Una allau de grans proporcions va sacsejar el 26 d’agost del 2026 amb violència el nord del Nepal i la frontera amb la regió autònoma del Tibet, deixant un balanç desolador. El que va començar com un impactant baluern es va traduir ràpidament en una riuada sobtada que ha arrasat valls senceres, destruït pont, sepultat carreteres i deixat un rastre de destrucció humana i material sense precedents recents en la zona.<\/p>\n\n\n\n
Segons les autoritats locals, el balanç de víctimes deu dies després de la tragèdia era de 1.200 morts i més de 4.000 desaparegudes, una xifra que inclou a nombrosos turistes i pelegrins que es dirigien tradicionalment a enclavaments sagrats com el mont Kailash. Un col·lapse estructural<\/strong><\/p>\n\n\n\n En el seu descens, el torrent va arrossegar amb si aigua, arbres i grans quantitats de terra. Quan aquesta immensa riuada va irrompre al port de Gyirong, el pas fronterer entre la Xina i Nepal, la paret d’enderrocs s’assemblava a un gegantesc “tsunami de terra” que podria haver aconseguit uns imponents 30 metres d’altura.
Les primeres hores posteriors a la tragèdia van estar marcades per la confusió. L’impacte inicial va ser tan violent que els sismògrafs van registrar una sacsejada equivalent a un terratrèmol de magnitud 4,4. No obstant això, les agències especialitzades i els observatoris van aclarir amb posterioritat que no es va tractar d’un moviment tectònic convencional, sinó de la brutal energia cinètica alliberada pel col·lapse massiu d’una massa composta per roca i gel.
Per a comprendre la magnitud física del fenomen, l’investigador en geomorfologia glacial de la Universitat de Monash, Lleven Tielidze, explica en la revista The Conversation<\/em> que l’ocorregut es deu a un immens lliscament de gel i roques. Les últimes anàlisis satel·litàries reforcen aquesta hipòtesi, assenyalant que l’allau massiva va bloquejar temporalment el llit del riu abans de deslligar una violenta maror. <\/p>\n\n\n\n
A diferència d’altres episodis catastròfics recurrents en la zona, les imatges satel·litàries descarten inicialment que el detonant principal sigui una clàssica inundació per desbordament d’un llac glacial (GLOF, per les seves sigles en anglès), encara que es continua investigant la seva possible contribució. El mecanisme apunta al fet que el col·lapse estructural de la muntanya i la glacera van crear aquest tap fluvial, provocant un alliberament sobtat, total i devastadora al llarg de desenes de quilòmetres de llit.
L’investigador incideix especialment en el paper crític que juga el permagel en aquesta fràgil equació. Aquest tipus de sòl, compost per roca, terra i gel, s’ha mantingut a temperatures iguals o inferiors a 0 °C durant moltíssims anys. Tielidze adverteix que, a mesura que el clima global s’escalfa, el permagel es descongela de forma accelerada. Aquest procés compromet greument l’estabilitat del terreny, ja que s’afebleix el gel que funciona com el “ciment” que ajuda a unir la roca i la terra.
En vessants muntanyencs tan empinats com les de l’Himàlaia, aquesta pèrdua de sòl congelat redueix dràsticament l’estabilitat del terreny i augmenta enormement la probabilitat de lliscaments massius. Davant aquesta extrema fragilitat estructural, qualsevol mínima pertorbació, com un simple despreniment de roques o un petit sisme, pot desencadenar un ràpid i letal moviment costa avall de terra i enderrocs.
Els avisos de l’IPCC en 2022<\/strong>
<\/p>\n\n\n\n