, de llarg, més places, és Medicina Familiar i Comunitària. Les seves 1.914 places representen gairebé un terç de l’oferta. Per altra banda, les especialitats amb menys oferta són les cirurgies: toràcica (26 places en total, 6 a Catalunya), cardiovascular (24 places, 5 a Catalunya) i pediàtrica (23 places, 5 a Catalunya). Aquesta última acostuma a estar entre les especialitats que abans s’adjudiquen, i que per tant s’acaben, més ràpid.

Pel que fa a rapidesa, l’especialitat de dermatologia ha estat la que ha esgotat places més aviat a l’assignació en els darrers tres anys. En total, s’ofereixen 94 places d’aquesta especialitat, 15 de les quals a Catalunya. La segueixen en demanda cirurgia plàstica, que ofereix 40 (6 a Catalunya) i cardiologia, que en té força més i arriba a les 168 places (22 a Catalunya). Medicina familiar és sovint una de les últimes especialitats en adjudicar totes les places, també donat per la quantitat d’oferta que té.

La manca de places per formar-se en una especialitat no és només un problema pels metges. És un problema pel sistema sanitari. Les retallades a la sanitat pública a causa de la crisi, falta de planificació i la precarietat laboral han fet que faltin metges en diverses especialitats. El Ministeri de Sanitat reconeix que falten metges de família, pediatres, anestesistes, uròlegs i en els camps de la reanimació i radiodiagnòstic.

És una paradoxa perquè falten especialistes, mentre cada any es graduen 7.000 metges (hi ha 42 facultats de medicina a Espanya). La solució és molt difícil a curt i mitjà termini perquè formar un especialista necessita molts anys.

 

La gran decisió

La decisió és doble. Què t’agrada més, on creus que pots encaixar millor i on podràs aportar més. I on vols iniciar el desenvolupament de la teva carrera professional: si a una gran ciutat o tornar on havies crescut. Un hospital gran, amb moltes places de residència i alta tecnologia, o a un centre més petit, més específic.

 

Violeta Uriach, resident de medicina de família i comunitària al CAP Roger de Flor

 

Violeta Uriach, vocal del grup de residents de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) creu que si bé el dia de l’examen la gent viu nervis, encara és pitjor el dia de la tria de plaça a Madrid. “Que no s’angoixin i que triïn amb calma: cal que t’agradi l’especialitat, el seu dia a dia i el tipus de pacients que tractaràs”, aconsella Uriach.

Un altre exemple de nervis el trobem en Josep Balanyà, resident d’urologia a la Clínica Puigvert. Balanyà també afirma rotundament que el pitjor dia no és el de l’examen, sinó el de la tria. Amb un molt bon número, el 1.212, es va endur l’última plaça d’urologia a Barcelona. “Abans de triar dubtes entre diverses opcions també perquè pots voler molt una cosa però potser t’hauràs de conformar amb una altra”, valora Balanyà.

 

Josep Balanyà, resident d’urologia a la Fundació Puigvert, junt a un company

 

Ell, com la resta de persones que adquireixen un número després de realitzar l’examen MIR, va visitar diversos centres per veure com seria treballar en cadascun d’ells: “un cop et vas fent a la idea de quines places podràs triar, visites hospitals per parlar amb metges i residents i resoldre dubtes que t’ajudin a escollir”.

Balanyà explica la seva experiència: “les residències són dures pel que fa a horari laboral, de càrrega de feina i a vegades t’emportes a casa preocupacions i material per estudiar i llegir. És un treball molt exigent. Però també molt bonic i que val molt la pena”.

Marcos Pérez és metge de medicina intensiva i tutor de residents a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Donat que es pot estudiar Medicina a moltes universitats, Pérez descriu el sistema MIR com un embut. “Formem molts metges que, pel nostre sistema actual, si volen seguir dins la sanitat pública, necessitaran una especialitat a la qual potser no poden optar”, explica. Denuncia que en algunes especialitats formen poca gent perquè des del Ministerio de Sanidad no els assignen més places tot i que els hospitals tenen capacitat per a més residents. Pérez afegeix que això fa que en acabar la residència aquests nous metges especialistes trobin feina directament i que encara en segueixin faltant.

Així, realitzar el MIR i obtenir un número que et permeti triar l’especialitat desitjada t’assegura, després de 6 anys de carrera i uns mesos forts d’estudi, feina i formació per a 4 o 5 anys més, depèn de l’especialitat, i un futur assegurat. Estudiar 12 anys de carrera és dur, però pot ser la millor decisió de la teva vida.

Pérez parla dels residents d’avui com estudiants amb les idees i els objectius molt clars: “des del punt de vista clínic i d’investigació saben el que volen fer i ho fan molt compromesos amb els seus principis”.

 

Històries d’angoixa i felicitat

Les vivències dels qui s’han examinat són prou semblants: aïllament, nervis i molt estudi. Judit Riera és resident de tercer any de farmacologia clínica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Remuntant-se a l’època d’estudi intens, la descriu com una etapa molt estressant: “cada dia anava a la facultat i ens enclaustràvem amb sis o set companys més. Es percebien moltes ungles mossegades, pentinats de guerra, cuetes molt altes, gent que inclús dormia a la facultat si venia de lluny…”.

Aquest ambient també es traslladava a casa on Judit Riera recorda que tothom anava més amb compte a l’hora de parlar-li, que ningú li deia res negatiu i eren més tolerants si estava irritable. Nou mesos estudiant entre 8 i 10 hores van fer que Riera descrigui avui el MIR “com un embaràs”.

Recorda el moment de sortir de l’elecció de plaça amb sentiments contradictoris: “incertesa per com serà la teva vida a partir d’ara, si t’agradarà el que has triat, que et faran fer a l’hospital… i molta felicitat al mateix temps”. Amb un 5.500 aproximadament al MIR, una noia que es trobava tan sols tres números davant seu es va endur una de les dues places que hi havia per farmacologia clínica a Vall d’Hebron. Van ser els minuts de més patiment concentrat que recorda per si algú altre s’enduia el que volia.

Un altre exemple és el d’Arnau Salvany, resident de primer a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a l’especialitat d’al·lergologia. Explica que encara està intentant assimilar la seva decisió però que està molt content. Amb pocs números més enllà del 2.500, Salvany va ser el primer de Catalunya en triar l’especialitat d’al·lergologia però saber que només hi havia una plaça on ell volia anar el feia estar nerviós.

Salvany recorda l’època del MIR com una etapa on semblava que ho estudiessis tot de nou, on cada dia acabaves amb molt mal de cap. El dia de l’examen va sortir amb la idea que li havia anat malament però semblava que tothom pensava el mateix: “si a tots ens havia sortit malament, entraríem els menys dolents, vaig pensar”. Tres mesos de vacances i de ruta per hospitals després el van fer acabar triant al·lergologia a la Vall d’Hebron.

Etiquetes

Comprova els teus coneixements!

Quantes facultats de Medicina hi ha a Espanya?

Marcos Pérez, metge de medicina intensiva i tutor de residents a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, defineix el MIR com...

Quina és l'especialitat mèdica en la qual s'ofereixen més places per ser especialista?

Ànims, has completat un 0%