Món

Estàndard
Fàcil

Qui són els kurds (i per què el món els deixa sols)

El poble kurd té quaranta milions de persones, però el kurdiatán està repartit per sis països. Mai ha aconseguit tenir un Estat propi i ha sofert sovint la repressió. Malgrat haver jugat un paper clau en la derrota dels islamistes del Isis, han acabat abandonats pels seus aliats. I ara, a Síria, pateixen els atacs de Turquia. Aquest és el retrat dels kurds

Pantalons bombatxos, molt amplis, i faixa per als homes; vestits de colors vius per a les dones. Aquesta és la imatge tradicional dels kurds, encara que últimament ens hem acostumat a veure’ls en fotos amb uniforme militar de camuflatge i un fusell a l’espatlla, tan homes com dones, i aquestes, amb un mocador estampat -vermell, verd, groc i negre – enrotllat al cap, i sabatilles esportives com calçat.


Gairebé ningú es recordava dels kurds fins que les guerres a l’Iraq i Síria els han fet protagonistes. Amb la seva llarga tradició guerrera, en tots dos països han estat combatents de primera línia contra la tenebrosa organització extremista anomenada Estat Islàmic, també coneguda com a Isis o Daesh. 

Així ha estat al llarg dels últims sis anys. Ara, malgrat la seva victòria i del seu sacrifici, els kurds estan sent atacats i bombardejats a Síria per l’exèrcit de Turquia, amb el permís del president d’Estats Units, Donald Trump, i del president rus, Vladímir Putin. La resta del món occidental protesta davant aquest atac injust i es pregunta: per què?


Com les guerres són sempre molt complicades i que no responen a un sol motiu, primer cal explicar una mica qui són els kurds.

Una minoria immensa


El poble kurd és la minoria més gran de l’Orient Mitjà, Una minoria enorme, en realitat, potser uns 40 milions de persones, tot i que és molt difícil saber quantes són exactament perquè no hi ha censos fiables i estan repartides per mitja dotzena de països de la regió (a més de diverses comunitats de refugiats a Europa, a Suècia i Alemanya, per exemple). 

Es podria pensar que un poble tan nombrós per força hauria de tenir el seu propi Estat, però no és així. La història ha portat els kurds a romandre dispersos, a no tenir una unitat política, a practicar religions distintes (l’islam sunnita, l’islam xiïta i l’islam sufí, el yazidisme, el cristianisme, o fins i tot cap creença) i a parlar una mateixa llengua però amb moltes variants segons el lloc que habitin. Però tenen en comú un mateix esperit de lluita reivindicativa pels seus drets com a nació.


Sobre un mapa de l’Orient Mitjà, la taca que ocupa el poble kurd és, efectivament, molt gran. Va des del sudest de Turquia fins a l’est de l’Iran pas-sant pel nord de l’Iraq. Hi ha una altra taca més petita al nord de l’Iran, al costat de la frontera de l’antiga república soviètica de Turkmenistan, i diverses taques diminutes a Armènia i Azerbaidjan. 

A Turquia formen el 18% de la població total, aproximadament; a l’Iraq, el 16%, a Síria el 8% i a l’Iran el mateix o una mica més. En gairebé tots els casos, la població kurda viu repartida entre ciutats i zones muntanyoses que en conjunt formen el que gairebé tothom reconeix d’alguna manera en termes de geografia, com el Kurdistan.

Els kurds originalment vivien del bestiar i tenien per tant costums nòmades. Igual que ocorre amb un altre conegut poble nòmada, els tuaregs del Sàhara. Aquesta forma de vida fa que les dones tinguin més independència i rellevància en la vida social, el que explica per què avui veiem dones kurdes lluitant a Síria…


Es pot dir que els imperis colonials van ser la desgràcia del poble kurd, però al mateix temps els va transformar de societat tribal en societat moderna i els va portar de les muntanyes a la ciutat, amb la conseqüència que així començaria el nacionalisme kurd. El motiu és que al final de la Primera Guerra Mundial, en quedar destruït l’Imperi Otomà, les potències vencedores, França i Gran Bretanya, es van repartir el territori. 

Un dels tractats internacionals que es van signar en acabar la Gran Guerra, el Tractat de Sèvres (1920), permetia crear l’estat independent del Kurdistan. Però al cap de tres anys aquest tractat va ser substituït per un altre que no esmentava el Kurdistan, i aquella promesa mai es va complir.


Durant dècades, els kurds han vist prohibida o marginada la seva llengua pròpia, la seva cultura i a vegades la seva vestimenta. La lluita reivindicativa que han portat a terme ha inclòs l’ús de les armes, unes vegades practicant la guerrilla i altres cometent actes de terrorisme. El rellevant és que a Turquia, a Síria, a l’Iraq i a l’Iran els kurds han lluitat per la seva causa separadament, i ja ningú parla d’un estat del Kuristán que els inclogui a tots.


Així, a l’Iran hi ha una guerrilla que es refugia a les muntanyes just després de travessar la frontera de l’Iraq i que està recolzada per un partit o moviment polític que data de 1945 i que en diferents períodes ha practicat la lluita armada, tant abans com després de la revolució de l’aiatol·là Khomeini en 1979. Els kurds iranians no demanen un estat independent, no creuen que pogués funcionar, però sí reclamen que l’Iran es converteixi en un estat federal, de tal manera que els reconegui, amb tots els beneficis econòmics que això pugui portar.


