Món

Estàndard

Hong Kong, la ciutat que desafia la Xina

Els habitants de Hong Kong se senten orgullosos dels drets que van heretar de l’antiga metròpoli, Gran Bretanya, i de les seves llibertats, encara que mai van gaudir d'una democràcia plena. Ara formen par de Xina, però lluiten per mantenir la seva autonomia en front un règim de partit únic i que reprimeix tota dissidència

Hong Kong era una ciutat que durant anys només es relacionava amb el luxe, les finances i per ser la més cara del planeta, on el preu d’un apartament no baixa del milió d’euros. Des de principis de juny, però, encapçala les notícies dels mitjans de comunicació de tot el món a causa de les manifestacions multitudinàries que protagonitzen els seus estudiants durant els caps de setmana.

Al principi, protestaven contra una polèmica llei d’extradició que hauria augmentat la influència de la Xina sobre el govern local, però ara també reclamen que s’investigui la repressió policial, que s’alliberi als detinguts en les protestes i que s’apliqui el sufragi universal en aquesta antiga colònia britànica. Unes mobilitzacions que no se sap molt bé ni com ni quan acabaran.

La metxa va encendre als carrers de Hong Kong quan la cap de l’executiu local, Carrie Lam, va decidir presentar una llei que permetria extradir a Xina, Taiwan i Macau, fugitius acusats d’haver comès delictes greus en aquests territoris. La iniciativa va provocar una onada de protestes, començant pels jutges, que es van manifestar pel centre de Hong Kong per considerar que la proposta atemptava contra la independència judicial i exposaria als extradits a l’opaca justícia xinesa, supeditada al Partit Comunista.

Carrie Lam va justificar la seva iniciativa. Va explicar que l’origen era l’assassinat a Taiwan d’una jove embarassada de 20 anys a mans del seu nuvi, de Hong Kong, el 19 al febrer del 2018 i que no es podia atendre la demanda de la justícia taiwanesa perquè no hi ha cap acord d’extradició entre els dos llocs.

De res van servir les seves explicacions, ni les garanties que els tribunals de Hong Kong tindrien l’última paraula. El temor que la llei servís d’empara a Pequín per reclamar a activistes polítics o religiosos crítics amb el règim xinès es va imposar i va donar pas a unes mobilitzacions que han tret al carrer a milions de ciutadans i s’han convertit en les més nombroses que ha viscut l’antiga colònia britànica.

Batalles campals

Les protestes, iniciades el 9 de juny, han adquirit un caràcter cada vegada més reivindicatiu i violent, fins transformar els xocs amb la policia, que han detingut més de 1.200 persones, en veritables batalles campals. Fins i tot l’aeroport, el vuitè del món en tràfic de passatgers, va ser bloquejat diversos dies pels manifestants en una acció sense precedents.

En moltes parts del planeta han sorprès aquestes mobilitzacions, que han arribat a concentrar fins a dos milions de persones. No obstant això, aquest tipus d’accions no són noves des que la metròpolis va retornar a la Xina el 1997 i descriuen la creixent desconfiança que s’ha instal·lat entre els 7,5 milions de persones que viuen en aquesta ciutat sobre que Pequín respecti els seus drets i les seves llibertats.

Els hongkolengs temen que el Govern xinès no respecti el principi ‘d’un país, dos sistemes’, que la primera ministra britànica, Margaret Thatcher, i el líder xinès Deng Xiaoping van pactar el 1984 durant les negociacions, en les que van segellar el retorn de la ciutat a la Xina. Tancaven així  99 anys de cessió d’aquests territoris a l’imperi britànic com a conseqüència de les derrotes de l’imperi xinès en les anomenades guerres de l’opi (1839-1842 i 1856-1860). Un acord que permet a Hong Kong disposar fins al 2047 de moneda pròpia i un sistema judicial independent, així com de llibertat d’expressió i reunió. Uns drets impensables per als habitants de la resta del territori xinès.

