Política i història

Estàndard

Quatre eleccions en quatre anys: com hem arribat fins aquí

El 10 de novembre es celebren de nou eleccions generals a Espanya. És el resultat de la situació de bloqueig que viu la política espanyola i el gran enigma és si ara, per fi, es podrà formar un govern pels propers quatre anys

Les eleccions generals del 10 de novembre seran les quartes en quatre anys. El darrer cicle electoral sencer, va ser la legislatura del 2011 al 2015, però després de les eleccions de desembre del 2015, va començar la crisi de governabilitat. El PP va passar de governar amb majoria absoluta a governar en funcions amb una majoria insuficient de 123 diputats dels 350 de la cambra.

El PSOE, amb 90 diputats, el pitjor resultat fins aleshores, va intentar l’assalt a la Moncloa. El pacte amb Ciudadanos va ser insuficient i Pedro Sánchez va fracassar en l’intent d’investidura en dues votacions consecutives. Rajoy tampoc va aconseguir suports per poder anar a una investidura, i es van repetir eleccions al juny de 2016. El PP va obtenir 14 diputats més i va arribar als 137. El partit taronja d’Albert Rivera aleshores va canviar de parella de ball i va donar suport al govern del PP. Però Rajoy, va topar amb dues grans pedres en el camí de la seva tercera legislatura com a president del Govern espanyol, els casos de corrupció del PP i la situació a Catalunya.

En aquest context, el líder socialista es va refer i el PSOE a través d’una moció de censura amb el suport de la majoria absoluta de la cambra (inclosos els nacionalistes catalans i bascos) va aconseguir un govern en solitari el juny del 2018. El govern de Sánchez, va ser doncs el primer fruït d’una moció de censura de les 4 presentades. Govern atípic, no sorgit de les urnes, que a més ha hagut d’aplicar els pressupostos del PP.

Sánchez va convocar eleccions a l’abril d’aquest any, i la jugada li va sortir bé, el PSOE va tornar a guanyar unes eleccions generals, no ho feia des del 2008. Els 123 diputats i diputades, no van ser suficients però, per aconseguir la investidura a la tercera, i davant el fracàs polític general per teixir coalicions o pactes de govern, de nou es demana els ciutadans que tornem a les urnes.

La previsió de les enquestes, tot i que a Espanya no afinen tant com a altres paísos, és que tornarà a haver-hi un Congrés dels Diputats molt plural i fraccionat, i, sense majories suficients ni a l’esquerra ni a la dreta de l’espectre polític. Malgrat que el sondeig del CIS auguri una millora de resultats pel PSOE, si aquests es confirmessin, Sánchez necessitaria igualment pactar amb Unidas Podemos o amb Ciudadanos. 

Una pràctica habitual en altres països europeus, las de governs de coalició, a Espanya encara és una assignatura pendent. Des de l’abril no ha canviat res en el posicionament dels principals partits polítics com per a pensar que ara si sigui possible arribar a un acord per a governar. Ens podríem trobar doncs, en un carreró sense sortida que impossibiliti la governabilitat com l’hem coneguda fins ara.

Cal recordar que les èpoques de les majories absolutes i del bipartidisme, ja fa anys que van acabar amb la irrupció de nous partits com Ciudadanos i Podemos.

El 10-N encara té més novetats, en províncies importants -algunes de les més poblades-, i per tant, amb major nombre d’escons en joc, com Madrid, Barcelona i d’altres es presenta per primer cop una nova formació en l’àmbit de l’esquerra, Más País d’Iñigo Errejón, que podria obtenir representació i atomitzar més el vot d’esquerres.

També a Catalunya hi ha novetats, per primera vegada la CUP, es presenta a unes eleccions generals. Aquest fet pot diversificar també la representació dels partits independentistes catalans a Les Corts espanyoles si la CUP obté representació com també preveuen les enquestes.

Tot i que, a Espanya encara no hi hagi hagut fins ara un govern de coalició, tant els governs de la UCD, com del PSOE i del PP quan no van tenir majoria absoluta, van comptar sempre amb el suport extern de nacionalistes bascos i catalans a través de diversos pactes i acords.

El problema és que ara els partits polítics han arraconat el diàleg, i sense diàleg no hi pot haver síntesi ni acord. Els interessos partidistes, legítims, però perjudicials per a la majoria de la població han generat la situació actual, que potser les urnes no resoldran.

Caldrà doncs sinó volen acabar en la ingovernabilitat, que els diputats que triïn els més de 37 milions de ciutadans amb dret a vot, entre ells votaran per primera vegada 226.771 joves, cerquin l’acord per a formar un govern coherent en funció dels resultats electorals.

El què es pregunten molts ciutadans, és si aquesta repetició del dret a vot, només 6 mesos i mig després de l’anterior convocatòria, permetrà la formació d’un govern estable que prengui decisions per tirar endavant millores socials, i resoldre els grans problemes com la situació a Catalunya, la corrupció, l’atur, el finançament de les pensions, l’accés a l’habitatge, la millora de l’educació i la sanitat, entre d’altres.