Món

Estàndard

El Gaokao xinès, alguna cosa més que una temuda selectivitat

La pressió social per aconseguir una bona nota que permeti anar a les millors universitats genera una enorme càrrega psicològica en els estudiants. No és estrany que els adolescents xinesos sentin calfreds quan escolten la paraula gaokao

Cada any, la Xina sencera es paralitza els dies 7 i 8 de juny. En aquestes dates no hi ha res més important al país asiàtic que el Gaokao, que és el nom en mandarí de la temuda prova de selectivitat. Un exigent examen d’entrada a la universitat, coneguda popularment com la “batalla de l’avenir”, en què els estudiants es juguen literalment el seu futur. De la seva nota depèn l’èxit o fracàs de la seva vida professional, personal i fins i tot el seu futur matrimoni.

Aquesta cita acadèmica, que es va implantar el 1952 i es va interrompre durant la dècada de la Revolució Cultural, se celebra de forma ininterrompuda des de 1977 i s’ha convertit en el major examen d’ingrés a la universitat del món. No només pel nombre d’aspirants (enguany concorren més de 10 milions d’estudiants), sinó també per la ingent quantitat de persones que mobilitza entre alumnes i familiars i professors que acompanyen els futurs universitaris fins al lloc on es desenvolupen les proves.

Una mobilització que s’explica per la pròpia estructura social del país, en el qual tenir un títol universitari està considerat com una garantia per disposar d’un bon treball i un salari digne. Unes metes que moltes joves plantegen com a condicions indispensables als seus pretendents per contraure matrimoni i formar una família en el futur. I a molts aspirants a estudiar una mitjana de deu hores diàries durant anys per preparar-se per superar la Gaokao amb bona nota.

Però en què consisteix aquest examen criticat per la pressió a què sotmet els estudiants i les seves exagerades mesures de control? Doncs es tracta de quatre proves d’entre dues i tres hores de durada cadascuna que tenen lloc durant dos dies i posen a prova els coneixements de xinès, matemàtiques i una llengua estrangera (generalment anglès) dels alumnes. A elles s’afegeix una altra amb preguntes de física, química i biologia, si han apostat per ciències o de geografia història i política, si ho han fet per humanitats.

Les proves són tipus test, excepte la de xinès, en la qual l’aspirant ha de desenvolupar en una hora un tema a triar entre dues opcions, a quina més el·líptica. Així, per exemple, el 2015 calia escollir entre: De quin color són les ales d’una papallona? i ¿A qui admires més, a un investigador de biotecnologia, a un enginyer tècnic o a un fotògraf?

Angoixes i suïcidis

La nota màxima és de 750 punts i com més alta sigui més possibilitats hi ha de ser admès en les millors universitats del país i per tant d’assegurar-se un futur brillant. Aquest objectiu és amb el que somien els milions d’estudiants que participen en el Gaokao, però no és fàcil que l’obtinguin, ja que a causa del nombre de places existents, un de cada quatre aspirants no passarà la nota de tall.

A tots els angoixa la possibilitat de no estar a l’altura i defraudar els seus pares. Saben que els seus progenitors han sacrificat les seves vides perquè estudiïn i han dipositat les seves esperances en que accedeixin a la universitat, tinguin èxit en la vida i els tornin aquells sacrificis en forma d’ajuda per passar una vellesa sense dificultats. És una inquietud que corroeix especialment a les famílies d’origen rural i d’una incipient classe mitjana, conscients que aquest descendent és la seva assegurança de vida, com a conseqüència de la política de fill únic que va imperar a la Xina entre 1979 i 2015.

Aquestes expectatives expliquen que els dies de l’examen nombroses famílies s’arremolinen davant dels centres on té lloc el Gaokao, cremant encens per atreure bona sort als seus fills, o esperant que surtin per conèixer de forma immediata les primeres impressions sobre l’examen.

Tot plegat genera una ansietat que tenalla molts joves i que els experts consideren que estaria en l’origen del 90% dels suïcidis dels estudiants xinesos, segons el Llibre Blau de l’Educació que publica anualment el govern del país asiàtic.

Mesures especials

Per intentar evitar aquests fracassos, les autoritats no vacil·len a posar tots els mitjans possibles per afavorir la concentració dels estudiants. Aquests dies, la policia se situa en les entrades dels instituts, el trànsit es desvia i es demana als conductors que evitin tocar el clàxon. Una obsessió per impedir el soroll que porta a paralitzar obres, aturar els trens o, com va passar el 2013 a Qingdao, enverinar a les granotes per evitar que el seu raucar pertorbi als que s’estan examinant. Fins i tot s’aposten equips mèdics i ambulàncies a les portes dels col·legis per si algun alumne se sent indisposat.

També s’habiliten els transports perquè els estudiants puguin arribar amb temps suficient a les proves. S’obren passadissos especials a les estacions de metro i s’organitzen trens i autocars especials per agilitzar els viatges. Molts taxistes s’ofereixen a traslladar gratis als estudiants i la policia fins i tot arriba a escortar aquells que s’han adormit o s’han despistat.

Unes iniciatives que no arriben, però, a les mesures que s’adopten a Corea del Sud quan arriba el dia de la selectivitat. En aquest país, es retarden mitja hora els enlairaments i els aterratges d’avions en tots els aeroports del país, i l’obertura d’oficines, centres comercials i la Borsa de Seül es retarda una hora per tal de limitar els embussos i permetre així als estudiants arribar a la seva hora a l’examen. Els més desafortunats fins i tot poden trucar a un número d’urgència perquè la policia els enviï un cotxe i motoristes que els obrin el pas.

Seguretat estricta

Però si les facilitats perquè els estudiants arribin a l’examen són màximes, també ho són les mesures de seguretat. Al Gaokao tothom es juga molt i la temptació de fer trampa és enorme. Per evitar-ho, les autoritats adopten cada any mesures més severes, fins al punt que el 2016 van decidir incloure en el codi penal que copiar en l’examen de selectivitat és un crim i pot ser castigat amb fins a set anys de presó. Una mesura que va destinada especialment a les màfies que intenten vendre artefactes als estudiants per ajudar-los a aprovar.

En aquest sentit, cada vegada són més sofisticades les mesures per evitar fraus i que es copiï. Molts centres compten amb les seves pròpies mesures de seguretat. Tenen circuits tancats per controlar els alumnes i sistemes que detecten qualsevol senyal de ràdio procedent de dispositius electrònics amagats. Fins i tot s’utilitzen drons per rastrejar senyals properes als edificis on tenen lloc les proves.

Per accedir a les sales d’examen, els alumnes han de passar diversos controls. Són inspeccionats per un dispositiu de reconeixement facial, per tal d’evitar suplantacions de personalitat, i han de deixar els seus mòbils i rellotges electrònics. També se’ls escaneja la vestimenta, roba interior inclosa, per comprovar que no porten butxaques secretes o dispositius dissimulats en joies, ulleres o fins i tot en els cercles dels sostenidors en el cas de les noies.

La preparació de l’examen també és supervisada amb lupa per les autoritats. Les preguntes, que són diferents en cada província, són vigilades fins al mateix moment en què es distribueixen entre els estudiants. Els professors que les preparen són sotmesos a un sever escrutini per evitar fuites i els documents són escortats fins a les escoles per guàrdies de seguretat i monitoritzats per rastrejadors de GPS.

Un entorn, en definitiva, que no fa més que contribuir a generar una enorme càrrega psicològica d’uns exàmens que s’han convertit ja en una llegenda i que porta a que els adolescents xinesos sentin calfreds quan escolten la paraula Gaokao.

Il·lustració: Pol Rius