El recel dels habitants de la ciutat de la badia perfumada (un qualificatiu que es remunta a quan hi recalaven els vaixells carregats d’espècies amb destinació als ports europeus) ha anat creixent des de principis del segle XXI, a causa dels intents de les autoritats locals de promoure lleis de l’agrat de Pequín. Iniciatives, totes elles, que han xocat amb la resistència dels habitants de Hong Kong, que se senten orgullosos de l’herència britànica i de les seves llibertats, encara que mai van gaudir d’una democràcia plena.

La primera gran manifestació de rebuig a Pequín va ser el 2003. Aquest any les autoritats locals van intentar promulgar una llei de seguretat nacional per prohibir la “traïció, la secessió i la subversió” en contra del govern de la Xina. La iniciativa va treure al carrer a més de mig milió de persones, temoroses de veure restringits els drets de llibertat d’expressió i d’opinió i les autoritats locals van fer marxa enrere i van retirar el projecte.

Els precedents de 2012 i 2014

El 2012, la mobilització ciutadana va ser encara més gran quan els responsables de l’Executiu local van intentar incloure en el pla d’educació classes de patriotisme nacional, en què es enaltien les virtuts del règim de partit únic i els èxits del partit comunista xinès al desenvolupament del gegant asiàtic, enfront de les democràcies occidentals. En la seva defensa, les autoritats locals esgrimien la importància de conrear el sentiment d’orgull nacional i de pertinença a la Xina. La iniciativa tampoc va prosperar.

I en el 2014 va esclatar l’anomenada Revolució dels Paraigües, un moviment liderat pels estudiants que va ser batejat d’aquesta manera perquè amb ells es defensaven dels gasos lacrimògens i el gas pebre que els tirava la Policia. En aquesta revolta, que es va perllongar per espai de 79 dies, els joves van paralitzar el centre de la ciutat reclamant eleccions democràtiques.

Hong Kong, Xina – 19 d’octubre de 2014: La policia antidisturbis dispersa els manifestants amb una batuta a la zona ocupada al districte de Mongkok.
Quan la policia va allunyar els manifestants, va llançar milers de gasos lacrimògens i es va convertir en un mar de núvols.

Els estudiants recolzaven les seves reivindicacions en què Pequín s’havia compromès el 2007 a permetre alguna forma de sufragi universal per a les eleccions a president d’aquesta regió autònoma xinesa al 2017. Aquesta fórmula va consistir en què els habitants de la ciutat votessin entre tres candidats proposats per Pequín. Un canvi, considerat insuficient per avançar cap al sufragi universal respecte a la norma que imperava fins a aquest moment. Un sistema que consistia que un comitè de 1.200 persones que representaven a tots els sectors productius i socials de Hong Kong -la majoria d’ells proclius al règim comunista- elegia al pròxim president d’entre una terna de tres candidats proposats per Pequín.

Però la rebel·lió dels estudiants va fracassar. Les autoritats de Pequín no es van moure ni una mica. En realitat, va ser pitjor, ja que van interpretar que els de Hong Kong no acceptaven les seves reformes, les van retirar i van advertir que a partir de llavors es mantindria el mecanisme electoral existent. Una fórmula que va portar a la presidència el 2017 a Carrie Lam.

No obstant això, el germen de la revolta ja havia calat entre els joves de Hong Kong, preocupats pels intents de la Xina de voler imposar la censura i limitar les seves llibertats i que Hong Kong sigui governada en el futur sota el mateix sistema que el conjunt de la República Popular xinesa. Un recel que els va portar a sortir al carrer el 9 de juny i promoure una nova onada de mobilitzacions contra un projecte de llei d’extradició que, després de la retirada de la iniciativa, s’han transformat en unes reivindicacions per la implantació del sufragi universal.

Potser ara tornin a fracassar, com ho van fer al 2014, però saben que l’actual règim d’autonomia que gaudeix Hong Kong acaba el primer de juliol de l’2047 i que fins a aquesta data tenen temps per reclamar democràcia a la Xina, un règim de partit únic que amb la seva evolució marcarà el futur d’aquesta metròpolis asiàtica.

Comprova els teus coneixements!

Quins drets té reconeguts Hong Kong en els acords signats entre la Gran Bretanya i la Xina en el 1984?

Quan acaba l'actual estatus legal de Hong Kong?

Quin nom va rebre la gran protesta del 2014?

Ànims, has completat un 0%