Món

Estàndard

El terrorisme ataca el cor de Londres

El cop terrorista que va tenir lloc el 22 de març al cor de Londres va provocar la mort de 5 persones, inclòs l’atacant, i 40 ferits. El terrorista va atropellar amb un cotxe diversos vianants en el pont de Westminster, al costat del Big Ben, i va matar un policia que vigilava l’entrada al Parlament britànic. Ràpidament, altres policies van disparar l’atacant. La primera ministra, Theresa May, va ser evacuada i els diputats van estar hores retinguts al Palau de Westminster, on es troba el Parlament. Tot això ha causat molta alarma. Per què?

Si només ens fixem en les xifres, el nombre de víctimes mortals és menor que la quantitat de persones que moren per accident de trànsit un cap de setmana a molts països. Tot i això, aquestes morts no provoquen el mateix efecte. Els accidents de trànsit, encara que també causen morts fortuïtes –de vegades a causa d’una imprudència comesa per la víctima, però també per altres conductors– són freqüents. Desgraciadament, ens hi hem acostumat. I es consideren part del risc de viatjar en automòbil.

En canvi, els atemptats terroristes ens generen una gran sensació d’inseguretat. Aquest és justament un dels propòsits dels atacants. Provocar el pànic i la imatge de caos entre els ciutadans per debilitar els governs democràtics, que rebutgen les idees radicals i intolerants dels terroristes. Per això els atacants busquen llocs emblemàtics per sembrar la violència. Llocs turístics, on hi ha molta gent, o on es concentra el poder polític o econòmic.

A Londres, es donaven totes aquestes condicions. A Berlín, el mes de desembre passat, el conductor d’un camió va matar 12 persones i en va ferir 50 en un popular i cèntric mercat de Nadal. I el passat 14 de juliol, també en nom de l’Estat Islàmic, un home va matar amb un camió 82 persones al cor de Niça durant la celebració de la festa nacional de França.

Per augmentar l’impacte, també trien dates assenyalades. L’atac de Londres es va produir exactament un any després dels atemptats de Brussel·les, capital de Bèlgica i d’Europa, en què els terroristes van fer explotar artefactes a l’aeroport i en una estació de metro i van provocar 32 morts i 300 ferits.

Qui són els terroristes?

La majoria dels atemptats terroristes que s’han produït en els últims anys han estat induïts per Al-Qaida o grups afins. Es tracta d’un grup dirigit i format per fonamentalistes islàmics, és a dir, persones que utilitzen l’islam, la religió musulmana, per imposar per la força un projecte de societat basat en la xaria. La xaria és un codi de conducta, normes que regeixen diferents aspectes de la vida. Per exemple, prohibeix consumir begudes amb alcohol, prohibeix les relacions sexuals entre persones del mateix sexe o obliga les dones de cobrir-se completament amb un vel.

Encara que està en l’islam, la xaria no és un dogma ni una llei indiscutible per a la majoria dels musulmans. Però els fonamentalistes han adoptat i interpretat de forma estricta aquestes normes de conducta als territoris que dominen –l’Iraq i part de Síria–, que han batejat com Estat Islàmic. Defensen també la gihad, un concepte ampli que inclou la utilització de la força si és necessari per estendre l’islam. Per aquesta raó la gihad s’associa a la guerra que han declarat els grups terroristes a occident.

Els membres d’aquestes organitzacions terroristes no són sempre persones que vénen de fora. Al-Qaida i l’Estat Islàmic intenten captar persones nascudes o que viuen en països occidentals. De vegades ho fan mitjançant líders religiosos o persones amb habilitats per convèncer, que es dediquen a reclutar adeptes a les presons o entre joves a l’atur o amb problemes d’identitat. Busquen la gent més vulnerable i els ofereixen una manera de venjar-se de la societat, que culpen dels seus mals. En molts casos, el procés de radicalització fonamentalista es produeix a través d’internet.

L’atacant de Londres, nascut a la Gran Bretanya i radicalitzat a la presó, era un d’ells. No és el primer. Dos dels autors dels atemptats de Brussel·les tenien la nacionalitat belga.

Com cal reaccionar?

Els governs dels països europeus han reforçat la seguretat, especialment a les grans ciutats i els llocs més turístics o freqüentats. És habitual veure l’exèrcit francès patrullant per la zona de la Torre Eiffel, a les estacions de tren o al metro. La policia vigila persones la radicalització de les quals ha estat detectada i desmunta xarxes terroristes abans que puguin cometre un atemptat. Malgrat els esforços, no es pot garantir la seguretat absoluta. Matar gent amb un vehicle de forma indiscriminada és una cosa bastant fàcil de fer.

Però tenir por i quedar-se a casa tampoc és la solució. És el que persegueixen els terroristes. Seria una victòria per a ells. Per això, la millor resposta és continuar les nostres vides amb normalitat, que és una manera de defensar els valors de la democràcia. Tampoc no hem de culpar els musulmans i la seva religió, perquè la immensa majoria estan en contra de la violència. «Els londinencs venim d’arreu del món i som forts, no ens deixarem intimidar per terroristes covards que destrueixen vides d’innocents en nom d’una ideologia perversa i grotesca, que no té res a veure amb l’Alcorà, jo ho sé molt bé», ha dit l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, que és de religió musulmana.

 

Etiquetes