Vida

Estàndard

Centenars de balenes s’han encallat a una platja de Nova Zelanda

 

L’espectacular imatge de centenars de balenes pilot encallades a la costa de Nova Zelanda ha fet la
volta al món.. Primer van ser més de 400 les que es van acumular a la zona sorrenca de Farewell
Spit, a la remota badia Golden, al nord-oest de l’illa Sud. Prop de 300 van morir malgrat els
esforços dels voluntaris per mantenir-les en vida i tornar-les al mar. Pocs dies després, unes altres
240 van quedar atrapades a la mateixa platja en baixar la marea. No és la primera vegada que
passa, però fins ara no se n’havien trobat mai tants, d’aquests grans cetacis, junts –més de 600–
agonitzant a la vora del mar.

Què fer davant aquesta situació?

La balena pilot, coneguda també com cap d’olla negre d’aleta llarga, és un animal de cara
bombada i cos robust que pot assolir entre els 6 i els 7 metres de longitud. Pesa entre 1.000 i
3.000 quilos i viu uns 45 anys. Perquè pugui continuar amb vida mentre està encallada, cal llançar-
li aigua constantment perquè la temperatura corporal es mantingui fresca. Cada minut compta.
Això és el que han fet desenes de voluntaris vinguts de tot el món a Farewell Spit per ajudar les
balenes.
Una vegada puja la marea, els voluntaris les empenyen cap a mar endins. Per evitar que les
balenes tornin a la costa, les persones es fiquen a l’aigua fins que els cobreix les espatlles i formen
una barrera.

Per què es precipiten cap a la costa?

A la badia Golden, on les aigües són molt poc profundes, s’han produït anteriorment aquests
incidents. Però també en altres llocs, com a les costes d’Escòcia. No hi ha una raó clara que
expliqui aquest estrany comportament. Però hi ha diverses teories. Una d’elles és que les balenes
eren perseguides per taurons, ja que s’han trobat marques de mossegades i dents d’aquests
depredadors en un dels cetacis morts.
Segons Herb Christophers, del departament de conservació de Nova Zelanda, les balenes
intentaven vorejar la punta de l’illa, però van acabar a la platja per algun problema que va afectar
la seva navegació. En entrar en aigües poc profundes, el sistema d’ecolocalització dels cetacis
s’atrofia. L’ecolocalització és la capacitat de conèixer l’entorn per mitjà de l’emissió de sons i la
interpretació de l’eco produït pels objectes en l’entorn. «Si ets una balena, un dels pitjors indrets
on pots perdre’t és un lloc d’aigües superficials», explica Christophers.

Malaltia i exercicis navals

Els experts assenyalen també altres possibles causes. Alguns encallaments es deuen al fet que les
balenes estan malaltes i són empeses pel corrent a la costa perquè estan molt febles. També és
possible que es dirigeixin a la costa perquè estan massa malaltes per nedar. Un virus que va
afectar una colònia de dofins a l’Atlàntic Nord va ser vinculat a encallaments massius d’aquests
animals a la costa est dels Estats Units el 1987 i el 1988.

Una altra hipòtesi apunta als exercicis navals, ja que els vaixells utilitzen sonars potents que
podrien confondre les balenes. Els sonars són aparells que detecten la presència i situació
d’objectes submergits mitjançant ones acústiques.

Misteri

Els científics investiguen què pot portar als cetacis a col·locar-se en una situació de tal risc quan no
tenen cap malaltia ni s’han registrat maniobres navals a la zona. Podria tractar-se d’un acte
deliberat, de suïcidi col·lectiu? «Les balenes pilot viuen en societats matriarcals i passen la seva
vida en grups integrats per famílies grans. Mares i filles són el focus d’aquests grups», explica el
professor Lusseau, de la Universitat d’Aberdeen. A causa d’aquest sistema social, s’ha cregut que
de vegades poden encallar-se per acompanyar un membre del grup. Tot i això, estudis genètics
han demostrat que balenes encallades molt a prop unes de les altres en situacions massives no
estan relacionades.

Com calmar una balena

A Nova Zelanda és on es produeixen més episodis d’encallaments de cetacis del món, però també
on l’índex de rescats és més gran, segons Project Jones, una ONG dedicada a salvar els cetacis que
arriben a les costes neozelandeses. Cada any prop de 300 dofins i balenes queden atrapats a les
platges d’aquest país. Per això, Project Jones ensenya els ciutadans com comportar-se en aquestes
circumstàncies. La principal regla és que l’animal ha d’estar fresc, còmode i calmat. Aquestes són
les normes bàsiques per practicar els primers auxilis.

1. Abocar aigua suaument sobre les balenes, especialment a les aletes i la cua.

2. Cobrir l’animal amb teles o draps molls, que protegiran la seva pell delicada del sol i el vent i
l’ajudaran a mantenir-se fresc.

3. Cavar clots profunds sota les aletes perquè aquestes puguin moure’s amb facilitat, per alleujar
les rampes.

4. Moure’s calmadament al voltant de les balenes i evitar fer sorolls sobtats i forts. Permetre que
les balenes vegin els voluntaris i designar una persona com el seu acompanyant.

5. Abocar aigua suaument sobre el cap de l’animal per treure sorra o mucositats dels seus ulls. Les
mucositats atreuen mosques que estressen la balena.

6. Tocar de tant en tant la balena –sense rellotges o anells i anant amb compte amb les ungles–
per calmar-la. El contacte ha de ser esporàdic per no danyar la pell de l’animal.