{"id":30731,"date":"2026-04-08T12:01:06","date_gmt":"2026-04-08T11:01:06","guid":{"rendered":"http:\/\/revistaxq.com\/?p=30731"},"modified":"2026-04-16T12:39:05","modified_gmt":"2026-04-16T11:39:05","slug":"per-que-artemis-ii-es-un-gran-pas-per-a-la-humanitat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/revistaxq.com\/ca\/per-que-artemis-ii-es-un-gran-pas-per-a-la-humanitat\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 Artemis II \u00e9s un gran pas per a la humanitat?"},"content":{"rendered":"

Contemplar el firmament, una nit fosca i en un lloc sense contaminació<\/a> lumínica, és una de les experiències més al·lucinants que tenim a l’abast. Milions de punts lluminosos, situats a distàncies que superen la nostra imaginació, alguns ja inexistents en ser estrelles que s’han consumit, però la llum de les quals encara ens continua arribant… S’estima que existeixen 300 trilions d’estrelles a l’Univers, totes amb els seus planetes. En definitiva, la Terra és un petit planeta, d’una petita estrella (el Sol), que únicament té vuit planetes i que pertany a una galàxia petita de les moltes que s’observen.<\/p>\n\n\n\n

L’origen de la vida a la Terra pot explicar-se en termes religiosos o científics. Malgrat els esforços d’alguns grans pensadors (com Teilhard de Chardin), no és evident que ambdues cosmologies coincideixin. En el terreny de la ciència, els experiments d’Oparin, Miller i Urey apunten a un origen aleatori i no determinista de la vida. És a dir, un procés de molt baixa probabilitat que sorprenentment va acabar produint-se. I si la vida a la Terra ha estat per atzar, costa imaginar que, entre tants milions de planetes existents, només nosaltres hàgim estat els escollits en un procés evolutiu que ha durat milers de milions d’anys. Els humans som uns nouvinguts a la Terra, amb prou feines uns centenars de milers d’anys, i sembla que tenim la capacitat per destruir-la.<\/p>\n\n\n\n

La Lluna, el cos celeste més proper a nosaltres, ha estat objecte d’atracció de poetes i pensadors; contemplar una nit de lluna plena ens fascina. I el viatge de la nau Artemis II, completat amb èxit després de set dies de missió, entre l’1 i el 10 d’abril del 2026.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, ha estat un triomf de la tecnologia. És la primera vegada que la humanitat viatja tan lluny a l’espai i la primera vegada que pot contemplar l’anomenada cara oculta de la Lluna de manera directa, tot i que mitjançant instrumentació ja havia estat observada. Una part de la Lluna roman sempre oculta a causa que el temps de rotació sobre el seu eix és el mateix que el d’orbitar la Terra.<\/p>\n\n\n\n

La tecnologia que ens permet arribar fins a la Lluna és molt semblant a la tecnologia que sustenta guerres letals, amb milers de morts innocents. L’èxit de l’Artemis II ens ha de reconciliar, en els temps durs que vivim, amb la capacitat inventiva i d’innovació de la humanitat. Les tecnologies en si no són ni bones ni dolentes, és (com en tot) l’ús que en fem. Passa també amb l’urani, amb les drogues o amb com conduïm un automòbil per una carretera.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, la tecnologia ens ha permès arribar més lluny que mai del nostre planeta, tan sols un infinitèsim dins de les distàncies de l’Univers. Aquesta és una primera fita, important si la nostra ambició és continuar explorant. Arribar al següent planeta més proper, Mart, suposa ja un viatge de sis mesos d’anada i uns altres tants de tornada amb la tecnologia actual. L’Artemis II és un assaig per arribar cada cop més lluny.<\/p>\n\n\n\n

Ha estat també un experiment amb èxit per situar en un futur proper una estació habitada permanent a la Lluna. Per a això cal provar coets i naus, garantir el suport vital a les tripulacions, comprovar la protecció davant de les radiacions, assegurar les comunicacions, assajar maniobres crítiques, etc. Pot semblar un objectiu molt complex, però si l’estació espacial permanent fa ja 24 anys que funciona, sembla factible situar un punt permanent d’observació i exploració. Per exemple, cal resoldre si a la Lluna existeix o no aigua en estat de congelació. És un tema fonamental: si hi ha aigua, hi ha hidrogen i, per tant, es disposaria d’una bona font inesgotable d’energia.<\/p>\n\n\n\n

Pensar que una colònia permanent a la Lluna garanteix la seva colonització, a la manera d’una pel·lícula de ciència-ficció, perquè, si la Terra esdevé inhabitable, anem a viure al nostre satèl·lit, sembla que no està en els plantejaments actuals. En tot cas, seria un punt avançat per millorar el nostre coneixement i potser port de partida per a viatges més llunyans.<\/p>\n\n\n\n

És molt possible que existeixin també objectius estratègics i econòmics, com establir les bases per a l’extracció de recursos, inaugurant una economia lunar alhora que s’impulsa la ciència. I és molt probable que la colonització de la Lluna persegueixi també objectius no declarats a l’opinió pública.<\/p>\n\n\n\n

El balanç de l’Artemis II és molt positiu: la humanitat ha arribat més lluny que mai a l’Univers, s’ha demostrat que la tecnologia també pot ser útil per avançar en el nostre desenvolupament i, a més, una tripulació multiètnica, internacional i amb presència d’una dona llença un missatge potent sobre quines han de ser les bases dels nostres valors com a civilització.<\/p>\n\n\n\n

I continuen sense resposta les grans preguntes: estem sols a l’infinit? som un atzar únic entre tantes possibles combinacions? i abans del Big Bang, què?<\/p>\n\n\n\n

Ferran Vallespinós Riera
Dr. Ciències Biològiques
Investigador Científic CSIC. Escriptor<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n