Actualitat il·lustrada

Estàndard

8M: la protesta dels mil motius

La mobilització feminista del passat 8 de març va tornar a ser massiva. La vaga i les manifestacions a favor de la igualtat van tenir encara més seguiment que en 2018, l’any que ja ha passat a la història com el de la protesta global de les dones. Les concentracions reivindicatives es van succeir a tot Espanya. Segons estimacions oficials, la manifestació de Madrid va reunir entre 350.000 i 375.000 persones i  a Barcelona o València, més de 200.000 a cada ciutat.

La mobilització va ser acompanyada, com l’any passat, per una jornada de vaga laboral, de cures i de consum. I aturades de dues hores en els centres de treballs, convocats pels sindicats majoritaris. La vaga va tenir un gran impacte en el sector de l’educació. La força de la mobilització feminista a Espanya ha convertit a les dones espanyoles en un referent internacional.

Davant la irrupció de VOX i els seus plantejaments masclistes,  el manifest de la convocatòria proclama que “defensem una forma de conviure i ho volem fer totes, unides, enfortint les nostres aliances amb altres moviments socials. Així ens enfrontem als que fan la seva política des de la mentida i el menyspreu a les dones, des de la por, l’odi, la victimització i el ressentiment”.

El lema de la protesta era “tenim mil motius”. Només alguns: les dones pateixen pitjors treballs, pitjors salaris, sostre de vidre, violències masclistes i sobre elles recau la majoria de les cures. I, malgrat tot, segons un estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, el 56% dels joves continua defensant posicions masclistes. Sovint sense ser-ne conscients.