Estàndard

Dos temes de debat a classe

Una visió necessària: el ecofeminisme

La mirada ‘biofísica’ de l’economia que ens proposa el Dr. Paavo Järvensivu ens resulta insuficient sense una visió ecofeminista de la vida. El punt de partida és la consciència que l’espècie humana viu encarnada en cossos que són vulnerables i finits. Cossos que cal cuidar al llarg de tota la seva existència i més intensament en alguns moments del cicle vital. El feminisme ha denunciat històricament la naturalització del cos de la dona com a eina per legitimar el patriarcat. Reduïdes a cos/màquina, les dones han estat sotmeses, explotades i obligades a responsabilitzar-se, elles soles, de la cura dels cossos.

Però no tan sols les dones han estat cossificades pel capitalisme/patriarcat. Tots els humans ho estan des del moment en què pel capitalisme cap persona té valor si no se li pot posar preu per comptabilitzar-la en el PIB. I no en té si no treballa, si no ha estat mercantilitzada. Pel capitalisme, els cossos per si mateixos són càrregues improductives. Per tant, prescindibles si no treballen. Contràriament, per l’ecofeminisme però també des del punt de vista dels drets humans, els cossos humans són bens fons, com els bens naturals que proporciona la natura: minerals, fòssils, fotosíntesi, pol·linització. I tenen drets, tots els drets, pel sol fet d’existir, treballin, estiguin mercantilitzats o no. En parlarem abastament en un altre article

 

Crisi ecològica i drets humans

A més a més del ràpid canvi climàtic/escalfament global, la creixent infertilitat del sòl,  la pèrdua de biodiversitat, les sequeres, l’acidificació oceànica, la pèrdua de capacitat de pol·linització i de fotosíntesi, l’augment dels desastres naturals i d’altres perills ambientals, les societats són testimonis de l’augment de la desigualtat, l’augment de l’atur, el lent creixement econòmic, l’augment dels nivells de deute i governs sense eines pràctiques per gestionar les seves economies.

Aquesta degradació de la vida, dels drets, també està causada per la creixent crisi ecològica. A mesura que els costos ecològics i econòmics de l’excessiu consum  industrial continuen augmentant, el creixement econòmic constant a què ens hem acostumat està en perill. Però els responsables de la política, els polítics, els partits, no ho reconeixen ni accepten els problemes subjacents. Tampoc les elits econòmiques que controlen/dominen l’economia vigent, el sistema econòmic capitalista, fan res per evitar-ho, molt probablement, perquè ja els hi va bé.