Cultura

Estàndard

Jesús Vidal: “gràcies per premiar inclusió, diversitat i visibilitat”

Jesús Vidal, premiat com a millor actor revelació per Campeones, va convertir el seu discurs en una reivindicació d'una vida plena per a les persones amb discapacitat. Va ser el missatge més emocionant de la Gala dels premis Goya del cinema espanyol

“Senyores i senyors de l’Acadèmia, vostès han distingit com a Millor Actor Revelació a un actor amb discapacitat. No saben el que han fet. Em venen al cap tres paraules: inclusió, diversitat, visibilitat, quina emoció! Moltíssimes gràcies!”, Així va començar el seu discurs Jesús Vidal a la Gala dels Goya. Jesús Vidal és un dels protagonistes de Campeones, que va ser escollida com la millor pel·lícula del cinema espanyol en 2018.

En gran mèrit de Campeones ha estat, precisament, fer visible la diversitat de les persones, primer pas per aconseguir una societat inclusiva. Per això, les paraules de Jesús Vidal van ser el millor retrat de la pel·lícula.

El moment més emocionant del discurs de Vidal va arribar quan es va dirigir a la seva família. “Em vas ensenyar la vida amb els ulls de la intel·ligència del cor”, va dir en referència a la seva mare. Al seu pare li va dedicar aquestes paraules: “gràcies per haver viscut, gràcies per lluitar tant per mi, perquè eres la persona amb més tendresa del planeta sense pretendre-ho i perquè amb només un somriure canviaves i canvies el món”.

“Estimats pares, a mi sí que m’agradaria tenir un fill com jo, perquè tinc uns pares com vosaltres”, va concloure Vidal mentre tots els assistents a la gala s’aixecaven dels seus seients per aplaudir emocionats.

 

 

La pel·lícula, dirigida per Javier Fesser, va ser la més vista a les sales de cinemes espanyoles el 2018. Les persones amb discapacitats intel·lectuals que conformen el repartiment (Alberto Nieto, Roberto Chinchilla, Jesús Vidal, Jesús Llac Solís, Fran Fuentes, José de Luna, Sergio Olmo, Glòria Ramos, Alberto Nieto Fernández, Julio Fernández i Stefan Nieto) van ser elegits en un càsting pel qual van passar 600 aspirants.

En unes declaracions a la revista Fotogramas, Javier Fesser recorda que “només vam poder triar a deu, però tots han participat en el resultat perquè inspiraren frases, gestos, detalls i reaccions que després es veuen en pantalla. Gràcies a ells he conegut en profunditat el món d’aquestes persones, que em va enamorar des del principi”.

Javier Fesser explica que buscava la capacitat d’emocionar i trobar la veritat. “I el fet que siguin discapacitats no va suposar cap dificultat extra. L’autèntic desafiament va ser filmar una pel·lícula coral amb deu persones que no són actors. Van suplir la seva falta d’experiència amb un entusiasme envejable”.

La idea de rodar la pel·lícula va sorgir després de la lectura d’un article que explicava la història del Club Esportiu Aderes de Burjassot, a València, i en què es parlava de Ramon Torres, capità de l’equip paralímpic al qual van retirar la medalla d’or que va guanyar en els Jocs de Sidney 2000 en considerar que diversos membres de l’equip no tenien “la suficient deficiència intel·lectual”.

La majoria dels actors de la pel·lícula no havien jugat mai a bàsquet, de manera que van passar els dos mesos previs al rodatge entrenant. Durant aquest temps, es va crear una magnífica relació personal entre ells que es traspassa a la pel·lícula. Fesser és el director de pel·lícules com El milagro de P. Tinto, La gran aventura de Mortadelo y Filemón i Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo.

Quan es va estrenar la pel·lícula, un dels crítics més prestigiosos, Carlos Boye-ro, va mostrar la seva “admiració cap a la capacitat de risc i l’esplèndid treball que ha realitzat Javier Fesser amb els protagonistes. Ha esquivat altres perills com el tendresisme o el to sensibler que podria acompanyar al delicat tema. És una pel·lícula estranya. En el bon sentit”.