Política i història

Estàndard

Revisió del franquisme, l’assignatura pendent

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/El_Valle_de_los_Ca%C3%ADdos.jpg/512px-El_Valle_de_los_Ca%C3%ADdos.jpg
El Valle de los Caídos és un conjunt monumental situat a San Lorenzo del Escorial, a Madrid, que ret homenatge a la Guerra Civil i la dictadura franquista. foto Wikimedia

Fa gairebé vuitanta anys que va acabar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i quaranta-dos que, amb la mort del general Francisco Franco, finalitzava la dictadura posterior (1939-1975). Tot i això, avui en dia encara hi ha moltes ferides obertes derivades de la guerra i la postguerra. La manca de reconeixement de les víctimes, els obstacles per obrir fosses comunes i la persistència de símbols franquistes en espais públics són només alguns exemples que evidencien que Espanya té pendent la revisió, reparació i reconciliació amb un dels episodis més nefastos de la seva història recent.

El govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) va aprovar la Llei de Memòria Històrica, el 2007, però el mandat posterior del popular Mariano Rajoy la va paralitzar sota l’argument que calia centrar-se en fer front a la crisi econòmica. Amb Mariano Rajoy encara al poder, el Congrés ha aprovat la revitalització de la Llei de Memòria Històrica per 198 vots a favor i les 140 abstencions del partit de govern, el PP. Es tracta d’una proposta no de llei (PNL), és a dir, que el govern espanyol no està obligat a complir-la.

El Valle de los Caídos, memorial feixista

Una de les mesures més destacades que es vol dur a terme és l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos per traslladar-les a un altre lloc. El Valle de los Caídos és un conjunt monumental situat a San Lorenzo del Escorial, a Madrid, que ret homenatge a la Guerra Civil i la dictadura franquista. Es va construir entre els anys 1940 i 1958 amb treballs forçats per part de 20.000 presos republicans. Aquí hi estan enterrades almenys 33.833 persones. Tot i això no se sap amb certesa el nombre exacte ja que no es va dur a terme un registre d’entrada.

Les restes de Francisco Franco i del fundador del partit feixista de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, estan dipositades en l’altar major del Valle de los Caídos. Per aquest motiu, alguns han descrit el monument com a “reconciliador” per albergar morts dels dos bàndols que es van enfrontar a la Guerra Civil, una definició que des de les associacions de víctimes titllen de “mentida total”. De fet, el Valle de los Caídos és l’indret on cada 20 de novembre, data de la mort del dictador, els nostàlgics enalteixen el franquisme.

Propostes de reparació a les víctimes

La proposició no de llei aprovada al Congrés el passat 11 de maig vol convertir el Valle de los Caídos en un veritable espai de reconciliació i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. La PNL inclou diverses mesures i vol fer extensiu aquest reconeixement als familiars de les víctimes.

La PNL pretén reanudar la localització i exhumació de les restes trobades en fosses comunes. La Plataforma de Víctimes de Desaparicions Forçades assegura que a Espanya van desaparèixer 140.000 persones durant la guerra i el franquisme. Això situa Espanya com el segon país del món, després de Cambodja, amb més desaparicions que no han estat investigades ni les restes de fosses identificades. Per facilitar aquesta tasca, la PNL demana crear un Banc d’ADN de víctimes i familiars i reobrir l’Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. A més, la PNL també reclama la creació d’una Comissió de la Veritat per investigar els crims franquistes.

Amb l’aprovació de la PNL es vol acabar amb qualsevol ajut econòmic o subvenció a les organitzacions que enalteixen Franco, la seva dictadura, el feixisme o la xenofòbia. En aquest sentit, la Fundació Francisco Franco ha anunciat que denunciarà aquesta mesura davant els tribunals.

Condemna internacional

La passivitat d’Espanya en la revisió del seu passat i la reparació de les víctimes ha estat objecte de crítiques per part de la comunitat internacional. Sobretot crida l’atenció la impunitat que han tingut els crims contra la humanitat duts a terme pel franquisme. Les Nacions Unides titllen de “buits” institucionals les actuacions en favor de la veritat i la justícia. D’altra banda, el Consell d’Europa retreu Espanya l’incompliment de les seves obligacions amb les desaparicions forçades.

Malauradament, la història està plena d’altres exemples de dictadures similars a la que es va produir a Espanya amb el franquisme. Malgrat això, en altres casos sí que s’han dut a terme judicis i reparacions a les víctimes. És el cas d’Alemanya amb el nazisme (1933-1945) o de l’Argentina amb l’última dictadura militar (1976-1983), per citar-ne només dos exemples.