A l’Iraq, la seva història és molt més complicada. Allà els kurds no han sofert la marginació, sinó que han arribat a posseir una bona part del territori del país. Pràcticament durant tot el segle passat van fer revoltes i, durant el règim de Saddam Hussein, el 1988, van ser bombardejats amb gas, morint més de cinc mil persones. 

El naixement de Royava

Quan Estats Units va envair l’Iraq, el 2003, i va enderrocar a Saddam Hussein, els grans aliats dels nord-americans van ser els kurds. El suport, a canvi, nord-americà els va servir per crear un territori autònom, amb un Parlament i un govern regional, el qual, lamentablement, porta anys en mans d’una sola família, els Barzani.

Quan l’Estat Islàmic va començar a ocupar l’Iraq, els kurds van ser els primers a fer-li front, i a l’hora de derrotar aquesta organització extremista van col·laborar en la batalla amb les tropes de Bagdad. Sentin-se fort, propietari d’alguns pous de petroli, i denunciant que no rebia diners del govern federal iraquià, el Govern Regional del Kurdistan va organitzar un referèndum d’independència el 17 de setembre de 2017. Van buscar llavors suport polític a Catalunya, on es preparava el referèndum de l’1 d’octubre, però només el van rebre a mitges.

El referèndum dels kurds va acabar molt malament: el govern de Bagdad va enviar a les seves tropes, els kurds van perdre una ciutat i van patir un embargament financer. L’aeroport de la seva capital, Erbil, va haver de tancar una temporada.


A Turquia els va costar anys als kurds ser reconeguts. El fundador de la Turquia moderna, Mustafà Kemal Ataturk, els considerava simplement “turcs de muntanya”, no podia haver distincions en la ciutadania turca. Amb el temps va aparèixer una organització politicomilitar, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), d’orientació comunista, però també un altre partit, pacífic, que avui és un dels més importants al Parlament turc. Tot i que el líder del PKK, Abdul·lah Öcalan, està en la presó, la lluita guerrillera i terrorista ha continuat, i amb ella, la resposta de l’estat turc amb una forta repressió de la població kurda.


Com Turquia i Síria comparteixen una llarga frontera de mil quilòmetres, el trànsit de kurds d’un costat a un altre sempre ha existit. En el cas dels kurds de Síria, aquests han viscut temps millors i temps pitjors, però no van començar a convertir-se en una força important al país fins que va aparèixer el PKK: els membres buscaven refugi creuant la frontera des de Turquia. Així va ser com va començar un projecte de territori semi autònom anomenat Royava, on s’han aplicat les idees socialistes del líder empresonat Öcalan, entre elles certa igualtat de gènere. No obstant això, en tractar-se d’un moviment revolucionari, qualsevol altra opció política kurda ha estat esborrada.


Quan va començar la guerra civil a Síria, el 2011, els kurds es van mantenir al principi al marge, però al aparèixer aquí també l’Estat Islàmic (els milicians islamistes arribaven també des de Turquia), van començar a combatre-ho. D’aquesta manera, van arribar a ocupar gairebé tota la franja de la frontera turca: Royava creixia, i això permetria als kurds plantejar les seves exigeixencies al govern sirià de Damasc. Però aquest creixement al mateix temps era, lògicament, vist com un gran perill per part de Turquia.

Per al govern turc, els kurds de Síria i el PKK són el mateix, i no li falta raó. Igual que va passar a l’Iraq, i al mateix temps, la lluita contra el Estat Islàmic va implicar els kurds de Royava. Organitzats per Estats Units, van encapçalar una sèrie de milícies al costat de musulmans i cristins sirians. Ells van guanyar l’última batalla contra l’organització gihadista.


Les milícies kurdes de Síria ocupen ara un territori enorme, la tercera part del país, encara que la població civil segueix vivint al nord, al costat de la frontera, al territori que anomenen Royava. El fet de dominar tant espai els podria haver servit per exigir al govern de Damasc el reconeixement de la seva autonomia, però no han aconseguit arribar a un acord. Mai han pretès la independència, ni tampoc unir-se al Kurdistan iraquià, que està just al país del costat, entre altres raons perquè l’orientació política d’uns i altres no té res a veure. 

Coses de la geopolítica, Turquia dóna suport al Govern Regional del Kurdistan a Iraq mentre que fa la guerra als kurds de Royava.
En un cas semblant al del Kurdistan iraquià, els kurds de Síria tenien com aliats als nord-americans, fins que el president Donald Trump ha decidit retirar d’aquest enorme territori que ocupen les milícies als soldats que els donaven suport. El que ha fet el president turc Erdogan ha estat aprofitar-ho per intentar conquistar tota aquesta franja anomenada Royava i assegurar així la seva frontera amb Síria.


El món occidental ha reaccionat amb indignació al veure que es deixava sols als kurds de Síria davant d’una força tan poderosa com l’exèrcit turc. Es considera que, després del seu esforç i sacrifici amb el qual han lliurat a tota la regió -i als països europeus que han patit atacs terroristes- de l’amenaça de l’Estat Islàmic, se’ls ha traït. Però tant la Unió Europea com els Estats Units consideren “terrorista” el PKK, que va donar origen a la creació de Royava, el mateix que Turquia…

Comprova els teus coneixements!

En quin Estat es troba la regió kurda coneguda com Royava?

Quina potència era la principal aliada dels kurds fins a la tardor del 2019?

Per què Turquia combat als kurds?

Ànims, has completat un 0%