Món

Estàndard
Fàcil

Tres gràfics per entendre la crisi climàtica a Catalunya

Cada vegada fa més calor, puja el nivell del mar... Són algunes de les conseqüències directes del canvi climàtic, que també es noten a Catalunya. Us mostrem amb tres gràfics què suposa l’emergència climàtica que mobilitza a joves d’arreu del món

El clima del planeta ha variat moltes vegades des que es va formar. En l’actualitat, però, ens trobem en un canvi de clima que, per primera vegada, no ha estat provocat per fenòmens naturals sinó per activitats humanes. La indústria, el transport, l’agricultura o el tractament de residus han immers el planeta en una crisi climàtica.

La causa principal d’aquesta crisi és l’augment de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, produïts per la crema d’una gran quantitat de combustibles fòssils. El gas que predomina entre els GEH és el diòxid de carboni (CO2), la concentració del qual no para de créixer a l’atmosfera terrestre.

De fet, el 2017 va ser l’any amb una concentració de CO2 a escala mundial des de fa com a mínim 800.000 anys, segons dades de la American Meteorological Society . I cada cop augmenta més ràpidament. Fent comparacions més recents, el C02 mundial gairebé s’ha quadruplicat des dels anys 60.

Tot i que els gasos d’efecte hivernacle no entenen de fronteres, ja que es mouen per l’atmosfera, sí que es poden identificar els països que els emeten. A Catalunya hi ha hagut una tendència irregular però creixent d’emissions de CO2, que només es va reduir dràsticament durant la crisi econòmica, a causa del descens de la producció i no pas a una política de reducció.

Gràfic: Victoria Oliveres

El 2005, les emissions eren un 50% més elevades que el 1990. El 2013 van estar en el seu punt més baix a causa de la crisi i tot i això eren un 9% més que al principi dels anys 90. El 2017, però, les emissions de CO2 a Catalunya ja s’havien tornat a enfilar.

En el futur, afirmaven al Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya , hi ha dues opcions: «si la ‘gran recessió’ actual no provoca cap canvi de plantejament en el model socioeconòmic i energètic, hi haurà un nou augment de les emissions. Per contra, si s’aconsegueix un canvi socioeconòmic i energètic profund, hauria de permetre un canvi a la baixa de les emissions».

Cada cop fa més calor

El 2018 va ser el quart any més càlid a escala mundial des que hi ha registres. Es va notar sobretot a l’Àrtic, el nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà, el sud d’Àsia i gran part d’Europa. De fet, va ser l’any més càlid a països com França, Alemanya o Suïssa. I és que actualment l’escalfament provocat per l’activitat humana ja ha fet augmentar 1ºC la temperatura global respecte l’època preindustrial i segueix augmentant uns 0,2ºC cada dècada.

Que pugin les temperatures és una conseqüència directa de l’augment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i afecta la vida de les persones i de tots els éssers vius. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), però, ha avisat en un estudi que es poden reduir les emissions de carboni en 12 anys i així frenar l’escalfament global previst. «Limitar l’escalfament a +1,5ºC és possible científicament, però és necessari fer canvis sense precedents», deien a la presentació de l’informe de l’IPCC.

A Catalunya, el 2018 va ser el setè any més càlid des de 1950, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) . La temperatura és ara 1,6ºC més elevada que a mitjan segle XX i augmenta uns 0,25ºC per dècada, més que la mitjana global. Aquests increments de temperatura es noten sobretot a l’estiu, època que és actualment fins a 2,5ºC més calorosa que fa 70 anys.

Per veure més clarament l’escalfament a Catalunya, hem visualitzat en el gràfic següent l’evolució de la temperatura respecte d’un període de referència (1981-2010). En els anys en què la temperatura mitjana va ser més baixa que la mitjana, la banda vertical és blava. Si, contràriament, la temperatura va ser més elevada, l’any està pintat de vermell. Com més diferència hi ha entre la mitjana anual i la mitjana general, més fosc és el color.

Gràfic: Victoria Oliveres

La idea de presentar la variació de les temperatures amb bandes de colors blaus i vermells, com en el gràfic anterior, la va tenir el científic Ed Hawkins i es va fer viral aquest estiu amb l’etiqueta de Twitter #ShowYourStripes. Podeu veure com ha augmentat la temperatura a diferents regions i països de tot el món al web showyourstripes.info

Puja el nivell del mar

Com a mínim des de principis del segle XX, el nivell del mar ha estat pujant. Des del 1900 fins al 2016, els oceans havien crescut entre 16 i 21 cm, segons dades del U.S. Global Change Research Program (USGCRP). En les darreres dècades la pujada ha estat encara més forta. Segons dades dels satèl·lits de la NASA, el mar va augmentar 7,5 cm entre 1993 i 2017.

El causant principal d’aquesta pujada és l’escalfament global provocat per l’acció humana, que fa que, d’una banda, es desglaci el gel dels pols i, d’altra, l’aigua s’expandeixi a mesura que s’escalfa. L’augment del nivell del mar, però, no és uniforme a tot el planeta. Per exemple, a l’Estartit (Baix Empordà) el nivell del mar s’eleva – de mitjana – 3,3 cm cada dècada i cada cop ho fa més de pressa, segons càlculs del SMC.

A finals de segle, s’estima que el nivell de mar pujarà un metre, cosa que faria desaparèixer la majoria de platges catalanes. El Delta de l’Ebre, per exemple, quedaria completament submergit, com es pot veure la imatge següent. A cada nou informe sobre el clima, però, les previsions augmenten i molts veuen possible que el mar pugi més d’un metre.

Podeu veure com quedaria el territori si puja el nivell del mar des d’1 a 7 metres al mapa interactiu d’inundacions Flood Map.