Actualitat il·lustrada

Estàndard

Eduardo Arroyo, entre la figuració i el pop art

Eduardo Arroyo, entre la figuració i el pop art

Eduardo Arroyo, un dels grans pintors del segle XX, va morir el 14 d’octubre als 81 anys. La seva obra artística se situa entre la neofiguració (o nova figuració) espanyola i el pop art. Arroyo es va exiliar a París des de 1958 fins 1976 a causa de la seva antifranquisme. La seva obra es pot veure en museus com el Reina Sofia de Madrid, l’Belles Arts de Bilbao, l’IVAM de València, el MACBA de Barcelona, ​​al Municipal de Madrid, la Col·lecció Berardo de Lisboa, el Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana, l’ Nova Galeria Nacional de Berlín, el Museu nacional d’art modern de París o el Museu d’art modern de París.

Arroyo va néixer a Madrid, sota les bombes, durant la Guerra Civil. Va estudiar al Liceu Francès i després es va fer periodista. En 1958, fart de la dictadura franquista va prendre el camí de l’exili, es va instal·lar a París i es va fer pintor. Durant dos anys va simultanejar l’escriptura amb la pintura, però ja el 1960 vivia de la seva tasca com a pintor. Va optar per la pintura figurativa en uns anys de aclaparador domini de la pintura abstracta.

El pintor compta amb presència en molts importants centres d’art mundials. El Museu Reina Sofia de Madrid exposa tres dels seus 11 llenços, el Museu de Belles Arts de Bilbao, l’IVAM de València, el MACBA de Barcelona, ​​el Museu Municipal de Madrid, el Museu de la Col·lecció Berardo de Lisboa, el Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana o la Nova Galeria Nacional de Berlín, també compten amb algunes de les seves ob res. A la col·lecció del Museu nacional d’art modern de París hi ha 13